Strobilurus tenacellus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Physalacriaceae |
| Gènere | Strobilurus |
| Espècie | Strobilurus tenacellus Singer, 1962 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus tenacellus |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Strobilurus tenacellus, és una espècie de fong dins la família Physalacriaceae. Està distribuït a Àsia i Europa, on creix a les pinyes de les coníferes caigudes a terra (pins i pícees). Els cossos fructífers (bolets) són petits amb un capell convex de rogenc a marronós de fins a 15 mm de diàmetre i un peu cilíndric de 4 a 7,5 cm de llargada. Encara que es consideren comestibles són de poc interès culinari per la seva mida massa petita. Aquest fong allibera un fungicida natural que s’anomena estrobilurina i els seus derivats químics, que són més estables davant la llum que els naturals, s’utilitzen en fitopatologia
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie primer va rebre el nom d’Agaricus tenacellus per part de Christian Hendrik Persoon en les seves Observationes Mycologicae. de 1796[1] En la seva història taxonòmica, ha estat traslladat al gèneres Collybia per Paul Kummer el 1803, Marasmius per Jules Favre el 1939, i a Pseudohiatula per Georges Métrod el 1952. Rolf Singer el transferí al nou gènere Strobilurus el 1962, nom amb el qual actualment es coneix.[7]
L'epítet específic tenacellus és un diminutiu de la paraula llatina tenax, que significa "tenaç".[8]
Descripció
[modifica]El seu capell és primer convex abans d’aplanar-se i de vegades retenir una petita papil·la central i de vegades una depressió. El capell és higròfan, és a dir canvia de color segons la pèrdua o absorció d'humitat.
Espècies similars
[modifica]Strobilurus esculentus i S. stephanocystis són d’aspecte similar a S. tenacellus. S. stephanocystis té un capell que no és higròfan.[9] Baeospora myosura també creix sobre les pinyes però fructifica a la tardor.[10]
Hàbitat
[modifica]Strobilurus tenacellus és un fong sapròfit que arrela a la fusta. Pot aparéixer sol o en petits grups en les pinyes caigudes al sòl o parcialment colgades de Pi rajolet, Pinassa i de vegades de la Picea) en boscos de coníferes o mesclats.[9] A Europa sovint fructifica de març a juny [9] La seva presència és ocasional.[10]
Components bioactius
[modifica]
S’hi han aïllat dos diterpenoides. Aquest compostos inhibeixen el creixement de certes cèl·lules tumorals quan creixen in vitro.[11]
Tenen baixa activitat antibacteriana contra el bacteri patogen dels humans Bacillus subtilis, i de baixa a moderada activitat contra els fongs Candida albicans i Aspergillus fumigatus.[12] Aquest fong produeix l'antibiòtic natural estrobilurina A, descobert el 1977; s’han trobat altres estrobilurines en altres basidiomicets, L'estrobilurina A es creu que deriva biosintèticament de l'aminoàcid L-fenilalanina.[13] A la natura, aquest fong secreta aquest producte químic per evitar la invasió per altres fongs de la seva font de nutrients. Funciona blocant la transferència d’electrons en els mitocondris, aturant la respiració en el citocrom.[14] El compost derivat de l'estrobilurina anomenat azoxistrobina, es va produir comercialment l'any 1996. És el fungicida més venut del món
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Persoon CH.. Observationes Mycologicae (PDF) (en llatí). 1. Leipzig: Wolf, 1796, p. 50. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Kummer P.. Der Führer in die Pilzkunde (en alemany). Zerbst: C. Luppe, 1871, p. 114.
- ↑ Karsten P. «Rysslands, Finlands och den Skandinaviska halföns Hattsvampar. Förra Delen: Skifsvampar» (en finnish). Bidrag till Kännedom av Finlands Natur och Folk, 32, 1879, pàg. 154.
- ↑ Karsten PA. «Kritisk öfversigt af Finlands Basidsvampar (Basidiomycetes; Gastero- & Hymenomycetes)» (en finnish). Bidrag till Kännedom av Finlands Natur och Folk, 48, 1889, pàg. 103.
- ↑ Métrod G.. Les Collybies (en francès). 17, 1952, p. 60–93.
- ↑ «Strobilurus tenacellus (Pers.) Singer 1962». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 4 gener 2013].
- ↑ Singer R. «New genera of fungi. VIII». Persoonia, 2, 3, 1962, pàg. 407–15.
- ↑ Stevenson J.. British Fungi (Hymenomycetes). Vol. 1. Agaricus–Bolbitius. Edinburgh and London: William Blackwood and Sons, 1886, p. 110.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Noordeloos ME, Kuyper TW, Vellinga EC.. Flora Agaricina Neerlandica. 4. Boca Raton: CRC Press, 1999, p. 180. ISBN 978-90-5410-493-3.
- ↑ 10,0 10,1 Sterry P, Hughes B.. Complete Guide to British Mushrooms & Toadstools. Londres: HarperCollins, 2009, p. 150. ISBN 978-0-00-723224-6.
- ↑ Shiono Y, Hiramatsu F, Murayama T, Koseki T, Funakoshi T. «Two cyathane-type diterpenoids from the liquid culture of Strobilurus tenacellus». Chemistry & Biodiversity, 5, 9, 2008, pàg. 1811-6. DOI: 10.1002/cbdv.200890170.
- ↑ Suay I, Arenal F, Asensio FJ, Basilio A, Cabello MA, Díez MT, Juan B. García, del Val AG, Gorrochategui J, Hernández P, Peláez F, Vicente MF. «Screening of basidiomycetes for antimicrobial activities». Antonie van Leeuwenhoek, 78, 2, 2000, pàg. 129–39. DOI: 10.1023/A:1026552024021. PMID: 11204765.
- ↑ Iqbal Z, Iqbal M, Bibi H, ud Din Z, Idrees M, Sajid M, Khan AI, Shah HU. «Feeding of L-phenylalanine as precursor enhances strobilurin A biosynthesis in the basidiomycete, Strobilurus tenacellus». African Journal of Microbiology, 7, 11, 2013, pàg. 921–4. DOI: 10.5897/AJMR12.416.
- ↑ Hofrichter M.. Industrial Applications. Berlin, Heidelberg: Springer, 2010, p. 137. ISBN 978-3-642-11457-1.
Enllaços externs
[modifica]
- IndexFungorum|339801
- Fungi Italiani Several images & microscopy