Strudel
 Un Apfelstrudel (Strudel de poma)  | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Àustria i Hongria |
| Data de creació | 1696 |
| Detalls | |
| Tipus | rebosteria i plat |
| Ingredients principals | pasta fil·lo, ou, sucre, farina i oli |
Un strudel (de l'alemany strudel, «remolí») és un tipus de pastís laminat de farciment generalment dolç. Sovint s'associa amb la cuina austríaca, però de fet són unes postres tradicionals de tota l'àrea que comprendria l'antic Imperi Austrohongarès.
Les primeres receptes de strudel de què se'n té constància daten del 1696 (d'un Millirahmstrudel i un strudel de nap) i figuren a un llibre de cuina manuscrit de la Biblioteca Municipal de Viena.[1] El pastís descendeix d'altres pastissos similars de l'est d'Europa, com la baklava i la rebosteria otomana.[2]
Els strudels més populars són l'Apfelstrudel («strudel de poma») i el Topfenstrudel («strudel de formatge quark»), seguits pel Millirahmstrudel («strudel de crema de llet»). Altres tipus de strudel són el Weichselstrudel («strudel de guinda»), el Nussstrudel («strudel d'anous»), l'strudel d'albercoc, l'strudel de pruna, el Mohnstrudel i l'strudel de panses.[3] També es fan strudels salats d'espinacs, col, carabassa i xucrut,[4] així com strudels farcits de carn com el Lungenstrudel o el Fleischstrudel.
Referències
[modifica]
- ↑ N.N.: Koch Puech. Ein Vortrefflich und Gerechtes Koch Puech, darinen bey 1350 Rahre und Kostbahre Speisen begreiffen Nemblichen vor aller Hand Pastetten und Dortten gebachenen Sulzen ... [!] Unterschudliche guete Suppen auch von Fischen Und dergleichen andrer Wahrmen Speisen mehr zu Kochen und zue Zurichten, 1696. Vienna City Library, Manuscript department, H.I.N. 18845
- ↑ «Friederich Kunz: Die strudelfamilie - eine Wiener Mehlspeisendynastie mit orientalisch-europäischem Stammbaum, in "backwaren aktuell", 2/11». Arxivat de l'original el 2012-07-22. [Consulta: 11 octubre 2015].
- ↑ June Meyers Authentic Hungarian Heirloom Recipes Cookbook
- ↑ Gundel, Karoly. Gundel's Hungarian cookbook. Budapest: Corvina, 1992, p. 127. ISBN 963-13-3600-X. OCLC 32227400.