Subboreal
El període Subboreal és el penúltim període paleoclimàtic de l'Holocè. Va durar entre 3710 a 450 aC.
Història i estratigrafia
[modifica]El terme Subboreal,és a dir. per sota del Boreal,va ser introduït l'any 1889 per Rutger Sernander[1] per diferenciar-lo del període boreal establert per Axel Blytt l'any 1876.[2] El Subboreal és precedit per l'Atlàntic i el segueix el període Subatlàntic.
El Subboreal equival a la zona de pol·len de Zagwijn IVa i IVb[3] i la zona de pol·len de T. Litt VIII.[4] En l'esquema de pol·len de Fritz Theodor Overbeck ocupa la zona de pol·len X.
En paleoclimatologia el període Subboreal es divideix en Subboreal antic (Older Subboreal) i Subboreal recent (Younger Subboreal). Històricament el Subboreal equival a la major part del neolític i a la totalitat de l'edat del bronze la qual s'inicià fa 4.200 a 3.800 anys
Datació
[modifica]L'inici del Subboreal normalment es defineix com 3.710 years a.C o 5.660 years BP. El límot inferior és flexible i alguns autors prefereixen usar 4.400 BC o 6.350 BP[5] o com a l'oest de Polònia fins i tot 4830 aC o 6780 BP,[6] altres usen 5000 o 3050 aC. El límit superior del Subboreal (i per tant l'inici del Subatlàntic) `també és flexible i està en l'interval 1170 a 830 BC,[7] però normalment es fixa en 450 aC. En anys de varva el Subboreal correspon a l'interval 5660 fins a 2750 anys BP.[8]
La frontera entre el Subboreal antic i el Subboreal recent és a 1350 aC.
Evolució climàtica
[modifica]
Durant el subboreal el clima generalment va ser més sec i lleugerament més fred (uns 0,1 °C) que en el període Atlàntic, precedent però encara era més càlid que actualment. Les temperatures van ser 0,7 °C més altes que en el següent període Subatlàntic. Com a conseqüència a Escandinàvia el límit inferior de les glaceres era 100 a 200 metres més alt que durant el Subatlàntic.[9]
A l'Egeu l'inici del Subboreal va estar marcat per una secada pronunciada centrada al voltant de 5.600 anys BP.[10] Aquest període va ser el final del Període Humit Africà,reflectit per exemple en el Llac Txad.[11] Durant l'interval 6200 a 5000 anys BP condicions més àrides es van donar al sud de Mesopotàmia causant grans canvis demogràfics i probablement causant el final a Uruk.[12]
A Alemanya es va observar un dràstic refredament del clima al voltant de 5000 varva anys BP al maars d'Eifel.
Diòxid de carboni
[modifica]El gas hivernacle diòxid de carboni es va incrementar al principi del Subboreal des de d'un mínim de 260 ppm. Fins a arribar a 293 ppm al final del període[13] (actualment el valor és de més de 400 ppm).
Història de la vegetació
[modifica]
A Escandinàvia la frontera Atlàntic/Subboreal mostra un distintiu canvi en la vegetació. Aquest canvi és menys pronunciat a Europa occidental. Dominava el bosc de roures mixt, hi va haver un declivi en els til·lers i en els oms no gaire explicat encara.[14][15]
Un altre esdeveniment important va ser la migració del faig (Fagus sylvatica) i del Carpinus betulus des del seu refugi als Balcans i del sud dels Apenins. Això va succeir de manera diacrònica.
El clima relativament sec durant el subboreal va fer expandir les plantes ericàcies.
Nivell del mar
[modifica]
Com en el precedent període Atlàntic el nivell del mar global va continuar pujant però a una taxa molt menor L'increment en total va ser d'1 metre que correspon a 0.3 mil·límetres per any. Al final del Subboreal el nivell del mar era un metre per sota del valor actual.
Referències
[modifica]- ↑ Sernander, R. (1889). Om växtlämningar i Skandinaviens marina bildningar. Bot. Not. 1889, p. 190-199, Lund.
- ↑ BIytt, A. (1876a). Immigration of the Norwegian Flora. Alb. Cammermeyer. Christiania (Oslo), p. 89.
- ↑ Waldo Heliodoor Zagwijn (1986). Nederland in het Holoceen. Geologie van Nederland, Deel 1, p. 46. Rijks Geologische Dienst Haarlem (editors). Staatsuitgeverij, 's-Gravenhage.
- ↑ T. Litt, A. Brauer, T. Goslar, J. Merkt, K. Balaga, H. Müller, M. Ralska-Jasiewiczowa, M. Stebich & J.F.W. Negendank (2001). Correlation and synchronisation of Lateglacial continental sequences in northern central Europe based on annually laminated lacustrine sediments. Quaternary Science Reviews, 20, p. 1233–1249.
- ↑ Herking, C. M. (2004). Pollenanalytische Untersuchungen zur holozänen Vegetationsgeschichte entlang des östlichen unteren Odertals und südlichen unteren Wartatals in Nordwestpolen. Dissertation, Göttingen, Georg-August-Universität.
- ↑ Tobolski, K. (1990). Paläoökologische Untersuchungen des Siedlungsgebietes im Lednica Landschaftspark (Nordwestpolen). Offa, 47, p. 109-131.
- ↑ Jahns, S. (2000). Late-glacial and Holocene woodland dynamics and land-use history of the Lower Oder valley, north-eastern Germany, based on two, AMS 14C-dated, pollen profiles. Vegetation History and Archaeobotany, 9(2), p. 111-123.
- ↑ Litt, T. et al. (2009). Vegetation and climate history in the Westeifel Volcanic Field (Germany) durant els passats 11. 000 anys. Boreas, 38, p. 679–690.
- ↑ Dahl, S. O. & Nesje, A. (1996). A new approach to calculating Holocene winter precipitation by combining glacier equilibrium-line altitudes and pine-tree limits: a case study from Hardangerjøkulen, central southern Norway. The Holocene, 6, p. 381–398.
- ↑ Kotthoff, U. et al. (2008). Lateglacial and Holocene vegetation dynamics in the Aegean region: an integrated view based on pollen data from marine and terrestrial archives. The Holocene, 18, 7, p. 1019-1032.
- ↑ de Menocal, P.B. et al. (2000). Abrupt onset and termination of the African Humid Period: rapid climate responses to gradual insolation forcing. Quaternary Science Reviews, 19, p. 347–61.
- ↑ Kennett, D.J. & Kennett, J.P. (2006). Early state formation in southern Mesopotamia: sea levels, shorelines, and climate change. Journal of Island and Coastal Archaeology, 1, p. 67–99.
- ↑ Parrenin, F., Loulergue, L. & Wolff, E. (2007). EPICA Dome C Ice Core Timescales. World Data Center for Paleoclimatology Data Contribution Series # 2007-083.NOAA/NCDC Paleoclimatology Program. Boulder CO, USA.
- ↑ Peglar, S. M. & Birks, H. J. B. (1993). The mid-Holocene Ulmus fall at Diss Mere, South-East England - disease and human impact? Vegetation History and Archaeobotany, 2, p. 61-68.
- ↑ Behre, K.-E. & Kucan, D. (1994). Die Geschichte der Kulturlandschaft und des Ackerbaus in der Siedlungskammer Flögeln, Niedersachsen. Probleme der Küstenforschung im südlichen Nordseegebiet, 21, p. 1-227.
↑ Plistocè | |
|
