Vés al contingut

Grup de la tetraedrita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Subgrup de l'arsenofreibergita)
Infotaula de mineralGrup de la tetraedrita
Grup de minerals

Cristalls d'una de les espècies del grup de la freibergita Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Més informació
Referències[1]

El grup de la tetraedrita és un grup de minerals de la classe dels sulfurs. Els minerals que formen aquest grup són sulfosals que cristal·litzen en el sistema isomètric i que segueixen el patró: M2(A₆)M1(B₄ C₂)X3(D₄)S1(Y₁₂)S2(Z), on:

  • A = Cu+, Ag+, ☐;
  • B = Cu+, Ag+;
  • C = Zn2+, Fe2+, Hg2+, Cd2+, Mn2+, Ni2+, Cu2+, Cu+, Fe3+;
  • D = Sb3+, As3+, Bi3+, Te4+;
  • Y = S2-, Se2-;
  • Z = S2-, Se2-, ☐.

La nomenclatura i classificació d'aquest grup va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) l'any 2019 (proposta 18-K), i va ser publicada per Biagioni et al. el 2020.[2]

El grup de la tetraedrita està dividit en deu subgrups: subgrup de l'arsenofreibergita, subgrup de la freibergita, subgrup de la giraudita, subgrup de la goldfieldita, subgrup de la hakita, subgrup de la rozhdestvenskayaïta, subgrup de la tennantita, subgrup de la tetraedrita, subgrup de la ustalečita i subgrup de la zvěstovita. També forma part d'aquest grup la pošepnýita.

Espècie Fórmula
Pošepnýita (Cu+₃◻₃)(Hg2+₄Cu+₂)Sb₄Se₁₂(Se0.5◻0.5)

Segons la classificació de Nickel-Strunz totes aquestes espècies pertanyen a "02.GB - Nesosulfarsenits, etc. amb S addicional» juntament amb els següents minerals: selenoestefanita, estefanita, pearceïta, polibasita, selenopolibasita, cupropearceïta, cupropolibasita i galkhaïta.

L'any 2024 va ser aprovada l'annivita-(Zn) i va ser encabuda en un nou subgrup, el subgrup de l'annivita, on és possible que altres membres del grup es puguin anar en un futur.[3]

Subgrup de l'arsenofreibergita

[modifica]

Format per tres espècies minerals: argentotennantita-(Fe), argentotennantita-(Zn) i cenoargentotennantita-(Fe), les que contenen al lloc A sis cations III(Ag+Cu) (on Ag>Cu), C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements, i Z = S, Se, ◻.[4]

Espècie Fórmula
Argentotennantita-(Fe) Ag₆(Cu₄Fe₂)As₄S₁₂S
Argentotennantita-(Zn) Ag₆[Cu₄(Fe,Zn)₂]As₄S13
Cenoargentotennantita-(Fe) [Ag6]4+(Cu₄Fe₂)As₄S₁₂◻

Subgrup de la freibergita

[modifica]

Format per sis espècies minerals: argentotetraedrita-(Cd), argentotetraedrita-(Fe), argentotetraedrita-(Hg), argentotetraedrita-(Zn), cenoargentotetraedrita-(Fe) i cenoargentotetraedrita-(Zn). Al lloc A, els membres finals del grup contenen sis cations III(Ag+Cu) (on Ag>Cu) o, alternativament, contenen un grup discret de polications [Ag₆]4+. Aquest darrer clúster va acompanyat d'una vacant d'equilibri de càrrega al lloc S₂Z. També, C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres espècies, i Z = S, Se, ◻.[5]

Espècie Fórmula
Argentotetraedrita-(Cd) Ag₆(Cu₄Cd₂)Sb₄S₁₂S
Argentotetraedrita-(Fe) Ag₆(Cu₄Fe₂)Sb₄S₁₂S
Argentotetraedrita-(Hg) Ag₆(Cu₄Hg₂)Sb₄S₁₂S
Argentotetraedrita-(Zn) Ag₆(Cu₄Zn₂)Sb₄S₁₂S
Cenoargentotetraedrita-(Fe) [Ag₆]4+(Cu₄Fe2+
2)Sb₄S₁₂◻
Cenoargentotetraedrita-(Zn) [Ag₆]4+(Cu₄Zn₂Sb₄S₁₂◻

L'antiga freibergita, espècie actualment desacreditada per l'IMA,[2] va ser descrita als territoris de parla catalana, concretament a les mines de Montoliu, a Naut Aran (Vall d'Aran).[6]

Subgrup de la giraudita

[modifica]

Format només per una espècie mineral, la giraudita-(Zn). Al lloc A, els membres finals del grup contenen sis cations III(Cu + Ag), on Cu > Ag; i C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements.[7]

Espècie Fórmula
Giraudita-(Zn) Cu₆(Cu₄Zn₂)As₄Se₁₂Se

Subgrup de la goldfieldita

[modifica]

Format per tres espècies: arsenogoldfieldita, goldfieldita i estibiogoldfieldita. Incorporen fins a 2 Te4+ per a (Sb,As)3+ al lloc D, acompanyada d'una substitució concomitant de M2+ (normalment Fe2+ o Zn) amb Cu+ al lloc C per mantenir l'equilibri de càrrega.[8]

Espècie Fórmula
Arsenogoldfieldita (Cu₄Cu₂)(Cu₄Cu+
2)(As₂Te₂)S₁₂S
Goldfieldita (Cu10◻₂)Te₄S₁₂S
Estibiogoldfieldita (Cu₄Cu₂)(Cu₄Cu+₂)(Sb₂Te₂)S₁₂S

Subgrup de la hakita

[modifica]

Format per una quatre espècies: hakita-(Cd), hakita-(Fe), hakita-(Hg) (abans coneguda simplement com hakita) i hakita-(Zn). Al lloc A els membres finals del grup contenen sis cations III(Cu + Ag), on Cu > Ag; i C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements.[9]

Espècie Fórmula
Hakita-(Cd) Cu₆(Cu₄Cd₂)Sb₄Se₁₂Se
Hakita-(Fe) Cu₆(Cu₄Fe²⁺₂)Sb₄Se₁₂Se
Hakita-(Hg) Cu₆(Cu₄Hg₂)Sb₄Se₁₂Se
Hakita-(Zn) Cu₆(Cu₄Zn₂)Sb₄Se₁₂Se

Subgrup de la rozhdestvenskayaïta

[modifica]

Format per dues espècies: la cenorozhdestvenskayaïta-(Fe) i la rozhdestvenskayaïta-(Zn). Els membres finals del grup haurien de contenir sis cations M2(Ag+Cu), on Ag>Cu. A més, els quatre cations M1(Ag + Cu) estan dominats de manera similar per Ag.[10]

Espècie Fórmula
Cenorozhdestvenskayaïta-(Fe) [Ag₆]4+(Ag₄Fe2+
2)Sb₄S₁₂◻
Rozhdestvenskayaïta-(Zn) Ag₆Ag₄Zn₂Sb₄S₁₂S

Subgrup de la tennantita

[modifica]

Format per vuit minerals: tennantita-(Cd), tennantita-(Cu), tennantita-(Fe), tennantita-(Hg), tennantita-(In), tennantita-(Mn), tennantita-(Ni) i tennantita-(Zn). Al lloc A, els membres finals del grup contenen sis cations III(Cu + Ag), on Cu > Ag. C2+ = Fe2+, Zn, Cu, Hg i/o altres elements.[11]

Espècie Fórmula
Tennantita-(Cd) Cu₆(Cu₄Cd₂)As₄S₁₂S
Tennantita-(Cu) Cu₆(Cu₄Cu₂)As₄S₁₂S
Tennantita-(Fe) Cu₆(Cu₄Fe₂)As₄S₁₂S
Tennantita-(Hg) Cu₆(Cu₄Hg₂)As₄S₁₂S
Tennantita-(In) Cu₆(Cu₄(In³⁺Cu⁺))As₄S₁₂S
Tennantita-(Mn) Cu₆(Cu₄Hg₂)As₄S₁₂S
Tennantita-(Ni) Cu₆(Cu₄Mn₂)As₄S₁₂S
Tennantita-(Zn) Cu₆(Cu₄Zn₂)As₄S₁₂S

Als territoris de parla catalana ha estat trobada tennantita, sense determinar l'espècie en concret, en diversos indrets: a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Ripollès), a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà), a la mina Solita (Peramea, Pallars Sobirà), a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat), a la mina Carmencita (Castellnou, L'Alt Palància), a les mines de Brezal (Pavies, L'Alt Palància), a la mina La Preciosa (La Vall d'Almonesir, L'Alt Palància), i les mines La Amorosa i Cueva de la Guerra Antigua (Vilafermosa, L'Alt Millars).

Subgrup de la tetraedrita

[modifica]

Format per set minerals: tetraedrita-(Cd), tetraedrita-(Cu), tetraedrita-(Fe), tetraedrita-(Hg), tetraedrita-(Mn), tetraedrita-(Ni) i tetraedrita-(Zn). Al lloc A, els membres finals del grup contenen sis cations III(Cu + Ag), on Cu > Ag. C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements.[12]

Espècie Fórmula
Tetraedrita-(Cd) Cu₆(Cu₄Cd₂)Sb₄S₁₂S
Tetraedrita-(Cu) Cu₆(Cu₄Cu²⁺₂)Sb₄S₁₂S
Tetraedrita-(Fe) Cu₆(Cu₄Fe²⁺₂)Sb₄S₁₂S
Tetraedrita-(Hg) Cu₆(Cu₄Hg₂)Sb₄S₁₂S
Tetraedrita-(Mn) Cu₆(Cu₄Mn₂)Sb₄S₁₂S
Tetraedrita-(Ni) Cu₆(Cu₄Ni₂)Sb₄S₁₂S
Tetraedrita-(Zn) Cu₆(Cu₄Zn₂)Sb₄S₁₂S

Subgrup de la ustalečita

[modifica]

Format per dues espècies: l'arsenoustalečita i l'estibioustalečita. Els minerals d'aquest subgrup haurien de ser composicionalment anàlegs als del subgrup de la goldfieldita, amb substitució de (S₁₂S) per (Se₁₂Se).[13]

Espècie Fórmula
Arsenoustalečita AgPb₁₈As₂₅S₅₆
Estibioustalečita (Cu₄Cu₂)(Cu₄Cu+
2)(Sb₂Te₂)Se₁₂Se

Subgrup de la zvěstovita

[modifica]

Format per dues espècies: la zvěstovita-(Fe) i la zvěstovita-(Zn). Els membres finals del grup contenen sis cations M2(Ag+Cu), on Ag>Cu. A més, els quatre cations M1(Ag + Cu) estan dominats de manera similar per Ag. C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements.[14]

Espècie Fórmula
Zvěstovita-(Fe) Ag₆(Ag₄Fe²⁺₂)As₄S₁₂S
Zvěstovita-(Zn) Ag₆(Ag₄Zn₂)As₄S₁₂S

Als territoris de parla catalana ha estat descrita la tetraedrita en diversos llocs: a Mas Vicenç (Fontcoberta, Rosselló), al Bosc de la Roque (Cameles, Rosselló), al Correc de la Calcina (Llauró, Rosselló), a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir), a la mina de Calabona (L'Alguer), a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Ripollès), a les mines Espinosa i Zaragoza (Ribes de Freser, Ripollès), a la mina Serra Mata (El Pont de Bar, Alt Urgell), a Cierco (Vilaller, Alta Ribagorça), a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà), a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), a Betxí (Plana Baixa), i les mines Lealtad, Oriental i San Francisco (Xóvar, L'Alt Palància).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tetrahedrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 maig 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Biagioni, Cristian; George, Luke L.; Cook, Nigel J.; Makovicky, Emil; Moëlo, Yves; Pasero, Marco; Sejkora, Jiří; Stanley, Chris J.; Welch, Mark D.; Bosi, Ferdinando «The tetrahedrite group: Nomenclature and classification» (en anglès). American Mineralogist, 105, 1, 01-01-2020, pàg. 109–122. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2020-7128 [Consulta: 15 març 2022].
  3. ↑ «Annivite Subgroup». Mindat. [Consulta: 28 juny 2024].
  4. ↑ «Arsenofreibergite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juliol 2024].
  5. ↑ «Freibergite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2022].
  6. ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 15 març 2022]. 
  7. ↑ «Giraudite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2022].
  8. ↑ «Goldfieldite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2022].
  9. ↑ «Hakite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2022].
  10. ↑ «Rozhdestvenskayaite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2022].
  11. ↑ «Tennantite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2022].
  12. ↑ «Tetrahedrite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2022].
  13. ↑ «Ústalečite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2022].
  14. ↑ «Zvěstovite Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grup_de_la_tetraedrita&oldid=33683033»