De sobte, l'últim estiu

De sobte, l'últim estiu
Suddenly, Last Summer
	;
Fitxa
Direcció	Joseph L. Mankiewicz
Protagonistes	Katharine Hepburn; Montgomery Clift; Elizabeth Taylor; Albert Dekker; Mercedes McCambridge; Gary Raymond; Gore Vidal; Eddie Fisher; Ian Wilson; Mavis Villiers; Patricia Marmont; Rita Webb; David Cameron
Producció	Sam Spiegel
Guió	Gore Vidal i Tennessee Williams
Música	Malcolm Arnold i Buxton Orr
Fotografia	Jack Hildyard
Muntatge	William Hornbeck i Thomas Stanford
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	22 desembre 1959
Durada	114 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Espanya i Mallorca
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	Suddenly, Last Summer (obra de teatre)
Gènere	drama i cinema LGBT
Lloc de la narració	Nova Orleans
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1960); Oscar a la millor actriu (1960); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1960); Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (1959) ;
Premis	Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (1959); Targa d'Oro (1960); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

De sobte, l'últim estiu (original: Suddenly, Last Summer) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph L. Mankiewicz, estrenada el 1959, adaptada de Suddenly, Last Summer, l'obra de teatre homònima de Tennessee Williams. Es rodà al Baix Empordà i ha estat doblada al català.^[1]^[2]

Argument^[3]

El doctor Cukrowicz és un jove neurocirurgià: treballa en un sinistre asil públic de dements sense fons; es fa conèixer experimentant la lobotomia.

Violeta Venable, riquíssima vídua, el fa anar a la seva finca exòtica de Nova Orleans. El seu fill Sebastian va morir a Europa l'estiu precedent. La seva cosina Catherine, que ha presenciat la seva mort, de sobte s'ha tornat boja. Violeta Venable pensa que una lobotomia (operació delicada) podria ajudar-la a recuperar la raó. Deixa entendre a Cukrowicz que, si opera Catherine, farà una donació important al seu hospital.

Desconfiant de les motivacions de Mrs. Venable —molt lacònica pel que fa a les circumstàncies exactes de la mort de Sebastian—, el metge examina Catherine, internada fins aleshores en un establiment privat, portat per religioses. La troba sana de cap, llevat de quan evoca les circumstàncies de la mort de Sebastian. Llavors és víctima d'al·lucinacions histèriques, de caràcter obscè. La transfereix al seu asil. A poc a poc, surten a la llum indicis de la veritat. Sebastian, poeta, homosexual, s'ha servit durant anys de la seva mare com a «esquer», per atreure gent jove. L'últim estiu, ja massa vella, l'ha reemplaçada per Catherine, amb qui ha marxat de vacances.

El doctor prova llavors una experiència destinada a fer remuntar a la superfície les circumstàncies de la mort de Sebastian. Organitza aquesta escena decisiva a la casa de la Sra. Venable, i en la seva presència. Sota l'efecte d'un sèrum de la veritat, el deliri de Catherine esdevé un relat coherent i la veritat esclata amb tot el seu horror: en les últimes vacances, a Espanya, Sebastian ha estat envoltat i perseguit per una banda de joves mendicants, en les ruïnes d'un «temple pagà». La revelació d'aquest record reprimit torna la raó a Catherine, però causa tal xoc a la Sra. Venable que bascula en un món imaginari.

Anàlisi

Els bebès tortugues i els depredadors

Aquesta pel·lícula mostra dues cèlebres actrius: Katharine Hepburn, la vella, la depredadora, i Elizabeth Taylor, la jove, la víctima.

Poques actrius haurien pogut encarnar Violeta Venable amb el nivell de Katharine Hepburn. Mostrarà el seu talent quan evoca —a la visita del metge— l'espectacle que el seu fill li hi havia descrit: les joves tortugues acabades de néixer, que corren cap al mar, mentre són devorades vives pels ocells depredadors. Darrere d'aquesta evocació, hi ha l'homosexualitat de Sebastian, simbòlicament suggerida. Aquest se serveix dels seus diners i de la seva mare (i més tard de la seva cosina) per seduir joves homes pobres. Sebastian, vestit de blanc, evoluciona en un món on la seva notorietat el fa pensar que té el dret de «consumir» al seu gust joves, que aquest ordre del poderós sobre el dèbil justifica els seus actes. La seva mare, Violeta Venable, a través del relat de les tortugues, adopta aquest punt de vista.

Violeta està malalta per la seva obstinació inconscient de no veure el seu fill com és. Es refugia en un món floral (un edèn de puresa on la memòria del seu fill, idealitzat, representa una mena de divinitat regnant sobre aquest «món») i s'obstina a voler fer «cuidar» Catherine, la seva neboda, encarnada per Elizabeth Taylor que ha vist Sebastian com estava. Violeta oculta la desviació del seu fill (i la seva) i es convenç que és la seva neboda, pertorbada, que té al·lucinacions i que és malalta. Violeta rebutja creure els actes del seu fill, ella refusa acceptar la seva mort, i refusa veure la seva homosexualitat i a assumir el seu desig incestuós. Violeta refusa igualment envellir, Sebastian se servia d'ella per atreure joves, però aviat, la joguina de Sebastian ha envellit i no fa més efecte. Des d'aleshores, Catherine prendrà el lloc de Violeta com «esquer». Violeta Venable pren llavors consciència que el seu fill no la desitja (indirectament) més, i Catherine esdevé, per consegüent, la rival (a eliminar).

Davant de Katharine Hepburn, Elizabeth Taylor juga el paper de la jove, bonica i innocent víctima. Aparentment "boja", sembla condemnada a una lobotomia que el «happy end» de la pel·lícula evitarà.

Sobre aquest tema complex i terriblement audaç, Joseph L. Mankiewicz, com era el seu costum, dirigeix una pel·lícula psicoanalítica molt intel·ligent. Sembra aquí i allà indicis, com peces de puzle, que s'acoblen al final. El símbol dominant és el del depredador, els joves devorats, i la platja. Al final de la pel·lícula, els que mataran Sebastian el segueixen fora de la platja (com les joves tortugues); però si les tortugues fugen cap al mar, Sebastian va des de la platja cap al cim d'un turó. I, com les joves tortugues, Sebastian acaba devorat però per gent jove. Última evocació simbòlica al depredador, el balneari espanyol on Sebastian mor es diu pertinentment «Cabeza de Lobo» (literalment «cap de llop»).

Hi ha també una inversió simbòlica de les situacions: el depredador al començament de la pel·lícula és devorat al final; Violeta, «sana de ment» al començament de la pel·lícula esdevé boja al final, mentre que Catherine fa el camí contrari.

Repartiment

Elizabeth Taylor: Catherine Holly
Katharine Hepburn: Violette Venable
Montgomery Clift: Doctor Cukrowicz
Albert Dekker: Doctor Lawrence J. Hockstader
Mercedes McCambridge: Sra. Grace Holly
Gary Raymond: George Holly
Mavis Villiers: Miss Foxhill
Patricia Marmont: L'imfermera Benson
Joan Young: Sister Felicity
Maria Britneva: Lucy
Sheila Robbins: Secretària del Doctor Hockstader
David Cameron: Jove interna

Premis i nominacions

Premis

1960. Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Elizabeth Taylor
1960. David de Donatello per Elizabeth Taylor

Nominacions

1960. Oscar a la millor actriu per a Katharine Hepburn
1960. Oscar a la millor actriu per a Elizabeth Taylor
1960. Oscar a la millor direcció artística per a Oliver Messel, William Kellner i Scott Slimon
1960. Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per a Katharine Hepburn

Referències

↑ De sobte, l'últim estiu
↑ Pagès Jordà, Vicenç «Els fantasmes som nosaltres». Cultura (El Punt Avui), 12-12-2014, p. 3.
↑ «Suddenly, Last Summer». The New York Times.

Vegeu també

Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: De sobte, l'últim estiu

[1] De sobte, l'últim estiu

[2] Pagès Jordà, Vicenç «Els fantasmes som nosaltres». Cultura (El Punt Avui), 12-12-2014, p. 3.

[3] «Suddenly, Last Summer». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

Argument[3]