Vés al contingut

Sudines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSudines
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom, matemàtic, astròleg Modifica el valor a Wikidata

Sudines o també Soudines (en grec antic Σουδινες) va ser un astròleg i endeví que va viure cap al segle iii aC. Poliè l'anomena "endeví caldeu", cosa que fa pensar que no era d'origen grec. Estrabó el cita també com a astròleg i matemàtic. Els seus coneixements astrològics havien de ser importants, ja que Veti Valent feia servir les seves taules lunars quatre segles després.

Va ser l'astròleg del rei Àtal de Pèrgam (241 - 197 aC) i va lluitar amb ell contra els gàlates. Tenia coneixements d'hepatoscòpia, pràctica màgica que consisteix en observar el fetge de les víctimes, tal com feien els harúspex etruscos. Segons Frontí, durant el regnat d'Èumenes (197 - 159 aC) va cometre un frau molt famós en l'antiguitat: gravar en el fetge d'una víctima unes frases que prometien la victòria uns dies abans de la batalla contra els gàlates.

Poliè explica amb molt de detall l'engany, però diu que va passar a l'època del rei Àtal. Segons aquest autor, va ser el rei (potser per ordre de l'endeví) el que, després de triturar agalla de roure va escriure a la seva mà dreta (d'esquerra a dreta) les paraules "victòria del rei". Quan es van treure les entranyes de la víctima va col·locar la mà a sota del fetge, encara calent i tou, i hi va imprimir la inscripció. Sudines, després d'examinar els lòbuls i la vesícula va girar el fetge i va "descobrir" la inscripció que profetitzava la victòria. El monarca va mostrar el senyal a l'exèrcit que, ple de confiança, va vèncer els gàlates.

Plini cita diverses vegades un Sudines, al que atribueix un tractat sobre les virtuts màgiques de les perles i les pedres precioses. És possible que sigui el mateix personatge.[1]

Referències

[modifica]
  1. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 278-279. ISBN 8481641618.