Suec de Finlàndia
| Tipus | grup de dialectes  |
|---|---|
| Dialecte de | suec |
| Ús | |
| Parlants nadius | 286.900 (31 desembre 2018 ) |
| Autòcton de | Finlàndia i suecs de Finlàndia |
| Estat | Finlàndia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves Scandinavian languages (en)  llengües escandinaves orientals suec | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Institut de les Llengües de Finlàndia |
| Codis | |
| Glottolog | east2303 |
| IETF | sv-FI |
El suec de Finlàndia és la varietat de la llengua sueca que es parla a Finlàndia.
Finlàndia fou part de Suècia des del segle XIII fins a la pèrdua dels territoris finlandesos a mans de Rússia el 1809. El suec fou l'única llengua administrativa fins al 1902, així com la llengua dominant en la cultura i l'educació fins a la independència de Finlàndia el 1917. El suec i el finès tenen formalment el mateix estatus en gairebé tota la legislació, tot i que l'estatus del suec a Finlàndia ha estat durant molt de temps un tema de debat sociopolític.[1]
El percentatge de parlants de suec a Finlàndia ha minvat constantment des d'aleshores, tot i que encara és la minoria lingüística més important del país (aproximadament un 5,5% de la població), per davant dels parlants de lapó.[2]
Actualment només és majoritari a les províncies de la costa oest de Finlàndia, tot i que és llengua oficial també al sud del país, inclosa la capital, Hèlsinki.[3]
El suec de Finlàndia no té les aspiracions fonètiques presents en el suec estàndard central, de manera que el contrast entre les aspiracions "fortis" i "lenis" és només de veu.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Hult, Francis M.; Pietikainen, Sari «Shaping discourses of multilingualism through a language ideological debate: The case of Swedish in Finland» (en anglès). Journal of Language and Politics, 13, 1, 01-01-2014, pàg. 1–20. DOI: 10.1075/jlp.13.1.01hul. ISSN: 1569-2159.
- ↑ Lublin, David. Minority Rules: Electoral Systems, Decentralization, and Ethnoregional Party Success (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 301. ISBN 978-0-19-994882-6.
- ↑ Nuolij̈arvi, P. «Helsinki as a Multilingual City». A: Urban Diversities and Language Policies in Medium-Sized Linguistic Communities (en anglès). Multilingual Matters, 2015-08-04, p. 67–84. DOI 10.21832/9781783093915-006/pdf?licensetype=restricted. ISBN 978-1-78309-391-5.
- ↑ Ringen, Catherine; Suomi, Kari «The voicing contrast in Fenno-Swedish stops». Journal of Phonetics, 40, 3, 5-2012, pàg. 419–429. DOI: 10.1016/j.wocn.2012.02.010. ISSN: 0095-4470.
