Sulamith Messerer

Sulamith Messerer

Nom original	(ru) Сулами́фь Миха́йловна Мессере́р
Biografia
Naixement	27 agost 1908 Moscou (Rússia)
Mort	3 juny 2004 (95 anys) Londres
Sepultura	Londres
Formació	Acadèmia estatal de coreografia de Moscou
Activitat
Ocupació	ballarina de ballet, ballerina, mestra de dansa, coreògrafa, professora de ballet
Activitat	1921 -
Professors	Vasily Tikhomirov (en)
Alumnes	Natalia Makarova i Rudolf Nurèiev
Esport	natació
Família
Família	Maia Plissètskaia
Fills	Mikhail Messerer
Pare	Mikhaïl Borissovitch Messerer
Germans	Rachel Messerer Asaf Messerer
Cronologia
	trànsfuga soviètic
Premis
Premi Stalin  Artista del Poble de l'RSFSR  Artista d'Honor de l'RSFSR  Orde de l'Amistat dels Pobles  Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic  Orde de la Insígnia d'Honor  Orde del Tresor Sagrat

Sulamith Messerer (rus: Сулами́фь Миха́йловна Мессере́р) (Moscou, 27 d'agost de 1908 - Londres, 3 de juny de 2004) va ser una ballarina i coreògrafa russa que va establir les bases del ballet clàssic al Japó.

Messerer, de família jueva lituana, va néixer a Moscou un any després que els seus pares —Mikhail i Misa Messerer— i els cinc fills que aleshores tenien (n'havien tingut set, però dos van morir) s'hi traslladessin des de Vilnius. Als vuit anys, Sulamith Messerer va començar a estudiar a l'escola de dansa del Teatre Bolxoi, on va entrar a ballar professionalment el 1926 i dos anys més tard ja n'era primera ballarina. El 1933, ella i el seu germà Asaf (1903-1992) van ser els primers ballarins soviètics que van rebre permís per actuar en països de l'Europa occidental. Va compaginar la dansa amb la natació i entre 1927 i 1930 va tenir el rècord soviètic de 100 metres crol i va ser nedadora olímpica.

Després que el marit de la seva germana Rachel —Mikhail Plisetsky— fos arrestat pel règim soviètic i no se'n tornessin a tenir notícies, la germana, que feia molt poc que havia tingut un fill, també va ser detinguda. La seva filla gran, Maia Plissétskiya, que amb els anys arribaria a ser també primera ballarina, tenia aleshores dotze anys i havia començat a estudiar dansa al Teatre Bolxoi. Sulamith Messerer va aconseguir que la neboda no anés a parar a un orfenat de fills dels enemics del poble i ella se'n va fer càrrec, a més de tenir-la com a alumna a l'escola de ballet. Va fer un llarg viatge per esbrinar a quin camp de concentració havien enviat la seva germana i va localitzar-la a Sibèria, en un camp on hi havia milers de dones empresonades i on havia de complir una condemna de vuit anys. Va fer gestions perquè la germana fos traslladada a una presó del Kazakhstan, on la nena podia visitar-la de tant en tant i veure també el seu germà petit. Finalment, a la germana van reduir-li la condemna a tres anys.

Des de 1950 fins a 1980, també va ser activa com a mestra de ballet i professora al Bolxoi. Des de 1961, va passar molt temps a Tòquio, on va dominar el japonès i va ser decisiva per establir el Ballet de Tòquio. El 1980, a l'edat de 72 anys, quan acabava el seu contracte al Japó i havia de tornar a Moscou, va desertar, amb el seu fill, que també treballava al Ballet Bolxoi, com a músic, i estava fent una gira pel Japó. Van refugiar-se a l'ambaixada dels Estats Units i des de Tokio van viatjar a Nova York, tot i que finalment van establir-se al Regne Unit. Malgrat la seva avançada edat, a Sulamith Messerer li demanaven de fer classes i preparar ballarins i ballarines. Entre els seus honors destaquen el Premi Stalin (1946), l'Orde del Tresor Sagrat (Japó, 1996) i és la primera russa guardonada amb l'Orde de l'Imperi Britànic (2000).

Enllaços externs

• https://www.britannica.com/eb/article-9399668
• https://www.britannica.com/eb/article-9399668/Obituari d'ella pel ballarí de ballet Gavin Roebuck
• Documental sobre Sulamith Messerer (en rus).[1]