Sulfit
Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
---|
Els sulfits són oxoanions, les sals o èsters de l'hipotètic àcid sulfurós H₂SO₃. Les sals de sulfit contenen l'anió SO₃2-, essent les més importants el sulfit de sodi i el sulfit de magnesi. Es formen en posar en contacte el diòxid de sofre (SO₂) amb dissolucions alcalines. Es tracta de substàncies reductores passant el sofre de l'estat d'oxidació +IV al + VI. En dissolucions àcides es descomponen alliberant un nou òxid de sofre(IV). Els sulfits orgànics (R-S(O)-R'; R, R' = restes orgàniques) s'obtenen a partir de clorur de tienil (SOCl₂) i alcohols.
L'ió del sulfit té forma gairebé tetraèdrica amb l'àtom de sofre en el centre i els tres àtoms d'oxigen i un parell d'electrons apuntant a les cantonades.
Aplicacions
[modifica]Els sulfits es fan servir a la indústria alimentària com a antioxidants. Són sulfits, o en generen els additius E220 (diòxid de sofre, que no és un sulfit però que en dissoldre's genera sulfits), E221 (sulfit de sodi), E222 (hidrogensulfit de sodi); E223 (disulfit de sodi); E224 (disulfit de potassi); E226 (sulfit de calci); E227 (hidrogensulfit de calci) i E228 (hidrogensulfit de potassi).
Vi
[modifica]L'addició de sulfits al vi té la finalitat d'inhibir el creixement de microorganismes externs al procés de fermentació (que, en la major part dels casos transformaria el vi en vinagre) i alhora evitar l'oxidació del producte final.[1][2] Els compostos sofrats s'han utilitzat per a millorar l'estabilitat del vi des de l'època dels romans, en què s'encenia una tireta de pols de sofre a l'interior de la bóta del vi per a generar diòxid de sofre.
Actualment, el disulfit de potassi (E224) és l'additiu més utilitzat per aconseguir la presència d'ions sulfit al vi.[3] En contacte amb solucions aquoses, el disulfit de potassi estableix un equilibri químic, donant lloc a les formes de diòxid de sofre (SO₂), l'ió sulfit (SO₃2-) i l'ió hidrogensulfit (HSO₃-).[4]
La proporció en què es troben aquestes tres formes depèn del pH, però en la majoria de vins (rang de pH: 3-4) la forma majoritària és sempre l'ió hidrogensulfit.[4] Si bé les tres formes químiques presenten propietats similars, el diòxid de sofre és el principal responsable de l'acció antimicrobiana,[5] mentre que l'ió hidrogensulfit té una acció essencialment antioxidant.[6]
Altres
[modifica]De la mateixa manera que el vi, els sulfits s'utilitzen per a la preservació de certs aliments:
- Cervesa. Actualment són poques les cerveses que contenen sulfits. En la majoria de cerveses industrials, la fermentació s'atura mitjançant altes temperatures o filtratge, mentre que en moltes cerveses artesanals es duu a terme una segona fermentació després de l'embalatge per la qual seria contraproduent l'addició de sulfits.
- Fruits secs.
- Raves.
- Patates dessecades.
Salut i seguretat
[modifica]Poden causar al·lèrgies[7]
L'ús de sulfits en aliments que es consumeixen crus, està regulat per diverses normatives.[8]
Referències
[modifica]- ↑ >Zacharkiw, Bill, Montreal Gazette. «Can't hold the sulphites», 15-07-2008.
- ↑ «Sulfur in Wine Demystified».
- ↑ Zamora, Fernando «El anhídrido sulfuroso; algunas reflexiones sobre este aditivo». Enólogos, 38, 2005, pàg. 28-31.
- ↑ 4,0 4,1 Amerine, Maynard Andrew. Table Wines: The Technology of Their Production. University of California Press, 1970.
- ↑ King, A.D. «Factors affecting death of yeast by sulphur dioxide». Journal of Food Protection, 44, 1981, pàg. 92-97.
- ↑ Sayavedra-Soto, L.A. «Inhibition of polyphenoloxidase by sulfite». Journal of Food Science, 51, 1986, pàg. 1531-1536.
- ↑ «Allergies: Sulfite Sensitivity». WebMD, 01-02-2007. [Consulta: 10 setembre 2007].
- ↑ Fortin ND. Food Regulation: Law, Science, Policy and Practice.John Wiley and Sons, 2009, ISBN 0470127090, p. 288