Vés al contingut

Sulfonamida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacSulfonamida
Hidroclorotiazida és una sulfonamida i una tiazida.
Furosemida és una sulfonamida però no una thiazida

Les sulfonamida, en anglès:Sulfonamide o sulphonamide, és la base de diversos grups de fàrmacs. Les sulfonamides antibacterianes originals (en anglès de vegades anomenadessulfa drugs o sulpha drugs) són agents antimicrobians sintètics que contenen el grup funcional sulfonamida. Algunes sulfonamides estan també desproveïdes d'activitat antibacteriana com per exemple l'anticonvulsant sultiame. Els grups sulfonilurea i el diurètics de thiazide són nous medicaments basats en les sulfonamides antibacterianes.[1] Les al·lèrgies a les sulfonamides són comunes,[2] i per això aquests medicaments s'han de prescriure amb compte.

Funció

[modifica]

En els bacteris les sulfonamides antibacterianes inhibeixen l'enzim dihidropteroat sintetasa (DHPS), un enzim implicat en la síntesi de folat. La moiety química de la sulfonamida està present en altres medicaments no antimicrobians com els diurètics de tiazida, els diurètics loop, sulfonilurea i alguns inhibidors de COX-2. La sulfasalazina, a més de ser antibiòtic es fa servir en el tractament de la malaltia de la inflamació del colon.

Història

[modifica]

Els medicament sulfonamides van ser els primers antimicrobians. La primera sulfonamida portava el nom comercial de Prontosil i els experiments amb ell començaren l'any 1932 en la Bayer AG.[3] El Prontosil va ser la primera medicina mai descoberta que podia tractar de manera efectiva un rang d'infeccions bacterianes dins del cos.

Preparació

[modifica]

Les sulfonamides es preparen reaccionat el clorur de sulfonil amb amoni o una amina.

Llista de sulfonamides

[modifica]

Antibiòtics

[modifica]
D'acció curta
Acció intermèdia
Oftalmològics

Diürètics

[modifica]

Anticonvulsants

[modifica]

Dermatològics

[modifica]

Altres

[modifica]

Efectes secundaris

[modifica]

Les sulfonamides poden causar una gran varietat de reaccions incloent trastorns en el tracte urinari, en hematopoesi, porfíria i reaccions d'hipersensibilitat. Usades en grans dosis poden produir al·lèrgies. Dues de les més serioses són la síndrome de Stevens-Johnson i la necròlisi epidèrmica tòxica (també coneguda com a síndrome de Lyell).[2]

Referències

[modifica]