Sulpícia (segle I aC)

Sulpícia
Biografia
Naixement	segle I aC
Mort	valor desconegut
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupació	poetessa, escriptora, elegista
Període	República Romana tardana
Família
Família	Sulpicii Rufi (en)
Pares	Servi Sulpici Rufus i Valeria
Parents	Marc Valeri Messal·la Corví, oncle matern

Sulpícia, en llatí Sulpicia, va ser una poeta que va viure durant el regnat d'August. Va ser la filla de Servi Sulpici Rufus; el seu oncle i guardià va ser Messal·la Corví, un important mecenes de la literatura.^[1]

Els seus versos es van conservar amb els de Tibul en el tercer llibre d'elegies, l'apèndix tibul·lià,^[2] que se li va atribuir durant molt de temps. Consisteixen en sis poemes elegíacs (3.13-18) dirigits a un amant anomenat Cerint (Cerinthus). Cerint va ser probablement un pseudònim. Cerint, de vegades s'ha pensat que es refereix a Cornutus, dirigit per Tibul en dues de les seves elegies, probablement l'aristòcrata Caecilius Cornutus. Unes investigacions recents s'han allunyat d'intentar identificar Cerint amb una figura històrica i intenten buscar les implicacions literàries del pseudònim.^[3]

Durant molt de temps molts acadèmics van considerar Sulpícia una autora aficionada, només destacada pel seu gènere. Aquesta visió va ser desafiada per Santirocco en un article publicat el 1979,^[4] i posteriorment s'ha investigat més a fons el mèrit literari d'aquesta col·lecció de poemes.^[5]

Alguns crítics^[6]^[7] han intentat canviar l'opinió que els poemes atribuïts a Sulpícia eren escrits per una dona; Hubbard suggereix que el contingut dels poemes és massa arriscat per haver estat pensat per una aristòcrata de l'antiga Roma, mentre que Habinek i Holzberg suggereixen que els poemes són massa sofisticats per haver estat escrits per una dona.^[8] En una visió general de la crítica de Sulpícia, Alison Keith va descriure la lògica de l'article de Hubbard com "tortuosa" i també posa en relleu els problemes en els intents de Holzberg i Habinek d'esborrar l'autoria femenina.^[9] En canvi, Hallett argumenta per augmentar el nombre de poemes atribuïts a Sulpícia, i incloure els poemes 8-12 del Corpus Tibullianum, que anteriorment s'havia atribuït a l'amic de Sulpícia ("amicus Sulpiciae").^[10]

Vegeu també

Referències

↑ Mahoney, Anne. «Sulpicia, Carmina Omnia».
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.thelatinlibrary.com/tibullus3.html
↑ Pearcy, L.T., “Erasing Cerinthus: Sulpicia and her audience”, The Classical World, v.100, n.1 (Fall 2006) 31-36.
↑ Santirocco, M. S. 1979. "Sulpicia Reconsidered." CJ 74.3: 229-39.
↑ An overview of Sulpician criticism until 2006 can be found in Keith, Alison - "Critical trends in Interpreting Sulpicia", The Classical World, Vol. 100, No. 1 (Fall, 2006), pp. 3-10
↑ Thomas K. Hubbard «The Invention of Sulpicia». The Classical Journal, 100, 2, 2004, pàg. 177–194. JSTOR: 4132992.
↑ Niklas Holzberg «Four Poets and a Poetess or a Portrait of the Poet as a Young Man? Thoughts on Book 3 of the Corpus Tibullanium». The Classical Journal, 94, 2, 1998, pàg. 169–191. JSTOR: 3298209.
↑ T. Habinek, The Politics of Latin Literature (Princeton 1998); N. Holzberg, "Four Poets and a Poetess or A Portrait of the Poet as a Young Man? Thoughts on Book 3 of the Corpus TibullianumT CJ 94 (1999).
↑ Keith, Alison - "Critical trends in Interpreting Sulpicia", The Classical World, Vol. 100, No. 1 (Fall, 2006), pp. 3-10
↑ Hallett, J., “The eleven elegies of the Augustan Poet Sulpicia”, Churchill, L.J., and Brown, P.R., Women writing Latin: From Roman Antiquity to Early Modern Europe, vol. 1 (New York, 2002) 45-65.

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Stevenson, Jane: Women Latin Poets. Language, Gender, and Authority, from Antiquity to the Eighteenth Century (Oxford, 2005), especially ch. 1: "Classical Latin Women Poets" (31-48).

Enllaços externs

Poemes de Sulpícia:

Diotima Text Arxivat 2011-03-07 a Wayback Machine.
Perseus Project Text
Traduccions a l'anglès

[1] Mahoney, Anne. «Sulpicia, Carmina Omnia».

[2] {[enllaç sense format]} http://www.thelatinlibrary.com/tibullus3.html

[3] Pearcy, L.T., “Erasing Cerinthus: Sulpicia and her audience”, The Classical World, v.100, n.1 (Fall 2006) 31-36.

[4] Santirocco, M. S. 1979. "Sulpicia Reconsidered." CJ 74.3: 229-39.

[5] An overview of Sulpician criticism until 2006 can be found in Keith, Alison - "Critical trends in Interpreting Sulpicia", The Classical World, Vol. 100, No. 1 (Fall, 2006), pp. 3-10

[6] Thomas K. Hubbard «The Invention of Sulpicia». The Classical Journal, 100, 2, 2004, pàg. 177–194. JSTOR: 4132992.

[7] Niklas Holzberg «Four Poets and a Poetess or a Portrait of the Poet as a Young Man? Thoughts on Book 3 of the Corpus Tibullanium». The Classical Journal, 94, 2, 1998, pàg. 169–191. JSTOR: 3298209.

[8] T. Habinek, The Politics of Latin Literature (Princeton 1998); N. Holzberg, "Four Poets and a Poetess or A Portrait of the Poet as a Young Man? Thoughts on Book 3 of the Corpus TibullianumT CJ 94 (1999).

[9] Keith, Alison - "Critical trends in Interpreting Sulpicia", The Classical World, Vol. 100, No. 1 (Fall, 2006), pp. 3-10

[10] Hallett, J., “The eleven elegies of the Augustan Poet Sulpicia”, Churchill, L.J., and Brown, P.R., Women writing Latin: From Roman Antiquity to Early Modern Europe, vol. 1 (New York, 2002) 45-65.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]