Diumenge, maleït diumenge

Diumenge, maleït diumenge
Sunday Bloody Sunday
Fitxa
Direcció	John Schlesinger
Protagonistes	Nike Arrighi; Murray Head; Glenda Jackson; Peter Finch; Peggy Ashcroft; Daniel Day-Lewis; Maurice Denham; Bessie Love; Tony Britton; Richard Pearson; Jon Finch; Richard Loncraine; Marie Burke; Harold Goldblatt; Frank Windsor; Thomas Baptiste; Robert Rietti; John Rae (en)
Producció	Joseph Janni
Dissenyador de producció	Luciana Arrighi
Guió	Penelope Gilliatt i David Sherwin
Música	Ron Geesin i Douglas Gamley
Dissenyador de so	Simon Kaye, Gerry Humphreys i David Campling
Fotografia	Billy Williams i David Harcourt (en)
Muntatge	Richard Marden i Mary Kessell
Distribuïdor	United Artists i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1971
Durada	110 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, cinema LGBT i melodrama
Lloc de la narració	Londres i Anglaterra
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (1972); Oscar a la millor actriu (1972); Oscar a la millor direcció (1972); Oscar al millor guió original (1972) ;

Diumenge, maleït diumenge^[1] (títol original en anglès: Sunday Bloody Sunday) és una pel·lícula britànica dirigida per John Schlesinger, estrenada el 1971 i doblada al català.^[1]

Argument

Bob Elkin, un jove escultor que treballa en l'art contemporani, té una relació amorosa amb una dona divorciada més gran, Alex Greville, una funcionària... Paral·lelament, Bob, que és bisexual, té també una relació amb el Doctor Daniel Hirsh, un quinquagenari ... Bob viu serenament les seves històries d'amor millor que Alex i Daniel, dominant la situació i pressentint confusament que cap d'ells no tindrà mai la seva preferència.^[2]

Comentari

És la vida dels tres protagonistes que pertanyen a medis socials diferents i envescats en les seves complexes històries d'amor. La pel·lícula val sobretot per l'estudi del comportament d'un home i d'una dona envellits, considerats, d'entrada, rivals per un jove bohemi despreocupat. La voluntat de filmar el seu dia a dia més aviat trist al qual s'hi afegeixen les seves dificultats i administrar de manera inèdita els seus delicats amors és interessant, ja que pertanyen potser a l'àmbit de la vivència. El joc retingut de Peter Finch i sobretot de Glenda Jackson, intentant dominar les seves emocions, és exemplar cara a la ironia de la sort. Hom recordarà l'epíleg on Alex és desairós amb la ganyota desenganyada que llança al seu tucan, que Bob li deixa, sens dubte perquè és fora de la seva gàbia i sol, ell també.

Repartiment

Peter Finch: Dr. Daniel Hirsh
Glenda Jackson: Alex Greville
Murray Head: Bob Elkin
Peggy Ashcroft: Mrs. Greville
Tony Britton: George Harding
Maurice Denham: Mr. Greville
Bessie Love: L'operadora telefònica
Vivian Pickles: Alva Hodson
Frank Windsor: Bill Hodson

Premis i nominacions^{[cal citació]}

Premis

1972. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
1972. BAFTA a la millor pel·lícula
1972. BAFTA a la millor direcció per John Schlesinger
1972. BAFTA a la millor actriu per Glenda Jackson
1972. BAFTA al millor actor per Peter Finch
1972. BAFTA al millor muntatge per Richard Marden

Nominacions

1972. Oscar al millor actor per Peter Finch
1972. Oscar a la millor actriu per Glenda Jackson
1972. Oscar al millor director per John Schlesinger
1972. Oscar al millor guió original per Penelope Gilliatt
1972. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Peter Finch
1972. BAFTA a la millor fotografia per Billy Williams
1972. BAFTA al millor guió per Penelope Gilliatt
1972. BAFTA al millor so per David Campling, Simon Kaye i Gerry Humphreys
1972. Premi David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Diumenge, maleït diumenge
↑ «Sunday, bloody Sunday». The New York Times.

[català-1] 1,0 ^1,1 Diumenge, maleït diumenge

[2] «Sunday, bloody Sunday». The New York Times.

[1]

[2]