Cabaret (pel·lícula)

Cabaret
	;
Fitxa
Direcció	Bob Fosse
Protagonistes	Liza Minnelli; Michael York; Joel Grey; Fritz Wepper; Helmut Griem; Marisa Berenson; Ralf Wolter; Elisabeth Neumann-Viertel; Helen Vita; Sigrid von Richthofen; Gerd Vespermann; Georg Hartmann; Ricky Renée; Estrongo Nachama; Ellen Umlauf
Producció	Cy Feuer
Guió	Jay Presson Allen i John Van Druten
Música	John Kander i Fred Ebb
Fotografia	Geoffrey Unsworth
Muntatge	David Bretherton
Productora	Monogram Pictures
Distribuïdor	Monogram Pictures, Netflix i Xfinity Streampix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1972
Durada	124 min i 122 min
Idioma original	anglès (principalment)
Color	en color
Pressupost	4.600.000 $
Recaptació	41.401.689 $ (mundial); 41.326.446 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema musical, cinema LGBT i drama
Qualificació MPAA	PG
Lloc de la narració	Berlín
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1973); Oscar a la millor actriu (1973); Oscar a la millor direcció (1973); Oscar a la millor fotografia (1973); Oscar al millor muntatge (1973); Oscar al millor guió adaptat (1973); Oscar a la millor pel·lícula (1973); Oscar a la millor direcció artística (1973); Oscar a la millor cançó original (1973); Oscar al millor so (1973) ;
Premis	Llavor de Plata a la millor pel·lícula estrangera (1972); Oscar al millor actor secundari (1973); Oscar a la millor actriu (1973); Oscar a la millor direcció (1973); Oscar a la millor fotografia (1973); Oscar al millor muntatge (1973); Oscar a la millor direcció artística (1973); Oscar a la millor cançó original (1973); Oscar al millor so (1973); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; National Board of Review Award a la millor pel·lícula ;

Cabaret és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Bob Fosse, estrenada el 1972.

Argument

Sally Bowles és una cantant estatunidenca que actua de nit al cabaret Kit Kat Klub de Berlín al començament dels anys 1930. Lloga una cambra a Brian, un anglès reservat, universitari i escriptor que dona lliçons d'anglès per guanyar-se la vida mentre continua els seus estudis d'alemany.

Intenta sense èxit seduir-lo i conclou que és homosexual. Es fan amics, i Brian és el testimoni de la vida caòtica de Sally durant els últims dies de la República de Weimar. L'increment de la violència nazi és mostrada moltes vegades a la pel·lícula. Brian i Sally es fan aviat amants.

Un ric playboy, Max, fa amistat amb ells. Els sedueix tots dos i després els abandona, deixant Sally embarassada sense que sàpiga qui és el pare. Brian li proposa matrimoni a Sally i una vida d'universitari a Cambridge. Sally s'adona que mai no podrà portar una vida tan tranquil·la, i el deixa després d'haver avortat.

El film acaba amb la marxa de Brian a Anglaterra mentre que Sally continua la seva vida a Berlín.

Comentari

La pel·lícula s'inspira en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada amb un gran èxit a Nova York el 1966 amb Jill Haworth (Sally Bowles), Joel Grey (mestre de cerimònia), i Lotte Lenya (Fraulein Schneider). La comèdia musical és una adaptació de l'obra I am a Camera del dramaturg anglès John Van Druten (1951) i de la novel·la Adéu a Berlín (1939) de l'escriptor anglès Christopher Isherwood.

Com Berlín, la ciutat d'Europa que més bull en tots els aspectes - cultura, costums, etc. - ha pogut passar a poc a poc a l'horror del règim nazi naixent?

El 1993, Cabaret torna sobre els escenaris i triomfa a Londres. El musical de Broadway fa de seguida la volta al món i es produeix a París des de finals de 2006, als Folies Bergère. Rob Marshall signa la coreografia i Sam Mendes l'escenificació. Els dos autors treballen en estreta col·laboració. Hi ha una particularitat: la comèdia musical s'interpreta en la llengua del país on és produïda. Cabaret celebra els seus 40 anys el 2006, i coneix encara avui, a París, un gran èxit.

Repartiment

Liza Minnelli: Sally Bowles
Michael York: Brian Roberts
Helmut Griem: Maximilian von Heune
Marisa Berenson Natalia Landauer
Fritz Wepper: Fritz Wendel
Joel Grey: el mestre de cerimònia
Helen Vita: Fraulein Kost
Ralf Wolter: Herr Ludwig
Gerd Vespermann: Bobby
Sigrid Von Richtofen: Fraulein Maur
Elisabeth Neumann-Viertel: Fraulein Schneider
Georg Hartmann: Willi

Premis i nominacions

Premis

Oscar a la millor actriu (Liza Minnelli)^[1]
Oscar al millor actor secundari (Joel Grey)^[1]
Oscar al millor director (Bob Fosse)^[1]
Oscar a la millor direcció artística (Herbert Strabel)^[1]
Oscar a la millor fotografia (Geoffrey Unsworth)^[1]
Oscar al millor muntatge (David Bretherton)^[1]
Oscar al millor so (Robert Knudson, David Hildyard)^[1]
Oscar a la millor banda sonora (Ralph Burns)^[1]
BAFTA a la millor pel·lícula
Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica

Nominacions^[1]

Oscar a la millor pel·lícula (Cy Feuer)
Oscar al millor guió adaptat (Jay Presson Allen)

Anècdotes

Liza Minnelli va concebre ella mateixa el seu pentinat i el seu maquillatge, amb l'ajuda del seu pare Vincente Minnelli.
Gene Kelly i Billy Wilder van declinar la proposta de realitzar la pel·lícula.
A la versió "original", la que va ser interpretada al teatre a Broadway, l'escriptor és americà i la cantant anglesa.
Al començament de la pel·lícula, una estranya i inquietant dona fumant una cigarreta sembla furtivament asseguda en el fons del Kit Kat Club: fa referència a un quadre expressionista alemany d'Otto Dix, el Retrat de Sylvia von Harden

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 «The 45th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabaret

La pel·lícula a Film-a-voir Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (francès)

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 «The 45th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

[1]

Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
1951–1975	Un americà a París (1951) With a Song in My Heart (1952) Carmen Jones (1954) Ells i elles (1955) The King and I (1956) Les Girls (1957) Gigí / La tia Mame (1958) Porgy and Bess / Ningú no és perfecte (1959) Cançó immortal / L'apartament (1960) West Side Story / A Majority of One (1961) The Music Man / That Touch of Mink (1962) Tom Jones (1963) My Fair Lady (1964) Somriures i llàgrimes (1965) Que vénen els russos! (1966) El graduat (1967) Oliver! (1968) El secret de Santa Vittoria (1969) MASH* (1970) El violinista a la teulada (1971) Cabaret (1972) American Graffiti (1973) The Longest Yard (1974) The Sunshine Boys (1975)
1976–2000	Ha nascut una estrella (1976) La noia de l'adéu (1977) El cel pot esperar (1978) Primera volada (1979) Coal Miner's Daughter (1980) Arthur, el solter d'or (1981) Tootsie (1982) Yentl (1983) Darrere el cor verd (1984) L'honor dels Prizzi (1985) Hannah i les seves germanes (1986) Esperança i glòria (1987) Working Girl (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Matrimoni de conveniència (1990) La bella i la bèstia (1991) El joc de Hollywood (1992) Mrs. Doubtfire (1993) The Lion King (1994) Babe, el porquet valent (1995) Evita (1996) Millor, impossible (1997) Shakespeare in Love (1998) Toy Story 2 (1999) Gairebé famosos (2000)
2001–present	Moulin Rouge! (2001) Chicago (2002) Lost in Translation (2003) Entre copes (2004) A la corda fluixa (2005) Dreamgirls (2006) Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet (2007) Vicky Cristina Barcelona (2008) Ressaca a Las Vegas (2009) Els nois estan bé (2010) The Artist (2011) Els miserables (2012) American Hustle (2013) The Grand Budapest Hotel (2014) The Martian (2015) La La Land (2016) Lady Bird (2017) Green book (2018) Once Upon a Time in Hollywood (2019) Borat Subsequent Moviefilm (2020) West Side Story (2021)

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula
1932–1950	I Am a Fugitive from a Chain Gang (1932) Topaze (1933) Va succeir una nit (1934) El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) Night Must Fall (1937) The Citadel (1938) Confessions of a Nazi Spy (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) The Ox-Bow Incident (1943) Un cor en perill (1944) The True Glory (1945) Enric V (1946) Monsieur Verdoux (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) Sunset Boulevard (1950)
1951–1975	A Place in the Sun (1951) The Quiet Man (1952) Julius Caesar (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) El vell i la mar (1958) Història d'una monja (1959) Sons and Lovers (1960) Question 7 (1961) The Longest Day (1962) Tom Jones (1963) Becket (1964) The Eleanor Roosevelt Story (1965) Un home per a l'eternitat (1966) Lluny del brogit mundà (1967) Les sandàlies del pescador (1968) They Shoot Horses, Don't They? (1969) Patton (1970) Macbeth (1971) Cabaret (1972) El cop (1973) La conversa (1974) Barry Lyndon / Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) The Turning Point (1977) Days of Heaven (1978) Manhattan (1979) Gent corrent (1980) Carros de foc / Rojos (1981) Gandhi (1982) Betrayal / La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) El color púrpura (1985) Una habitació amb vista (1986) L'imperi del Sol (1987) Crema Mississippi (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Ballant amb llops (1990) El silenci dels anyells (1991) Retorn a Howards End (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump / Pulp Fiction (1994) Sentit i sensibilitat (1995) Shine (1996) L.A. Confidential (1997) Gods and Monsters (1998) American Beauty (1999) Quills (2000)
2001–present	Moulin Rougè (2001) Les hores (2002) Mystic River (2003) Descobrir el País de Mai Més (2004) Bona nit i bona sort (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) No Country for Old Men (2007) Slumdog Millionaire (2008) Up in the Air (2009) La xarxa social (2010) Hugo (2011) Zero Dark Thirty (2012) Her (2013) A Most Violent Year (2014) Mad Max: fúria a la carretera (2015) Manchester by the Sea (2016) Els arxius del Pentàgon (2017) Green book (2018) The Irishman (2019) Da 5 Bloods (2020) Licorice Pizza (2021)