Supervivientes de los Andes
Survive!  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | René Cardona i René Cardona Jr. |
| Protagonistes | |
| Producció | Robert Stigwood |
| Guió | René Cardona Jr. |
| Música | Gerald Fried |
| Fotografia | Genaro Hurtado Luis Medina |
| Muntatge | Marshall M. Borden Alfredo Rosas Priego |
| Productora | Avant Films S.A. Corporación Nacional Cinematográfica (CONACINE) Productora Fílmica Real Productora Fílmica G.M. |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 1976 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Uruguai |
     
| |
Supervivientes de los Andes és una pel·lícula mexicana estrenada el 15 de gener de 1976 dirigida per René Cardona Jr.,[1] que relata la tragèdia que van viure les víctimes de l'accident aeri dels Andes en 1972. Va ser el primer llargmetratge referent al succés i va ser filmada a Mèxic. El guió està basat en el llibre Survive! de Clay Blair, escrit el 1973 sobre l'accident.[2][3]
Sinopsi
[modifica]Un equip de rugbi uruguaià s’estavella a la serralada dels Andes i ha de sobreviure a les temperatures extremadament fredes i al clima difícil. Quan algunes de les persones moren, els supervivents es veuen obligats a prendre una terrible decisió entre la fam i el canibalisme.
Repartiment
[modifica]- Hugo Stiglitz (Francisco Pedraza)
- Norma Lazareno (Silvia Pedraza)
- Luz María Aguilar (Sra. Madero)
- Fernando Larrañaga (Madero)
- Lorenzo de Rodas
- Pablo Ferrel (Raúl)
- Leonardo Daniel (Carmelo)
- Sara Guasch (madre de Silvia)
- Ernesto Gallardo
- Gloria Chávez (mujer que va a la boda)
- José Elías Moreno Jr. (Rodrigo Fernández)
- Miguel Ángel Ferriz
- Carlos Cámara
- Ernesto Parra
- Sebastián Ligarde (Felipe)
- Wilson Ovelar Fournier (Piloto)
- Eugenio Villar Borja (El Oso)
Recepció
[modifica]The New York Times va fer una crítica negativa de la pel·lícula, qualificant-la de "una pel·lícula irritantment doblada d'exposició rudimentària amb un acompanyament musical de vegades tènue".[4] Roger Ebert li va donat zero estrelles i va dir: "A la majoria de pel·lícules amb molta sang, talls i primers plans de ferides infectants i tot això, el públic típic riu per trencar la tensió (les pel·lícules de terror gairebé sempre es representen com a comèdies). Amb Survive!, Però, el públic tendeix a ser una mica més sobri, una mica més reflexiu. Potser això es deu al fet que ens adonem que subjacents a aquesta pel·lícula bastant tonta, poc inspirada i crua, és una història real d’un poder tan convincent que estem obligats a pensar i respondre."[5]
La pel·lícula fou estrenada a Chicago el cap de setmana del Labor Day de 1976, i va recaptar $1,060,000 a 63 sales, cosa que la va impulsar al número u de la taquilla dels Estats Units.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ Villa Roiz, Carlos. Popocatépetl: mitos, ciencia y cultura : un cráter en el tiempo. Plaza y Valdés, 1997, p. 336. ISBN 9688564885.
- ↑ Dolores Tierney, Victoria Ruétalo. Latsploitation, Exploitation Cinemas, and Latin America. Routledge, 2009, p. 160, 163, 166–167. ISBN 0415993865.
- ↑ Hofler, Robert. Party Animals. Da Capo Press, 2010, p. 40–41. ISBN 0306816555.
- ↑ «The Screen: 'Survive!'». The New York Times [Consulta: 27 desembre 2013].
- ↑ Ebert, Roger «Survive!». Chicago Sun-Times, 06-09-1976 [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «'Survive' Smash $1,060,000, Chi; 'Bodyguard' Tall 22G, 'Wine' 17G». Variety. September 8, 1976: 14.
- ↑ «50 Top-Grossing Films». Variety. September 15, 1976: 9.
