Suprem Orde de Crist
(it) Ordine Supremo del Cristo  | |||||
|
|||||
.jpg) | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | orde premi religiós | ||||
| Religió | Església Catòlica | ||||
| Història | |||||
| Creació | 14 març 1319, Roma | ||||
| Format per | |||||
El Suprem Orde de Crist (en italià Ordine Supremo del Cristo) és el més alt orde de cavalleria atorgat pel Papa. Segons alguns estudiosos comparteix el seu origen amb l'Orde de Crist dels Cavallers del Temple, de la seva branca portuguesa i brasilera.
Disputa sobre aquest orde
[modifica]El papat insisteix que el dret dels monarques portuguesos d'atorgar aquest honor fou concedit pel papa mitjançant la butlla Ad ea ex quibus emesa a Avinyó el 14 o el 15 de març de 1319. Tanmateix, els monarques portuguesos s'oposaren al dret del papat d'atorgar aquest orde, tal com van fer els papes des de Joan XXII en endavant.[1][2]
Orde papal sènior des de 1905
[modifica]Com a part de la reorganització general dels honors papals de l'any 1905 per part del papa Pius X, l'Orde de Crist va esdevenir l'honor papal sènior. Tradicionalment s'atorgava a caps d'estat catòlics, notablement a Éamon de Valera com a president d'Irlanda per part del Papa Joan XXIII. De forma controvertida els papes Pius XII i Joan XXIII van refusar d'atorgar aquest honor al seu predecessor, Seán T. O'Kelly.
Restriccions del papa Pau VI en 1966
[modifica]El papa Pau VI, en la seva butlla de 15 d'abril de 1966, Equestres Ordinis, va restringir la concessió a caps d'estats catòlics per tal de commemorar ocasions molt especials en què el papa en persona hi fos present. Des d'aleshores rarament s'ha concedit aquest orde. El darrer cop fou per part del papa Joan Pau II, el 1987, a fra Angelo de Mojana, Gran Mestre de l'Orde de Malta. Amb la mort, el 1993, del rei Balduí de Bèlgica no resten membres vius d'aquesta orde.
En l'heràldica eclesiàstica, els premiats amb aquest orde llueixen un collar que encercla completament el seu escut d'armes.[3]
Personatges condecorats amb el Suprem Orde de Crist
[modifica]Al segle xx van ser condecorats amb el Suprem Orde de Crist:
-
Víctor Manuel III, rei d'Itàlia
1932 -
Humbert II, rei d'Itàlia
1932 -
-
-
Albert Lebrun, president de la República de França, 1935 -
-
![Francisco Franco Bahamonde, dictador espanyol 1953[4]](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Coat_of_Arms_of_Francisco_Franco_as_Head_of_the_Spanish_State_%28Supreme_Order_of_Christ%29.svg/80px-Coat_of_Arms_of_Francisco_Franco_as_Head_of_the_Spanish_State_%28Supreme_Order_of_Christ%29.svg.png)
-
-
René Coty, president de la República de França
1957 -
-
-
-
-
-
-
Angelo de Mojana de Colonna, príncep, Gran Mestre del Sobirà Orde de Malta
1987
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
![Francisco Franco Bahamonde, dictador espanyol 1953[4]](/wiki/Fitxer:Coat_of_Arms_of_Francisco_Franco_as_Head_of_the_Spanish_State_(Supreme_Order_of_Christ).svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
Referències
[modifica]- ↑ «José Vicente de Bragança, The Military Order of Christ and the Papal Croce di Cristo». Arxivat de l'original el 2008-05-06. [Consulta: 6 maig 2008].
- ↑ MacErlean, Andrew Alphonsus. The Catholic Encyclopedia: An International Work of Reference on the Constitution, Doctrine, Discipline, and History of the Catholic Church, Volume 4. Robert Appleton Co, 1912, p. 667Plantilla:Endash668.
- ↑ Noonan, Jr., James-Charles. The Church Visible: The Ceremonial Life and Protocol of the Roman Catholic Church. Viking, 1996, p. 196. ISBN 0-670-86745-4.
- ↑ 'http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1953/12/23/pagina-5/32796261/pdf.html
Enllaços externs
[modifica]
