Suresh Biswas
| |||
| Nom original | (bn) সুরেশ বিশ্বাস  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1861 Nathpur (Índia) | ||
| Mort | 22 setembre 1905 (43/44 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | explorador, militar, domador | ||
| Ocupador | Exèrcit del Brasil | ||
Suresh Biswas (bengalí: সুরেশ বিশ্বাস) (Nathpur, 1861 - Rio de Janeiro, 22 de setembre de 1905) va ser un famós aventurer indi del segle xix i militar de l'exèrcit brasiler.
Biografia
[modifica]Suresh Biswas va néixer el 1861 en Nathpur, districte de Nadia, Bengala Occidental.
Cristià convers, Biswas va viatjar clandestinament a Anglaterra als 15 anys d'edat. Un cop allà, va tenir diverses ocupacions abans de fer-se ensinistrador d'animals salvatges (lleons i tigres) en un circ ambulant, a la ciutat de Kent.[1] Va viatjar amb el circ per les Illes Britàniques i per Europa, arribant a Hamburg. A la ciutat alemanya va mantenir una relació sentimental amb una jove, que va causar un fort rebuig en la família. Amenaçat, va migrar cap Amèrica: primer desembarcà als Estats Units, passant a Mèxic, Argentina i arribant al Brasil l'any 1885.[2]
Biswas va establir-se definitivament al Brasil, doncs va quedar encantat amb la bellesa natural del territori.[1] L'any 1887 va casar-se amb Maria Augusta Fernandez, la filla d'un metge i el 1889 va allistar-se en l'exercit. Va ser alferes,[3] després tinent i, més tard, coronel. El 1893 va esclatar la Segona Revolta de l'Armada, un alçament de la Marina del Brasil situada a la badia de Guanabara que va bombardejar la capital i Niterói, on estava destinat Biswas. El seu paper en la defensa de Niterói va ser molt destacat, però no va ser degudament condecorat a causa del racisme present en l'estament militar.[4]
El Coronel Biswas és tingut com el primer ciutadà procedent de l'Índia en viure al Brasil. Va morir l'any 1905 a Rio de Janeiro.[4]
En la cultura popular
[modifica]L'èxit de Biswas en la batalla de Niterói va tenir una gran repercussió a l'Índia, on va ser considerat un heroi nacional. L'aventurer va ser esmentat pel detectiu de ficció Feluda, protagonista del llibre de Satyajit Ray Chhinnamastar Abhishap (La maledicció de la deessa). També va inspirar un personatge de còmic, obra de Mayukh Chowdhury als anys setanta.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sen, Paromita. «The Royal Bengal Lion-tamer» (en anglès). The Telegraph online, 17-11-2018. Arxivat de l'original el 2021-11-04. [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ Gupta, Abhijit. «No one remembers the colonel» (en anglès). The Telegraph online, 18-12-2011. Arxivat de l'original el 2021-11-04. [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Página 1 da Seção 1 do Diário Oficial da União (DOU) de 28 de Fevereiro de 1899» (en portuguès brasiler). JUS, 1899. Arxivat de l'original el 2021-11-04. [Consulta: 6 novembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «A incrível história do indiano que migrou para o Brasil no século 19, domou tigres em circos, entrou para o Exército e lutou na Revolta da Armada» (en portuguès brasiler). Beco da Índia, 07-09-2020. Arxivat de l'original el 2021-11-04. [Consulta: 4 novembre 2021].
Biografies publicades
[modifica]- Dutt, H. Lieut. Suresh Biswas: His Life and Adventures (en anglès). P.C. Dass, 1899.
- Banerji, Upendra Krishna. Karnel Suresh Bishvas, 1909.
Bibliografia addicional
[modifica]- Rosselli, John «The Self-Image of Effeteness: Physical Education and Nationalism in Nineteenth-Century Bengal». Past & Present, 86, 1980, pàg. 121–148. ISSN: 0031-2746.
- Chowdhury-Sengupta, Indira «The Effeminate and the Masculine: Nationalism and the Concept of Race in Colonial Bengal». The Concept of Race in South Asia. Oxford University Press, 1995, pàg. 282-303 [Consulta: 4 novembre 2021].