Surolí
Quercus morisii  | |
|---|---|
 Surolí Quercus × avellaniformis a la devesa Cabeza Rubia (Badajoz) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus morisii Borzì, 1881 |
.svg){kind=icon}
Els surolins són uns arbres semiperennifolis de la família de les fagàcies. Són el resultat de la hibridació de la surera (Quercus suber) i altres espècies del gènere Quercus; com l'alzina (Quercus ilex), entre les quals l'híbrid resultant seria Quercus × morisii; la carrasca (Quercus rotundifolia, abans Quercus ilex ballota), entre les quals l'híbrid resultant seria Quercus × avellaniformis; o el garric (Quercus coccifera), entre els quals l'híbrid resultant seria Quercus × coscojosuberiformis. Com que es tracta d'arbres híbrids, presenten caràcters de les dues espècies progenitores i una elevada variabilitat dels caràcters morfològics. Tenen una escorça semisuberosa amb grans esquerdes verticals i generalment presenten copes irregular i denses en fullatge. Les branques solen ser curtes i pèndules. Les fulles són visiblement suberoides, mentre que la cúpula de l'aglà té esquames ovades o ovato-oblongues, presentant característiques intermèdies entre la surera i l'arbre progenitor.[1] Solen ser estèrils. Els surolins són considerats flora singular a Catalunya.
Sol aparèixer en rodals on cohabiten la surera amb les altres espècies progenitores. S'ha citat la seva presència a diversos països de la conca mediterrània (Espanya, França, Itàlia, Algèria i Portugal). A Catalunya hi ha espècimens a les Gavarres, les Cadiretes, al pla de la Selva, a l'Empordà, al Pla de Bages i a la costa del Maresme.[1][2]
Surolí de cal Músic
[modifica]
El surolí de cal Músic, situat al municipi de Massanes té una alçada de 19 metres, i un diàmetre de copa mitjà de 19,5 metres. És el Quercus × morisii més gran inventariat a Catalunya, degut a la seva monumentalitat està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya [3]
Els surolins a Catalunya
[modifica]A Catalunya hi ha inventariades les següents espècies de surolins, ordenades per abundància: Quercus × morisii, Quercus × avellaniformis i Quercus × coscojosuberiformis. Els cinc municipis amb més surolins inventariats són Malgrat de Mar (16 surolins), Cerdanyola del Vallès (11 surolins), Barcelona (11 surolins), Sant Fruitós del Bages (8 surolins), i Calella (6 surolins).[2][4][5]
Actualment existeix un projecte a la plataforma de ciència ciutadana iNaturalist dedicat a inventariar aquests arbres, anomenat "Surolins de Catalunya".[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sistemática, fitogeografía y utilidad forestal del híbrido x Quercus Morisii Borzi. Santiago Llensa i de Gelcen. "Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura", 1943, vol. 3, pàg. 315-328.
- ↑ 2,0 2,1 «Observacions». [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva/suroli_de_cal_music/ Arxivat 2018-07-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Instagram». [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Surolins de Catalunya». [Consulta: 18 novembre 2024].