Surya Siddhanta
(sa) सूर्यसिद्धान्त | |
---|---|
Primer vers del primer capítol del Surya Siddhanta. | |
Tipus | Siddhanta i obra literària |
Fitxa | |
Autor | Latadeva |
Creació | segle IV ↔ segle VI 505 |
Dades i xifres | |
Tema | mathematical astronomy (en) i astronomia índia |
El Surya Siddhanta (en català: Tractat del Sol, en sànscrit: सूर्यसिद्धान्त) és un tractat d'astronomia indi escrit en sànscrit en el segle V o VI de la nostra era.
El llibre és una revelació dels deus a l'asura anomenat Maya, probablement un assiri o babiloni.[1] La seva datació és incerta: entre el 490 i el 1091 dC, essent la data més probable entorn de l'any 560 dC.[2] Segons Al-Biruní (matemàtic àrab del segle XI) va ser escrit per Lata[3] (o Latadeva).[4] En el segle VI va ser objecte d'estudi i revisat per Varahamihira i en segles posteriors se li van fer diferents alteracions i addicions.[5]
El llibre està compost de catorze capítols sobre els temes següents:[6]
- 1 Moviments mitjans dels planetes
- 2 Verdaderes posicions dels planetes
- 3 Direcció, lloc i temps
- 4-6 Natura dels eclipsis
- 7 Conjuncions planetàries
- 8 Asterismes
- 9 Sortides i postes dels estels
- 10 Sortides i postes de la Lluna
- 11 Aspectes malignes del Sol i la Lluna
- 12 Cosmologia, geografia i dimensions de l'univers
- 13 Instruments de mesura
- 14 Diferents formes de comptar el temps
Descriu el sistema solar amb la Terra fixa en el centre i amb els set planetes tradicionals (el Sol, la Lluna, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn) girant en òrbites al seu voltant.[7]
En el llibre s'inclouen troballes notables com la duració de l'any sideral (calculada amb una diferència de només 1,4 segons del establert actualment)[8] o com el càlcul força aproximat dels diàmetres i distàncies de la Terra i la LLuna i de les duracions de les òrbites dels altres planetes.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Thompson, 2004, p. 9.
- ↑ Burgess, 1997, p. ix.
- ↑ Thompson, 2007, p. 15.
- ↑ Pingree, 1963, p. 244.
- ↑ Pingree, 1984, p. 48.
- ↑ Kamati, 2022, p. 86-87.
- ↑ Thompson, 2004, p. 10.
- ↑ Mandal, 2020, p. 2296.
- ↑ Mandal, 2020, p. 2298.
Bibliografia
[modifica]- Burgess, Ebenazer. The Sûrya-Siddhânta: A Text-book of Hindu Astronomy (en anglès). Motilal Barnasidass, 1997. ISBN 81-208-0612-3.
- Kamati, C.B.. «Evolution of India's Science: A Renascent Sensibility». A: P. Chenna Reddy (ed.). Thakur Vijayam: Spectrum of History, Culture and Archaeological Studies (en anglès). Bluerose Publishers, 2022, p. 86-98. ISBN 978-93-5704-861-3.
- Mandal, Avinandan Krishna «Astronomy in Ancient India: A Retrospective Study» (en anglès). International Journal of Advanced Research in Engineering and Technology, Vol. 11, Num. 11, 2020, pàg. 2293-2300. DOI: 10.34218/IJARET.11.11.2020.228. ISSN: 0976-6480.
- Pingree, David «Astronomy and Astrology in India and Iran» (en anglès). Isis, Vol. 54, Num. 2, 1963, pàg. 229-246. ISSN: 0021-1753.
- Pingree, David «The Surya Siddhanta or an Ancient System of Hindu Astronomy» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 15, Num. 42, 1984, pàg. 47-48. ISSN: 0021-8286.
- Thompson, Richard L. Vedic Cosmography and Astronomy (en anglès). Motilal Barnasidass, 2004. ISBN 81-208-1954-3.
- Thompson, Richard L. The Cosmology of the Bhāgavata Purāṇa: Mysteries of the Sacred Universe (en anglès). Motilal Barnasidass, 2007. ISBN 81-208-1919-1.
Enllaços externs
[modifica]- Surya Siddhanta, text sànscrit en devanagari.