Suspensura
La suspensura és un paviment que correspon al pis «suspès» d'una habitació sobre un hipocaust que es construïa durant l'antiguitat romana.[1]
En un hipocaust sobre pilars, les lloses de terracota suporten una o més fileres de maons de suspensura quadrangulars sobre les quals descansa la suspensura,[2][3] en els hipocausts amb canals radiants es recolza sobre la massa sòlida,[4] i sobre arcs en el cas d'un hipocaust arquejat.[5] Poques vegades es troben intactes.[6] Les suspensurae es componen generalment de diversos nivells de morter o formigó que es poden cobrir amb un paviment o un mosaic. En cas contrari, l'última capa de formigó de rajoles només es pot allisar.[7]
Història
[modifica]Les suspensurae estaven formades per maons quadrats superposats de manera que formaven pilae (pilars) d'uns 50 cm d'alçada generalment. Vitruvi (segle I aC) les va descriure associades als hipocausts dels caldari termals (suspensura caldariorum)[8] la invenció de les quals va ser atribuïda a Gai Sergi Aurata (finals del segle ii aC - inicis del segle i aC)[9][10] Com a estructures de càrrega, els pilars de maó de la suspesura es van deixar d'utilitzar a partir del segle ii.[11]
-
Reconstrucció d'una estructura tèrmica sobre hipocaust amb pilars a la vil·la de Seeb (Winkel) -
-
Suspensura sota el caldari d'un bany
El terme suspensura s'utilitza sovint incorrectament per designar el maó que suporta el paviment, o fins i tot el pilar sencer. Segons Yvon Thébert, que es basa en Plini el Jove,[12] la suspensura no designa la llosa de formigó com, per exemple, traduïda per Frank Granger a la Biblioteca Clàssica de Loeb i com indica la majoria d'arqueòlegs,[13] sinó que és sinònim d'hipocaust.[14]
Funció
[modifica]La suspensura té la finalitat de cobrir la cambra que uneix subterràniament el forn (el praefurnium) a l'exterior dels banys amb el subsol del caldari i el tepidari. La lliure circulació de l’aire calent per aquest espai (hipocaust) escalfa la suspensura i facilita l'escalfament de les piscines que hi ha directament a sobre seu en aquestes dues sales.
Referències
[modifica]- ↑ Degbomont, 1984, p. 114-117.
- ↑ Degbomont, 1984, p. 98.
- ↑ Bouet, 2003, p. 252.
- ↑ Bouet, 2003, p. 250.
- ↑ Bouet, 2003, p. 256.
- ↑ Bouet, 2003, p. 225.
- ↑ Coutelas i Büttner, 2009, p. 102-103.
- ↑ Vitruvi, De architectura libri decem, V, 10 («De balnearum dispositionibus et partibus»). En l'edició editada per Schneider (Lipsiae : sumtibus et litteris G.J. Goschen, 1807), es troba al volum I, p. 136 i seg.
- ↑ Valeri Màxim, Factorum et dictorum memorabilium libri IX, IX, I («De la lussuria e stemperanza»). De' fatti e detti degni di memoria della città di Roma e delle stranie genti, text lingüístic del segle xiv trobat en molts còdexs i publicat per Roberto de Visiani. Bologna : presso G. Romagnoli, 1862, Vol. II, p. 606
- ↑ Plini el Vell, Naturalis historia, IX, 168
- ↑ Middleton, 1892, p. 122.
- ↑ Plini el Jove, Epistulae, 2, 17.
- ↑ Adam, 2017, p. 290-293.
- ↑ Thébert, 2003, p. 75.
Bibliografia
[modifica]- Adam, Jean-Pierre. La construction romaine (en francès). París: Picard, 2017 (Grands manuels Picard). ISBN 978-2-7084-1037-4.
- Bouet, Alain. Les thermes privés et publics en Gaule Narbonnaise (en francès). 1. Synthèse. Roma: École française de Rome, 2003 (Collection de l'École française de Rome (320)).
- Coutelas, Arnaud; Büttner, Stéphane. «Les systèmes de chauffage». A: Le mortier de chaux (en francès). París: Errance, 2009 (Archéologiques). ISBN 978-2-87772-385-5.
- Degbomont, Jean-Marie. Le chauffage par hypocauste dans l'habitat privé. De la place St-Lambert à Liège à l'Aula Palatina de Trèves (en francès). Liège: Service d'Archéologie préhistorique et Centre Interdisciplinaire de Recherches Archéologiques de l'Université de Liège, 1984 (Études et Recherches Archéologiques de l'Université de Liège (17)).
- Middleton, John Henry. The Remains of Ancient Rome (en anglès). II. Londres: Black, 1892.
- Thébert, Yvon. Thermes romains d’Afrique du Nord et leur contexte méditerranéen (en francès). Roma: École française de Rome, 2003 (Bibliothèque des Écoles Françaises d'Athènes et de Rome).