Suzana Prates
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 juny 1940  Belo Horizonte (Brasil) | ||
| Mort | 5 gener 1988 (47 anys) Montevideo (Uruguai) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Estudis llatinoamericans, estudis de gènere i feminist sociology (en)  | ||
| Ocupació | activista, sociòloga, Latin Americanist (en) | ||
.jpg)
Suzana Prates (Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil, 27 de juny del 1940 - Montevideo, l'Uruguai, 5 de gener del 1988) fou una feminista i acadèmica brasilera.[1][2] Fundà el Centre d'Estudis i Informacions de l'Uruguai i el Grup d'Estudis sobre la Condició de la Dona a l'Uruguai.[3]
Biografia
[modifica]La seua infantesa van transcórrer en un petit poble interior de Minas Gerais, en el si d'una família del patriciat miner, que ella descriuria com "semblant a la família Buendía, descrita per García Márquez en Cent anys de solitud". Va viure la seua joventut al Brasil, on va cursar estudis de magisteri i ciències socials. Milità en l'emergent esquerra brasilera i minera.
Viatjà a Xile per a cursar un màster en sociologia en la Facultat LLatinoamericana de Ciències socials. Hi conegué el seu company, Carlos Filgueira, amb qui va desenvolupar diversos projectes i amb qui tingueren tres fills. Després d'una curta estada a l'Uruguai, Prates va ser docent en la Universitat Federal de Minas Gerais.
El 1971 retorna a l'Uruguai, on va dur a terme la major part de la seua producció acadèmica i del seu activisme sociopolític. Feu estudis sobre demografia, estructura social i història dels models de producció agraris a l'Uruguai i la regió.[4]
Fundà el Centre d'Estudis i Informacions de l'Uruguai junt a un grup de col·legues que van triar romandre al país després del cop d'estat.[5] Des d'allí contribuí a mantenir vives les ciències socials i a forjar una generació de científics socials malgrat la censura i la repressió de la dictadura. Va crear el Grup d'estudis sobre la condició de la dona a l'Uruguai, que pocs anys després es va constituir com a centre independent. Va ser-ne directora i hi va marcar una línia nova: recerca rigorosa, treball amb organitzacions socials de dones i acció política feminista directa, com ho exemplifica la seua publicació, La Cacerola, emblema feminista de la lluita contra la dictadura.[6]
Va ser en aquesta etapa final de la dictadura i en els primers anys de democràcia quan maduraren les seues millors aportacions a les ciències socials i al desenvolupament de l'acadèmia feminista uruguaiana i llatinoamericana. Les seues tesis sobre la doble invisibilitat del treball femení, sobre les relacions informals capital-treball i la seua articulació amb el patriarcat i el model capitalista d'exportacions no tradicionals, així com sobre les condicions de les treballadores domèstiques al país són hui de referència.[7][8][9][10]
Bibliografia
[modifica]- Política de població (1976)
- Estudi i treball en l'exterior (1977)
- Participació de la dona en el mercat de treball uruguaià: característiques bàsiques i evolució recent (1980)
- Quan el sector formal organitza el treball informal: les treballadores domiciliàries en la manufactura del calçat a l'Uruguai (1983)
- La doble invisibilitat del treball femení: la producció per al mercat en el domicili (1984)
- El treball "informal" o les relacions contradictòries entre la reproducció, la producció i l'estat (1984)
- Autoritarisme i democratització: actituds i participació política de la dona a l'Uruguai (1986)
- La dona a l'Uruguai: ahir i hui (1986)
- Els centres autònoms en ciències socials a l'Uruguai. Trajectòria i perspectives (1987)
- Divisió del treball per gènere i l'ordre internacional (1987)
- Els estudis de la dona: un desafiament per a la política universitària de recerca i docència (1987)
- Les treballadores domiciliàries en la indústria del calçat: descentralització de la producció i domesticitat (1987)
- Participació política de la dona en el Con Sud: conferència internacional (1987)
- Quan deu anys són pocs (1988)
- Organitzacions de suport a la dona pobra a Montevideo: solució o reforçament de la postergació? (s/d)
Aquestes obres estan disponibles en la Biblioteca del Poder Legislatiu de l'Uruguai (vegeu-ne enllaços externs).
Referències
[modifica]- ↑ «Historia feminista: Suzana Prates» (en espanyol). Cotidiano Mujer. Arxivat de l'original el 2019-11-04. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «Página/12 :: las12» (en espanyol). www.pagina12.com.ar. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ Sapriza, Graciela «Sobre el “difícil matrimonio”. Una indagatoria sobre feminismos e izquierdas en épocas crueles.». Los Feminismos latinoamericanos y sus múltiples temporalidades en el siglo XX.. Arxivat de l'original el 2019-11-05 [Consulta: 11 maig 2019].
- ↑ «CLACSO - Libros». www.clacso.org.ar. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «Cotidiano Mujer». www.cotidianomujer.org.uy. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «La Cacerola y el feminismo académico» (en castellà). www.busqueda.com.uy. Arxivat de l'original el 2019-11-05. [Consulta: 5 novembre 2019].
- ↑ Prates, Suzana. La doble invisibilidad del trabajo femenino: la producción para el mercado puesta en el domicilio (en espanyol). Montevideo: GRECMU, 1984.
- ↑ Apezcechea, Prates, Filgueira, Héctor J., Suzana, Carlos. Estudio y trabajo en el exterior (en espanyol). Montevideo: CIESU, 1977.
- ↑ Prates, Suzana. División del trabajo por género y el orden internacional (en espanyol). Montevideo: GRECMU, 1987.
- ↑ Prates, Suzana. Las trabajadoras domiciliarias en la industria del calzado: descentralización de la producción y domesticidad (en espanyol). Montevideo: CIESU, 1987.