Vés al contingut

Suzanne Perrottet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSuzanne Perrottet
Biografia
Naixement13 setembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Rolle (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 1983 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDansa expressionista Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióballarina, coreògrafa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Politècnica Federal de Lausana
Conservatori de Música de Zuric Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAndré Perrottet Modifica el valor a Wikidata

Suzanne "Suzy" Perrottet (1889 - 1983) va ser una ballarina, coreògrafa i professora suïssa de dansa moderna, dansa expressiva i new dance. Es considera una de les fundadores de la dansa expressiva i una de les responsables de la modernització de l'educació de la dansa. Va fundar i dirigir una escola de dansa Bewegungsschule Suzanne Perrottet a Suïssa. Es va formar en rítmica amb Émile Jaques-Dalcroze i en dansa amb Rudolf von Laban. A ella se li atribueix la influència de Dalcroze al mètode de Laban i en Kurt Jooss.[1]

Va ser professora a l'institut de Dalcroze a Hellerau. Posteriorment va treballar amb Mary Wigman, que havia seguit la mateixa formació, i Rudolf von Laban. Més endavant, Wigman es va centrar sobretot en com ballar. Perrottet, a més de ballarina, es va convertir en l'assistent de Laban als seus estudis teòrics i coreografies. Va dirigir també l'escola Laban a Suïssa, que després prendria el seu propi nom. Tenia una sòlida formació musical i també va compondre algunes de les partitures utilitzades a les produccions de Laban que tenien so, comper exemple a The queen: a dance pantomime[2]

Molt mística, per a ella la dansa era la seva "religió". Buscava l'alliberament psicològic de la ment a través de l'alliberament físic del cos. Prenia sessions de psicoanàlisi amb Carl Gustav Jung i estava molt interessada per la psicologia dels personatges. Per a ella l'important era l'expressivitat dels gests i moviments naturals, enfront dels hieràtics, que podien estar acompanyats de paraules (text dramàtic) i sons dels mateixos intèrprets. Als anys 10 estava en contacte amb el moviment dadaista, actuant com a música a la Galerie Dada i la Kaufleuten. Actuava regularment al Cabaret Voltaire, dadaista, del qual n'era l'estrella, juntament amb Claire Walther i Sophie Taeuber. Ballava coreografies seves sobre composicions pròpies per a violí i piano. Va influir a Mary Wigman i a Laban en l'estètica, en el dramatisme teatralitzat en l'ús de màscares.[3]

Vida personal

[modifica]

Suzy Perrottet va ser amant de Laban (que estava casat amb la cantant d'òpera Maya Lederer) quan ell vivia a Suïssa i sobretot als anys 30 s'escribien sovint. Aquesta correspondència, així com les memòries de Perrottet, s'han usat com a documents històrics clau de la cultura i la política europea. Van tenir un fill, Allard, que van internar a prop de Zúric a la secta "Aryana". De fet el mateix Laban, que ja era masó, va voler crear una secta el 1917, però no li va ser possible per motius econòmics. Laban mai es va responsabilitzar del seus fills, ni d'Allard ni dels que va tenir amb la seva dona o la seva altra amant Dussia Bereska. Allard es va suïcidar molt jove.[4][5]

En 1990, Perrottet va donar a la biblioteca Kunsthaus de Zúric nombrosos documents personals recollits al llarg de la seva vida, incloent cartes i més de deu mil fotografies de dansa, gestos i expressions físiques.

Referències

[modifica]
  1. Víctor Milina, El desig teatral d'Europa, Punctum, 2013. ISBN 9788494198724 (francès) (català)
  2. Modern Dance in Germany and the United States,Routledge, 2013. ISBN 9781134358144 (anglès)
  3. Susan Manning, Ecstasy and the Demon, University of Minnesota Press, 2006. ISBN 9780816638024 (anglès)
  4. Lilian Karina i Marion Kant, Hitler's Dancers: German Modern Dance and the Third Reich, Berghahn Books, 2004. ISBN 9781571816887 (anglès)
  5. Karen K. Bradley, Rudolf Laban, Routledge, 2008 ISBN 9781134187430 (anglès)