Vés al contingut

Svatba bez prstýnku

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSvatba bez prstýnku
Fitxa
DireccióVladimír Čech Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióBohuslav Kulič Modifica el valor a Wikidata
GuióJan Otčenášek i Zdeněk Bláha Modifica el valor a Wikidata
MúsicaŠtěpán Lucký Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVáclav Huňka (en) Tradueix i Zdeněk Prchlík (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAntonín Zelenka Modifica el valor a Wikidata
VestuariAdolf Wenig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeOtakar Kostal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBarrandov Studio Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenTxecoslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaltxec Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0247748 Letterboxd: svatba-bez-prstynku Allmovie: v155396 TMDB.org: 1008281 Modifica el valor a Wikidata

Svatba bez prstýnku (en txec Casament sense anell és una pel·lícula dramàtica de Txecoslovàquia del 1972 dirigida per Vladimír Čech amb un guió de Zdenek Bláha basat en la novel·la Kulhavý Orfeus de Jan Otcenásek.[1]

Sinopsi

[modifica]

Durant l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia, Vojta, un jove obrer de la fàbrica que col·labora amb la resistència, es casa amb Alena, una noia de benestant mimada i cínica, filla del propietari del pis on viu amb la seva mare, per tal de salvar-la del treball forçat a Alemanya, ja que ha acabat els estudis. Quan està en perill per la Gestapo, ella no fa res per ajudar-lo. De fet, aviat li parla del seu desig de divorciar-se. Disgustat, ell i els seus amics s'escapen als turons per unir-se als partisans.[2]

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

Fou seleccionada per participar en la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1972, encara que no fou ben rebuda per la crítica.[3]

Referències

[modifica]