Sveva da Montefeltro
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Sveva da Montefeltro 1434  Urbino (Itàlia) | ||
| Mort | 8 setembre 1478 (43/44 anys) Pesaro (Itàlia) | ||
| Sepultura | Catedral de Pesaro | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Es coneix per | Filla de Guidantonio I d'Urbino; comtessa consort de Pesaro, esposa d'Alessandro Sforza | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monja | ||
| Orde religiós | Clarisses | ||
| Vídua | |||
| Celebració | Església Catòlica (culte en l'àmbit de l'orde franciscà) | ||
| Festivitat | 8 de setembre | ||
| Iconografia | Hàbit de les clarisses, amb un crucifix | ||
| Família | |||
| Família | Sforza | ||
| Cònjuge | Alessandro Sforza (1448–1458), repudi | ||
| Pares | Guidantonio I Montefeltro i Caterina Colonna | ||
| Germans | Violant Montefeltro Federico da Montefeltro Oddo Antonio II Montefeltro | ||
| Parents | Battista Sforza, fillastra, cunyada | ||
Sveva da Montefeltro, també coneguda com a Serafina Sforza (Urbino 1434-Pesaro 8 de setembre del 1478), va ser una noble italiana, després monja clarissa. És venerada com a beata en el si de l'orde franciscà.
Vida
[modifica]Sveva era filla de Guidantonio I Montefeltro, comte d'Urbino, i de Caterina Colonna, neboda del papa Martí V.[1] Quedà orfe de mare el 1438 i orfe de pare el 1443.[2] El seu germà gran, Oddantonio da Montefeltro, va succeir el seu pare com a comte i cuidà de Sveva da Montefeltro fins que fou assassinat el 1444. Dos anys més tard, quan tenia 12 anys, va estar implicada en el complot per assassinar Sigismondo Pandolfo Malatesta.[3] Els altres membres del complot van ser executats i Sveva va ser educada a Roma pel seu oncle cardenal, el futur papa Martí V.[3]
El cardenal Colonna va acordar el matrimoni, i el 9 de gener de 1448 Sveva da Montefeltro es va casar amb Alesandro Sforza, senyor de Pesaro i Gradara i gran conestable del Regne de Nàpols.[4]
Segons la font hi ha versions que difereixen sobre els primers anys de matrimoni. Alguns diuen que van ser feliços,[5] altres que Sveva era una histèrica[6] i altres que des del principi el marit ja portava una vida dissoluta i la maltractava.[7] El 1456 Alessandro va anar a lluitar durant sis anys, mentre Sveva dirigia el Ducat de Pesaro i cuidava els fills.[8]
A la seva tornada, Alesandro va començar una aventura amb Pacifica Semperoli, esposa d'un metge local.[6] El marit es va convèncer que la seva dona conspirava contra ell i el volia enverinar. Per això va començar a abusar de Sveva amb pallisses, insults, estrangulació i un inten d'enverinament que la va deixar parcialment paralitzada.[9]
Alesandro la va obligar a sortir de casa seva i fer-la ingressar al convent de clarisses del Corpus Christi de Pesaro i la va repudiar l'agost de 1457. Malgrat resistir-se al principi, finalment va canviar d'opinió, es feu monja i prengué el nom de Sor Serafina. Alessandro el 3 d'abril de 1473 va anar a demanar-li perdó al convent i va morir aquell mateix any d'un atac de feridura.[2]
Fou elegida abadessa del convent el 1475 i hi morí en 1478.[10] El seu cos, trobat incorrupte anys després al convent, va ser traslladat a la catedral de Pesaro, on és venerat.[2]
Veneració
[modifica]Va ser beatificada pel Papa Benet XIV el 17 de juliol de 1754. La seva festivitat és el 9 de setembre, especialment celebrada pels franciscans.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Clary, Léon de. Lives of the saints and blessed of the three orders of Saint Francis. Biblioteca Ayacucho, 1977, p. 114–120.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Butler, Alban. Butler's Lives of the Saints (en anglès). Liturgical Press, 1995, p. 66–67. ISBN 978-0-8146-2385-5.
- ↑ 3,0 3,1 Clough, Cecil H. «Federico da Montefeltro and the kings of Naples: a study in fifteenth-century survival». Renaissance Studies, vol. 6, 2, 1992, pàg. 113–172. DOI: 10.1111/j.1477-4658.1992.tb00260.x. ISSN: 0269-1213. JSTOR: 24412491.
- ↑ Menzies, Lucy. The Saints in Italy: A Book of Reference to the Saints in Italian Art and Dedication. Medici Society Limited, 1924, p. 400.
- ↑ Weninger, Francis Xavier. Lives of the Saints: July-Dec (en anglès). P. O'Shea, 1876, p. 326–328.
- ↑ 6,0 6,1 Cotton, Juliana Hill «Benedetta Reguardati of Nursia (1398–1469)». Medical History, vol. 13, 2, 4-1969, pàg. 175–189. DOI: 10.1017/S0025727300014265. PMC: 1033926. PMID: 4890047.
- ↑ Clough, Cecil H. «Daughters and wives of the Montefeltro: outstanding bluestockings of the Quattrocento». Renaissance Studies, vol. 10, 1, 1996, pàg. 31–55. DOI: 10.1111/j.1477-4658.1996.tb00002.x. ISSN: 0269-1213. JSTOR: 24412338.
- ↑ Habig, Marion A. The Franciscan book of Saints. Chicago, Illinois: Franciscan Herald press, 1959. Arxivat 6 de maig 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Englebert, Omer. The lives of the saints. New York: Barnes and Noble, 1951, p. 343–344. ISBN 1566195160.
- ↑ 10,0 10,1 Clary, Léon de. Lives of the saints and blessed of the three orders of Saint Francis. Biblioteca Ayacucho, 1977, p. 114–120.