Sylvia Lagarda-Mata
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1961 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora i creativa publicitària |
| Llengua | català i castellà |
Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona, 1961) és una escriptora i creativa publicitària catalana.[1][2] Ha publicat la major part de la seva obra en català, amb algunes incursions al castellà.
Biografia
[modifica]Va iniciar-se com a escriptora a finals dels 1970 a la revista juvenil Rodamón, amb la secció Rondalles barcelonines, falses llegendes sobre monuments de la ciutat.[3]
Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i durant anys va exercir de creativa a diverses agències de publicitat i de cap de promoció a la Generalitat de Catalunya. Després d’obtenir un Màster en Producció i Realització a la Universitat Politècnica de Catalunya, es va dedicar a la creació de guions cinematogràfics i de documentals per a diverses productores. Ha treballat a Televisió de Catalunya i ha impartit classes de comunicació i de cinema i televisió per a professionals.[1]
Una de les constants de la seva producció és la recuperació d’informació històrica i dels mites i les llegendes de Catalunya, sobre les que ha escrit diversos llibres de divulgació. Fins i tot, les seves novel·les són de caràcter històric.[4] L'any 2007, va quedar finalista del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica amb una novel·la històrica, Mazapanes Amargos, que recrea la Barcelona de Ferran I d’Antequera.[5] El 2017 guanyà el Premi Talent-Relat, de la Fundació Impulsa Talentum, amb el conte L'Últim Mestre del Temple.[6] El 2024 guanya el 2n Premi Santa Eulàlia de novel·la amb l'obra Veus de mort als Encants Vells.[7]
Com a publicista, ha treballat com a freelance i per al Consell Comarcal del Maresme, per al qui ha dissenyat el cartell de la Fira d'Escriptores del Maresme,[8] entitat a la que pertany des de que resideix en una població d'aquesta comarca.[9]
Obra
[modifica]Assaig i divulgació
- Goita, camaco! Vale, Pagès! (La Magrana, 1998)
- Fantasmes de Barcelona (Angle, 2009), (versió castellà: Fantasmas de Barcelona, Angle, 2010)
- El Diable és català (Angle, 2014)
- Catalunya, terra de pirates (Angle, 2021)
- Catalunya, terra de bandolers (Angle, 2023)
Infantil-Juvenil
- Rondalles barcelonines (revista Rodamón, 1979)
- Misteris de Barcelona per no dormir (Angle, 2013)
- Misteris de Catalunya per passar por (Angle, 2016)
Novel·la
- Mazapanes amargos (RBA, 2008)
- L’ombra de la Magui encara és al jardí (Columna, 2020), (versió castellà: La sombra de Magui aún está en el jardín, Destino, 2020)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «SYLVIA LAGARDA-MATA». Escritores.org.
- ↑ Mestre, Albert «Sylvia Lagarda-Mata · “Víkings, corsaris i pirates llegendaris van saquejar la costa de l’Ebre durant segles”». Setmanari L'Ebre, 01-10-2021.
- ↑ «Aquesta sóc jo». A Contra Corrent} (blog). Sylvia Lagarda-Mata.
- ↑ L'ombra de la Magui encara és al jardí. Columna.
- ↑ «Els germans Posadas, premi Sent Soví». El Periódico de Catalunya, 05-10-2007.
- ↑ «Històric Premis Talent».
- ↑ Safont, Joan. «El premi Santa Eulàlia posa llum a la foscor del cas del llibreter assassí de Barcelona gràcies al detectiu Dupin». Vilaweb, 12-02-2024.
- ↑ «Fira d’escriptores del Maresme». Consell Comarcal del Maresme.
- ↑ «Sylvia Lagarda-Mata». Consell Comarcal del Maresme, 24-04-2018.