Fruit miracle
Synsepalum dulcificum  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Miraculina |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 87719610 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Sapotaceae |
| Gènere | Synsepalum |
| Espècie | Synsepalum dulcificum (Schumach. i Thonn.) Daniell |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Bumelia dulcifica |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
El fruit miracle, Synsepalum dulcificum, fa baies que quan s'ingereixen fan que productes àcids, com per exemple les llimones, tinguin gust dolç. Aquest efect el produeix la substància activa dels seus fruits anomenada miraculina la qual es fa servir comercialment com edulcorant.[2] En anglès el nom comú miracle berry (baia miracle) el comparteix aquesta planta amb Gymnema sylvestre i Thaumatococcus daniellii,[2] que també alteren la percepció del que és dolç. A l'Àfrica occidental, d'on és originària aquesta espècie, rep els noms de agbayun, taami, asaa, i ledidi.
Synsepalum dulcificum pertany a la família sapotàcia la mateixa de l'arbre Manilkara chicle que proporciona el xiclet ancestral.
La baia en si té poc contingut de sucre.[3]
Història
[modifica]Aquest fruit s'ha utilitzat a Àfrica occidental com a mínim des del segle xviii quan l'explorador europeu Chevalier des Marchais, l'any 1725 va informar del seu ús alimentari.
Descripció
[modifica]La planta és un arbust de fulla persistent de fins a 6 m d'alt, quan creix silvestre. les fulles fan de 5 a 10 cm de llarg i 2 a 4 cm d'ample i són glabres pel revers. Les flors són marrons i els fruits són vermells d'un 2 cm de llarg. Cada fruit té una sola llavor.
Cultiu
[modifica]
La planta creix millor en sòls de pH àcid (4,5 a 5,8) i sense gelades amb ombra parcial i alta humitat. Fa fruits en uns 3 o 4 anys després de la germinació i produeix dues collites per any després del final de l'estació humida.
Actualment es cultiva a Ghana, Puerto Rico, Taiwan, i sud de Florida
Actualment la miraculina també es produeix en tomàqueres transgèniques.[4][5]
Usos
[modifica]En l'Àfrica occidental tropical es fa servir per endolcir el vi de palma.[6] Històricament s'ha fet servir per millorar el gust del pa de moresc.[7]
Al Japó el fruit miracle és popular entre els diabètics i els que estan sota dieta.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Synsepalum dulcificum (Schumach. & Thonn.) Daniell». African Flowering Plants Database. Conservatoire et Jardin Botaniques de la Ville Genève - South African Biodiversity Institute. [Consulta: 11 agost 2008].
- ↑ 2,0 2,1 Wiersema, John Harry; León, Blanca. World Economic Plants: A Standard Reference. CRC Press, 1999, p. 661. ISBN 0849321190.[Enllaç no actiu]
- ↑ Levin, Rachel B. «Ancient Berry, Modern Miracle: The Sweet Benefits of Miracle Fruit». thefoodpaper.com, 23-06-2009. Arxivat de l'original el 2009-08-10. [Consulta: 20 agost 2009].
- ↑ Hirai T., Fukukawa G., Kakuta H., Fukuda N., Ezura H. "Production of recombinant miraculin using transgenic tomatoes in a closed cultivation system" Journal of Agricultural and Food Chemistry 2010 58:10 (6096-6101)
- ↑ Sun H.-J., Kataoka H., Yano M., Ezura H."Genetically stable expression of functional miraculin, a new type of alternative sweetener, in transgenic tomato plants." Plant Biotechnology Journal 2007 5:6 (768-777)
- ↑ Oliver-Bever, Bep. Medicinal plants in tropical West Africa. Cambridge University Press, 1986, p. 266. ISBN 052126815X.
- ↑ Plant inventory. 58: Seeds and plants imported. United States Department of Agriculture, 1919, p. 42.
- ↑ Balko, Radley «Free the Miracle Fruit!». Reason Magazine, 08-02-2007 [Consulta: 22 juliol 2008].
Enllaços externs
[modifica]
- «Miracle fruit facts». Arxivat de l'original el 2007-12-03. [Consulta: 15 juliol 2011]. from the California Rare Fruit Growers
- «The Fruit Hunters: Author Adam Leith Gollner on the Politics of Fruit and the Secret History of the "Miracle Berry"». Democracy Now!, 09-07-2008. [Consulta: 25 març 2009].