Târgu Secuiesc

Târgu Secuiesc
	Târgu Secuiesc (ro); Kézdivásárhely (hu)
Tipus	municipi de Romania
Localització
	46° 00′ 00″ N, 26° 08′ 15″ E / 46°N,26.1375°E
Estat	Romania
Județ	Província de Covasna
Capital de	Kézdiszék (fr) ; Kézdivásárhely urban electoral district (en) (–1918)
Capital	Târgu Secuiesc
Conté la subdivisió	Lunga (en) ; Târgu Secuiesc
Població humana
Població	16.243 (2021)
Organització política
• Alcalde	Tiberiu Bokor (2012–)
Identificador descriptiu
Codi postal	525400
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Kisvárda ; Nagyatád (en) ; Hatvan (en)
Lloc web	kezdi.ro

Târgu Secuiesc (pronunciació en romanès: [ˌTɨrɡu sekuˈjesk]; en hongarès: Kézdivásárhely Hungarian pronunciation: [ˈKeːzdivaːʃaːrhɛj] (en alemany: Szekler Neumarkt; en llatí: Neoforum Siculorum) és una ciutat del comtat de Covasna, Transsilvània (Romania). Administra un poble, Lunga (Nyujtód).

Història

La ciutat es va esmentar per primera vegada el 1407 com a Torjawasara, que significa en hongarès "Mercat de Torja". (Torja és el nom d'un rierol proper i també és el nom hongarès del poble proper Turia). Originalment, el nom hongarès Kézdivásárhely també s'utilitzava en romanès en la forma Chezdi-Oșorheiu, però es va canviar per Tîrgu Secuiesc (ara s'escriu Târgu Secuiesc) després de l'adhesió a Romania el 1920 en virtut del tractat de Trianon.

El nom nadiu hongarès significa "Mercat de Kézdi", sent Kézdi el nom d'una "seu" de Székely, una unitat administrativa històrica. La seva condició de ciutat de mercat es remunta a l'edat mitjana. La ciutat va ser presa per Hongria durant la Segona Guerra Mundial, després del Segon Arbitratge de Viena d'agost de 1940.^[1] A la dècada de 1880 es va crear una petita comunitat jueva; en va ser 66 el 1920. El maig de 1944, les autoritats hongareses van enviar els seus membres al gueto de Sfântu Gheorghe i els van deportar al camp de concentració d'Auschwitz el mes següent.^[2] La sobirania es va restablir a Romania després de la guerra.

Demografia

Segons el cens del 2011, la ciutat tenia 18.491 habitants. Dels residents per als quals es disposava de dades, el 91,1% eren hongaresos de Székely, el 7,2% de romanesos i l'1,6% de gitanos.^[3] L'evolució demogràfica històrica és la següent:

Canvi demogràfic segons dades del cens:

Fills il·lustres

Tiberiu Ghioane

Galeria

Centre de la ciutat
Centre de la ciutat
Centre Cultural
Nens a la Sala Polivalenta Sporting Hall
Celebració del Dia de la Llibertat Székely

Referències

↑ Nolan, Cathal J. The Concise Encyclopedia of World War II (en anglès). Santa Barbara, CA: Greenwood Press, 2010, p. 1141. ISBN 978-0-313-33050-6.
↑ Shmuel Spector, Geoffrey Wigoder (eds.
↑ Rezultatele finale ale Recensământului din 2011: «Tab13. Populația stabilă după religie – județe, municipii, orașe, comune», 01-07-2013. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 5 agost 2013].

Enllaços externs

Lloc oficial (in Hungarian, Romanian, and English)
Mapa de la ciutat de Kézdivásárhely Centrum
Lloc oficial del Kézdivásárhely Sportclub (KSE) Arxivat 2008-12-09 a Wayback Machine. (in Hungarian and English)
Institut Nagy Mózes Arxivat 2009-02-10 a Wayback Machine.
Institut Gábor Aron

[1] Nolan, Cathal J. The Concise Encyclopedia of World War II (en anglès). Santa Barbara, CA: Greenwood Press, 2010, p. 1141. ISBN 978-0-313-33050-6.

[spector-2] Shmuel Spector, Geoffrey Wigoder (eds.

[insse_2011_rel-3] Rezultatele finale ale Recensământului din 2011: «Tab13. Populația stabilă după religie – județe, municipii, orașe, comune», 01-07-2013. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 5 agost 2013].

[1]

[2]

[3]