Vés al contingut

Tórtora terrestre de pit morat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTórtora terrestre de pit morat
Paraclaravis mondetoura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22690814 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreColumbiformes
FamíliaColumbidae
GènereParaclaravis
EspècieParaclaravis mondetoura Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Claravis mondetoura Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La tórtora terrestre de pit morat (Paraclaravis mondetoura) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita a la selva humida i boscos de bambú de les muntanyes de la zona Neotropical i més concretament a Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Panamà, Perú i Veneçuela.[1]

Descripció

[modifica]

Els mascles de la tórtora terrestre de pit morat fan de 18 a 24 cm de llarg i les femelles de 19 a 22 cm. Els dos sexes pesen entre 89 i 95 g. El front, la cara i el mentó del mascle adult són de color blanc grisenc. El pit és de color violeta fosc que canvia a gris al ventre i la cloaca. Les parts superiors i les ales són de color blau-gris, amb l'ala plegada mostra dues barres fosques amples. Les plomes centrals de la cua són grises, les més externes blanques i les entre blanc grisenc. L'ull taronja està envoltat de pell groga nua. La femella adulta és tota marró amb la cara de color canyella; les barres d'ala més fosques no són tan diferents. El juvenil és semblant a la femella adulta però més vermell. Les subespècies putatives (especies que presenten més d'un llinatge genètic) difereixen lleugerament en la seva coloració.[2][3][4]

Distribució i hàbitat

[modifica]

La tórtora terrestre de pit morat es troba de manera discontínua des del sud-est de Mèxic fins al Perú i Bolívia. Habita en el dens sotabosc del bosc humit de muntanya, la perifèria i els matolls del bosc secundari. Està fortament associat amb el bambú. En altitud oscil·la entre 1.200 i 2.500 m a Mèxic, 900 i 3.000 m a Costa Rica, 1.000 i 2.100 m a Panamà. 2.600 m als Andes.[3][4]

Comportament

[modifica]

Alimentació

[modifica]

La tórtora terrestre de pit morat busca a terra llavors i fruits caiguts. En general s'alimenta sola o en parelles, però s'ha observat alimentant-se en estols de fins a 15 ocells. Les llavors de bambú són un component important de la dieta, i romandrà en una àrea només mentre el bambú estigui germinat.[4]

Cria

[modifica]

Poc se sap sobre la fenologia de reproducció, però se sospita que nidifica en colònies soltes. El niu descrit era una plataforma senzilla que contenia dos ous, col·locats en bambú Chusquea a les muntanyes del sud-est de l'Equador.[4]

Estat

[modifica]

La UICN ha avaluat la tórtora terrestre de pit morat com a de risc mínim.[5] No obstant això, es considera poc comú a rar, i està "probablement en perill de decadència si continua una gran desforestació en tota la seva distribució".[4]

Taxonomia i sistemàtica

[modifica]

La tórtora terrestre de pit morat es va col·locar originalment al gènere Claravis, però una publicació del 2018 va crear el gènere actual Paraclaravis i s'hi va incloure també el la tórtora terrestre d'ales porpra (P. geoffroyi).[6][7] El Congrés Ornitològic Internacional (IOC) el tracten com a monotípic.[8] Tanmateix, la taxonomia de Clements,[1] Handbook of the Birds of the World[4] i Howard i Moore[9] li atribueixen aquestes sis subespècies:

  • P. m. ochoterena (van Rossem, 1934) - sud-est de Mèxic des de Veracruz al sud fins al sud de Chiapas.
  • P. m. salvini (Griscom, 1930) - Guatemala, El Salvador i Hondures.
  • P. m. umbrina (Griscom, 1930) - Costa Rica.
  • P. m. pulchra (Griscom, 1930) - oest de Panamà.
  • P. m. mondetoura (Bonaparte, 1856) - nord i l'oest de Veneçuela, Colòmbia i l'est de l'Equador.
  • P. m. inca (van Rossem, 1934) - Perú i el centre oest de Bolívia.

Birds of the World del Cornell Lab of Ornithology adverteix que algunes de les subespècies es van descriure a partir de mostres molt petites i poden reflectir una variació individual, no subespecífica. Destaca P. m. inca com "dubtablement vàlid".[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 14 gener 2025].
  2. «Tortolita de Pecho Marrón (Claravis mondetoura)» (en castellà). Aves de Perú, 05-11-2024. [Consulta: 14 gener 2025].
  3. 3,0 3,1 «Tortolita Chusquera/Maroon-chested Ground-Dove/Paraclaravis mondetoura» (en castellà). Aves de Colombia, 04-01-2023. [Consulta: 14 gener 2025].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Baptista, Luis F.; Trail, Pepper W.; Horblit, H.M.; Boesman, Peter F. D.; Kirwan, Guy M.. Maroon-chested Ground Dove (Paraclaravis mondetoura) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.mcgdov1.01. 
  5. BirdLife International «Paraclaravis mondetoura». IUCN Red List of Threatened Species, 24-01-2020. Arxivat de l'original el 2024-11-27.
  6. Sangster, George; Sweet, Andrew D.; Johnson, Kevin P. «Paraclaravis, a new genus for the Purple-winged and Maroon-chested Ground-doves (Aves: Columbidae)». Zootaxa, 4461, 1, 20-08-2018. DOI: 10.11646/zootaxa.4461.1.10. ISSN: 1175-5334.
  7. «Proposal (828):Revise classification of Claravinae: (A) transfer Claravis geoffroyi and C. mondetoura to Paraclaravis, and B) modify linear sequence of genera». South American Classification Committee. [Consulta: 14 gener 2025].
  8. Gill, Frank; Donsker, David. «Pigeons – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 14 gener 2025].
  9. «H&M4 Checklist family by family - The Trust for Avian Systematics». [Consulta: 14 gener 2025].