Vés al contingut

Túnel de la Torreta

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Túnel de la Torreta
Imatge
Dades
TipusTúnel de carretera
Característiques
Mesura4.043,75 (longitud) m
Hi passaLínia Reus-Casp
 L'Argentera
Map
 41° 07′ 59″ N, 0° 51′ 36″ E / 41.1330103°N,0.8600867°E / 41.1330103; 0.8600867

El túnel de la Torreta, també conegut com a túnel de l'Argentera és un túnel ferroviari entre els municipis de l'Argentera i Pradell de la Teixeta que pertany a la línia de ferrocarril Barcelona – Reus- Mora la Nova – Flix.

Les obres, dissenyades per Eduard Maristany i Gibert per a la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França començaren l'octubre de 1883 i fou inaugurat l'any 1890, amb un cost de cinc milions de pessetes.[1] Es va construir amb una moderna perforadora Ferroux, consistent en un carro accionat per aire comprimit que rotaven de manera simultània sis barrines horitzontals.[2] Durant les obres van morir 14 persones per accidenta laborals.[3] Amb els seus 4.043,75 metres de longitud és una de les infraestructures ferroviàries i d'enginyeria civil més destacades de Catalunya.[4] Fou el més llarg de la península Ibèrica fins a l'1 d'octubre de 1957,[5] quan s'inaugurà el túnel del Padornelo a la línia ferroviària de Zamora a Galícia.[6] Actualment hi passa la línia Reus-Casp.

Durant la batalla de l'Ebre al túnel de l'estació de Pradell hi va haver el tren-hospital número 20 de la Segona República Espanyola.[7]

Els treballs de Maristany van quedar reflectits en el llibre El túnel de la Argentera. Tratado de construcción de túneles, en sis volums que és tot un referent en la construcció de túnels en l'època,[3] i li van merèixer que el 18 de juny de 1918 el rei Alfons XIII el nomenés Marquès de l'Argentera.[8]

Referències

[modifica]
  1. Heredia Campos, Maria del Carmen «Por los cuatro puntos cardinales» (en castellà). Revista del Ministerio de Fomento, 586, Juliol-agost 2006, pàg. 33 [Consulta: 19 octubre 2023].
  2. Heredia Campos, Maria del Carmen «Por los cuatro puntos cardinales» (en castellà). Revista del Ministerio de Fomento, 586, Juliol-agost 2006, pàg. 30 [Consulta: 19 octubre 2023].
  3. 3,0 3,1 «El túnel de l’Argentera: un repàs històric». Senderisme en Tren. [Consulta: 19 octubre 2023].
  4. «Mapa del patrimoni industrial de Catalunya». 150 elements imprescindibles. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, 2021. [Consulta: 24 agost 2023].
  5. «L'Argentera: del s. XIX a l'actualitat». Arxivat de l'original el 2017-11-17. [Consulta: 17 novembre 2017].
  6. Lopez, Marisol. «La historia interminable» (en castellà). La Opinion de Zamora, 15-06-2008. [Consulta: 19 octubre 2023].
  7. Munté i Mateu, Josep «L’hospital del Mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre).». Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 31, 2021, pàg. 161. ISSN: 2385-4308.
  8. de Atienza y Navajas, Julio «Grandezas y Títulos del Reino concedidos, rehabilitados y autorizados por S. M. el Rey Don Alfonso XIII (1886-1931) (continuación)» (en castellà). Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas. Ediciones Hidalguía [Madrid], juliol-agost 1959, pàg. 480. ISSN: 0018-1285.