Vés al contingut

Túnel del Benelux

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Túnel del Benelux
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimBenelux Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTúnel de carretera, túnel de metro i túnel ciclable Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mesura713 (longitud) m
TravessaNieuwe Maas Modifica el valor a Wikidata
Hi passaautopista A4 i línia C del metro de Rotterdam Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRotterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPernis Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 54′ 02″ N, 4° 22′ 19″ E / 51.9006°N,4.3719°E / 51.9006; 4.3719

El túnel del Benelux (en neerlandès, Beneluxtunnel) és un túnel viari de 1.300 metres de longitud[1] que travessa el terme municipal de les ciutats de Rotterdam i Schiedam, als Països Baixos. Consisteix en un entramat de túnels que discorren per sota del riu Nieuwe Maas i que connecten Vlaardingen i Schiedam amb el barri de Hoogvliet de la mateixa Rotterdam.[2]

Història

[modifica]

La infraestructura fou encarregada per N.V. Beneluxtunnel i dissenyada pel Rijkswaterstaat ('Departament de Control de l'Aigua i d'Obres Públiques') l'abril del 1962 i s'allargà durant pràcticament 5 anys, inaugurada finalment el 5 de juny del 1967 amb la representació de la monarca neerlandesa Juliana I dels Països Baixos.[1][3]

Tingué l'avantatge econòmic que combinà, en una única secció inferior a 40 metres de diàmetre, tant l'estructura per als vehicles de motor com la ferroviària del metro.[4] El túnel del Benelux fou, fins a la fi del 1980, un eix viari de pagament que tenia un punt de peatge a l'extrem sud. Els vehicles havien de pagar un florí neerlandès i els camions un tàler (2,50 florins).[3]

Un nou túnel, anomenat segon túnel del Benelux, fou construït a partir del 1997 i inaugurat l'any 2001 uns 60 metres a l'est de l'original i amb fins a set eixos.[5] La infraestructura final consisteix en múltiples viaris per al trànsit viari de l'autopista A4, per a ciclistes i també per a la línia C del Metro de Rotterdam.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Stiksma, 1987, p. 40-42.
  2. Giezen, Mendel «Keeping it simple? A case study into the advantages and disadvantages of reducing complexity in mega project planning» (en anglès). International Journal of Project Management, 30, 7, 01-10-2012, pàg. 781–790. DOI: 10.1016/j.ijproman.2012.01.010. ISSN: 0263-7863.
  3. 3,0 3,1 Van Nieuwenhuize, Pam «Nostalgie! De opening van de Beneluxtunnel in 1967» (en neerlandès). In de Buurt Rotterdam. DPG Media B.V., 09-10-2022 [Consulta: 26 febrer 2023].
  4. International Tunnelling Association Meeting, 2003, p. 316.
  5. «Tunnelling Technologies for the 3rd Millennium» ( PDF) (en anglès). International Association of Tunnels and Underground Space (ITA AITES), pàg. 137 [Consulta: 26 febrer 2023].
  6. van Aart, A. J. C.; van Wet, J. «The second Benelux tunnel» (en anglès). Tunnelling and Underground Space Technology, 14, 2, 01-04-1999, pàg. 171–182. DOI: 10.1016/S0886-7798(99)00031-0. ISSN: 0886-7798.

Bibliografia

[modifica]
  • International Tunnelling Association Meeting. Reclaiming the underground space. Volume 1 Proceedings of the ITA World Tunneling Congress, Amsterdam 2003 (en neerlandès), 2003. ISBN 978-0-203-74118-4. 
  • Stiksma, Kees. Tunnels in the Netherlands: underground transport connections (en anglès). Amsterdam: Illustra, 1987. ISBN 90-6618-536-8. 

Enllaços externs

[modifica]