TUGSAT-1
| Tipus de missió | observatori espacial i nau espacial de demostració tecnològica  | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Universitat Tecnològica de Graz | ||||||||||||
| NSSDCA ID | 2013-009F | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 39091 | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Model de satèl·lit | Generic Nanosatellite Bus | ||||||||||||
| Fabricant | Universitat Tecnològica de Graz UTIAS Space Flight Laboratory (en)  | ||||||||||||
| Massa | 6,9 kg | ||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Polar Satellite Launch Vehicle | ||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
El TUGSAT-1, també conegut com a BRITE-Austria i CanX-3B, és el primer satèl·lit austríac. Es tracta d'una nau espacial d'astronomia òptica operada per la Universitat de Graz com a part del programa internacional BRIght-star Target Explorer.
Detalls
[modifica]El TUGSAT-1 va ésser fabricat per la Universitat de Toronto basant-se en el Generic Nanosatellite Bus el qual, al moment de l'enlairament, tenia una massa de 7 quilograms (15 lb)[1] (més uns altres 7 kg pel sistema de separació XPOD). La nau és cúbica i cada costat mesura 20 centimetres (7.9 in).[2] El satèl·lit s'utilitzarà, conjuntament amb unes altres cinc naus, per a dur a terme observacions fotomètriques d'estrelles amb una magnitud aparent més gran de 4.0 per un observador de la Terra.[3] El TUGSAT-1 va ésser un dels primers dos primers satèl·lits BRITE que es van llançar, conjuntament amb la nau austro-canadenca UniBRITE-1. Quatre satèl·lits més, dos de canadencs i dos de polonesos, van ésser llançats en dates posteriors.
Llançament
[modifica]La nau TUGSAT-1 es va desplegar juntament amb l'UniBRITE-1 i l'AAUSAT3[4] mitjançant el llançament NLS-8 del programa Sistema de Llançament de Nanosatèl·lits de la Universitat de Toronto. El llançament NLS-8 va ésser subcontractat a l'Agència Índia d'Investigació Espacial (ISRO per les seves sigles en anglès), els quals van posar els satèl·lits en òrbita utilitzant un Polar Satellite Launch Vehicle (PSLV) amb la configuració PSLV-CA, volant des de la Primera Plataforma de Llançament del Centre de Llançament Satish Dhawan.[5] Les naus NLS eren càrregues secundàries al coet, la missió principal del qual era desplegar el satèl·lit franc-indi de recerca oceànica SARAL. Les naus Sapphire i NEOSSat-1 del Canadà i l'STRaND-1 del Regne Unit també van ésser transportats pel mateix coet mitjançant contractes de llançament separats.[1] El llançament va tenir lloc a les 12:32 UTC del 25 de febrer del 2013 i el coet va poder desplegar tota la seva càrrega amb èxit.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «PSLV-C20/SARAL Mission». Indian Space Research Organisation. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2014. [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ «System Overview». TUGSAT Web Portal. Graz University of Technology. [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ «Science Goals». BRITE Executive Science Team. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2013. [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ «About NLS-8». UTIAS Space Flight Laboratory. Arxivat de l'original el 2 de maig 2014. [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ «PSLV-C20 on FLP». UTIAS Space Flight Laboratory, 21-02-2013. Arxivat de l'original el 2 de maig 2014. [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ Clark, Stephen. «Ocean monitor, smartphone satellite launched from India». Spaceflight Now, 25-02-2013. [Consulta: 26 febrer 2013].