Taimirita
 Taimirita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Pd,Cu,Pt)₃Sn |
| Epònim | Península de Taimir |
| Localitat tipus | Mina Mayak (Majak Mine), Dipòsit de Talnakh de Cu-Ni, Noril'sk, Putoran Plateau, península de Taimir, Taymyrskiy Autonomous Okrug, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AG.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AG.15 |
| Dana | 1.2.10.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,61Å; b = 4,79Å; c = 13,56Å; |
| Color | bronze gris |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Pb, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-065 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Tmy |
| Referències | [1] |
La taimirita[2] és un mineral de la classe dels elements natius. El nom ve donat per la localitat tipus, el dipòsit Talnakh, al campament de Norilsk-Talnakh de Ni-Cu, districte autònom a Taimir, Rússia.[1]
Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava taimirita-I, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[3]
Característiques
[modifica]La taimirita és un mineral de fórmula química (Pd,Cu, Pt)₃Sn. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.[1] És químicament similar a l'atokita.
Es troba classificada en el grup 1.AG.15 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i G per a Aliatges metàl·lics PGE; el nombre 15 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.10.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 10 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Formació i jaciments
[modifica]S'ha descrit a l'Àsia, Europa i Àfrica.[1] Es troba en grans i vetes prop del contacte entre el sulfur i minerals que formen roques en gabro-dolerita.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Taimyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Riba Arderiu, Oriol. Vocabulari de mineralogia. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 136. ISBN 9788493100100.
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ Web Mineral.com (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Tsnigri, Trudy (1976): 122:107.
- Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva (1982): 111: 78-83.
- American Mineralogist (1983): 68: 1252.
- Barkov, A.Y., Martin, R.F., Poirier, G. i Iàkovlev, I. N. (2000b) The taimyrite-tatyanaite series and zoning in intermetallic compounds of Pt, Pd, Cu, and Sn from Noril'sk, Siberia, Russia. Canadian Mineralogist: 38: 599-609.