Tais (santa)
|
Per a altres significats, vegeu «Tais (hetera)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle IV  Alexandria? (Egipte) | ||
| Mort | segle IV antic Egipte | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cortesana | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Activitat | (Floruit: segle IV ) | ||
| penitent, anacoreta | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa | ||
| Festivitat | 8 d'octubre | ||
| Iconografia | Com a anacoreta, pregant en una cova; amb un rotlle amb la inscripció Tu que m'has creat, tingues pietat de mi; cremant les seves riqueses | ||
Tais[1][2][3](grec antic: Θαΐς, Thaΐs; llatí: Thāis)[4][5] va ser una cortesana d'Alexandria que va viure a Egipte al segle iv. Penedida i convertida al cristianisme, és venerada com a santa en les esglésies catòlica i ortodoxa. Figura en els Menologis grecs, celebrada el 8 d'octubre, però no és als martirologis romans antics.
Es conserven dues fonts de la seva vida: un text grec de cap al segle v i un text versificat de Marbode de Rennes, del segle xii, però s'hi barregen molts elements llegendaris. La seva vida, amb la dels pares del desert, es va incloure a les Vitae Patrum. Probablement, la seva història és «només una història moral inventada per a l'edificació», elaborada a partir d'elements de les històries de Maria Magdalena o Maria Egipciana.[6]
Llegenda
[modifica]Tais havia estat una cortesana d'Alexandria, coneguda per la seva bellesa i poder de seducció: nombrosos homes es disputaven els seus favors i arribaven a matar-se o matar per ella, a més d'oferir-li la seva fortuna. Va ser convertida i redimida pel monjo Pafnuci: Tais va repartir les seves riqueses entre els pobres, cremant-ne d'altres, i va acompanyar Pafnuci a un convent, on va viure retirada en una cel·la com a eremita, consagrada al recolliment i la pregària: després de tres anys de penitència, va obtenir el dret a sortir de la cel·la i viure amb la comunitat, però hi morí només catorze dies després, en olor de santedat.
La identitat del sant monjo que la convertí és confosa: s'esmenten en fonts diferents els noms de Pafnuci, bisbe de l'Alta Tebaida, Bessarió, deixeble de sant Antoni Abat, i Serapió, bisbe al delta del Nil.
Obres inspirades en la seva llegenda
[modifica]La vida de la santa va ser popular durant l'edat mitjana i va inspirar algunes obres artístiques:
- Paphnutius, drama en llatí de Roswitha de Gandersheim, segle x
- Vita Teophili, poema de Marbode de Rennes, segle xii
- Thaïs, novel·la d'Anatole France, 1890
- Thaïs, òpera amb música de Jules Massenet, 1894, sobre la novel·la d'Anatole France
- Thais, obra de teatre de Paul Wilstach, 1911, estrenada a Londres.
En l'obra de France, Tais es redimeix i se salva, però el monjo que la converteix queda seduït i, malgrat el canvi de vida de la cortesana, se n'enamora i no pot deixar de sentir per ella sentiments carnals, la qual cosa fa que es condemni: tot i que intenta oblidar-la i tornar a la seva vida de penitència, no pot deixar de pensar en ella com a dona i, desesperat, renuncia a la fe.
Notes
[modifica]
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 881. ISBN 9788441224223.
- ↑ Virgili, Gerard. Guia de la deuocio christiana: en la practica facil pera tota manera de personas. per Rafel Figuerò, 1696.
- ↑ Voragine), Jacobus (de. Llegenda àuria. Olot, 1976. ISBN 978-84-400-9654-8.
- ↑ «Θαΐς - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 6 novembre 2024].
- ↑ «Thais - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Attwater, Donald (comp.). A dictionary of saints (en anglès). Londres: Burns & Oates, 1938.