Tal·lur
Un tal·lur és un compost químic format per la combinació de l'element tal·li, , i un o més elements menys electronegatius que ell. Tots els tal·lurs són composts intermetàl·lics.[1]
Nomenclatura
[modifica]Els tal·lurs són combinacions del tal·li amb elements més electropositius o, cosa que és el mateix, menys electronegatius. La IUPAC ha establert que, a efectes d'anomenar els tal·lurs, els elements més electropositius són tots els dels grups 1 a 12 de la taula periòdica o metalls de transició, els lantanoides i els actinoides. És a dir, els que estan a grups més a l'esquerra del grup 13 del tal·li.[2]
Per anomenar aquests composts s'empra la nomenclatura de composició estequiomètrica, preferint-se la que indica la proporció de cada element mitjançant prefixos de quantitat. Els noms es formen començant per tal·lur precedit per un prefix, si cal, que indica la proporció del tal·li al compost; després la preposició de, i s'acaba amb el nom de l'altre element, també precedit del prefix que indiqui la proporció, si cal.[2] Exemples:
- : tal·lur de calci
- : tal·lur de tricalci
- : trital·lur de calci
Tal·lurs binaris
[modifica]S'han descrit un bon nombre de tal·lurs binaris de metalls alcalins. El liti forma els tal·lurs: ; amb el sodi en destaca la fase de Zintl que té una estructura de referència per a altres cristalls, també ; amb potassi i amb el cesi . Dels tal·lurs de metalls alcalinoterris en destaquen, amb el magnesi: ; amb el calci: ; i del bari: , que és una fase de Zintl característica formada pels ions .[1]
Pocs tal·lurs dels metalls de transició han estat descrits a causa de l'elevada toxicitat del tal·li que dificulta l'estudi dels seus composts. Alguns exemples són: . S'han descrit tal·lurs de tots els lantanoides amb composicions típiques: , essent un lantanoide. Dels actinoides hi ha descrits .[1]
Tal·lurs ternaris
[modifica]Hi ha pocs tal·lurs ternaris descrits. Els més important tenen les composicions , on representa un lantanoide.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pöttgen, R.; Johrendt, D. Intermetallics: Synthesis, Structure, Function. Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2014. ISBN 9783486856187.
- ↑ 2,0 2,1 Connelly, N.G; Damhus, T.; Hartshorn, R.M.; Hutton, A.T. Nomenclature of Inorganic Chemistry - IUPAC Recommendations 2005. RSC Publishing, 2005. ISBN 978-0-85404-438-2 [Consulta: 28 octubre 2015]. Arxivat 2015-05-20 a Wayback Machine.