Talaiot de Son Fred
Tipus | megàlit talaiot | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Sencelles (Mallorca) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0002917 | |||
Història | ||||
Cronologia | Talaiòtic | |||
Son Fred és un talaiot de planta circular, que es troba localitzat al terme municipal de Sencelles, Mallorca.[1]
Història
[modifica]Aquest talaiot fou descrit, per primera vegada, per Nadal Gelabert [2] a mitjans de segle xx, el qual fa una petita descripció del monument. Va ser a principis dels anys 80 del segle xx, quan la Fundació Juan March va comprar els terrenys on es trobava el monument i els va donar al municipi, passant a ser de titularitat pública. No és fins a l'any 2005 quan l'associació cultural GADMA impulsa un projecte d'excavació i consolidació que recaurà sobre la figura de l'arqueòleg Javier Aramburu Zabala[3] i Damià Ramis i Bernad.
Tipologia de l'edifici
[modifica]Un talaiot és un edifici turriforme de caràcter ciclopi, la funció principal del qual és atalaiar. Aquests edificis, apareixen a inicis del primer mil·lenni abans de la nostra era (a.n.e) i es deixen de construir cap a mitjans del mateix mil·lenni.[4] Acostumen a ser edificis circulars, tot i que a finals del període apareixen edificis de tipologia quadrada com el documentat a Hospitalet Vell (Cales de Mallorca, Manacor) o a Cascanar (Sencelles). Tot i que es parla de l'existència de talaiots a Mallorca i Menorca, no tots ells són de la mateixa tipologia. En el cas menorquí no hi ha quadrats i tot i que hi ha talaiots circulars amb cambra interior, els que més abunden són edificis troncocònics que poden arribar a 20 m de diàmetre de base, la majoria dels quals són massissos o tenen un corredor interior que els condueix a la planta superior. Aquests edificis sumen 480 per Mallorca i 274 per Menorca.[5]
En el cas de Son Fred ens trobem davant d'un talaiot circular, amb una cambra central. En ella trobem una columna pol·lilítica de quatre blocs calcaris, que servia per subjectar el sostre o terrat. Pel que fa al diàmetre màxim de l'edifici podem dir que arriba als 13,60 m de base i als 12,40 de diàmetre màxim a la part superior, configurant d'aquesta manera una morfologia troncocònica de la torre. L'altura màxima és d'uns 5 m a l'exterior i uns 3.70 m d'altura conservada al seu interior. Aquesta darrera mesura també fa referència a la columna central, ubicada en mig d'una cambra amb 5, 5 m de diàmetre màxim, on es van documentar dos petits empedrats.[2]
L'accés a la cambra es produeix a través d'un corredor en forma de zig-zag, similars als que trobem a les Talaies de can Jordi (Santanyí), Son Creixell (Sineu) o els talaiots propers a Cascanar. Pel que fa a la seva construcció muraria podem parlar d'un doble parament, amb un parament exterior format per grans blocs de pedres, construïts amb un aparell a trencajunt.[6] El parament interior està format per blocs de menor mida i de forma poligonal.[2]
Període històric
[modifica]Els talaiots apareixen en un moment de canvis, on es deixen de construir navetes, els edificis més emblemàtics del bronze balear.[7] Amb l'aparició dels talaiots podem dir que hi ha un canvi en la concepció del món, per part de les societats que habitaven Mallorca i Menorca al llarg de la primera meitat del darrer mil·lenni adC.[8]
Aquestes societats, es caracteritzen per tenir una economia ramadera, com a principal activitat econòmica, complementada per l'agricultura i la recol·lecció estacional. També es caracteritzen per ser societats autosuficients i de caràcter solidari, com així s'expressa en els resultats de la recerca desenvolupada a Son Fornés.
En el cas concret de Son Fred, i segons les dades de la recerca, es tracta un edifici, que possiblement formés part d'un poblat de majors dimensions. La funció d'aquest, com la de la resta dels excavats a l'illa, seria de caràcter supra-domèstic. En ell s'hi realitzarien diferents tipus d'activitats, en aquest cas relacionades amb el consum o emmagatzematge de cereals, lleguminoses i llentiscle.[2] Ara com ara, any 2014, encara no han estat publicades les dades referents a les restes de fauna animal.
Aquest recinte patí un incendi a mitjans del mil·lenni, després del qual fou abandonat. Segles després fou utilitzat per dipositari un enterrament, a la zona d'accés, i així es mantingué fins a la seva excavació, de finals de segle xx.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Garrido, Aramburu i Sastre, 1994.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Aramburu Zabala-Higuera, Javier. «Excavaciones en el talayot de Son Fred» (en castellà). arqueobalear.net. Arxivat de l'original el 13 de juny 2018. [Consulta: 29 gener 2014].
- ↑ Aramburu-Zabala Higuera i Sastre, 2001.
- ↑ Lull et al., 2001.
- ↑ Aramburu-Zabala Higuera, 1998.
- ↑ http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm
- ↑ Pons i Homar, 1999.
- ↑ Lull et al., Risch.
Bibliografia
[modifica]- Aramburu-Zabala Higuera, J. El patrón de asentamiento de la cultura talayótica de mallorca. El Tall Editorial, 1998. ISBN 9788487685781.
- Aramburu-Zabala Higuera, J.; Sastre, V. Prehistòria de Sencelles. El Tall, 2001 (El Tall del temps 35). ISBN 9788487685927.
- Garrido, C.; Aramburu, J.; Sastre, V. Guía arqueológica de Mallorca. Desde la Prehistoria a la Alta Edad Media, 1994. ISBN 84-7651-227-9.
- Lull, V.; Micó, R.; Rihuete, C.; Risch, R. La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca) - La prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuïri, Mallorca). Montuïri, Mallorca: Fundación Son Fornés, 2001.
- Lull, V.; Micó, R.; Palomar, B.; Rihuete, C.; Risch, R. Cerámica talayótica. La producción alfarera mallorquina entre ca.900 y 550 antes de nuestra era. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2008 (Col·lecció d'Arqueologia Social Mediterrània, n 1). ISBN 978-84-7290-421-7.
- Pons i Homar, G. Anàlisi espacial del poblament al pretalaiòtic final i al talaiòtic I de Mallorca. Consell de Mallorca, Cultura i patrimoni, 1999, p. 55 (Col·lecció la Deixa, 2. Monografies de patrimoni Històric). ISBN 84-87389-03-1.