Talassofòbia
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La talassofòbia (del grec Thalassa, mar, i φόβος phobos, por), és una por intensa i persistent que una persona sent cap a l'oceà obert, a estar envoltada d'aigua i a no saber que pot trobar sota aguaitant-la. És una fòbia molt més comuna del que es pensa i moltes persones la pateixen en algun grau.[1]
Per considerar-se una fòbia, el grau de malestar ha de ser clínicament significatiu (cosa que significa que hi ha un deteriorament clar i evident de la qualitat de vida que impedeix fer moltes coses i sovint causa patiment) i que apareix en contextos en què l'oceà o el mar no suposa un perill raonable o objectiu.
Símptomes
[modifica]La talassofòbia és una fòbia específica que apareix quan l'individu s'exposa a estímuls que interpreta com el senyal que hi ha un mar o oceà prop (o quan directament veu grans masses d'aigua). Fora d'això, no hi ha diferències amb la resta de fòbies d'aquest tipus; els símptomes són els típics d'aquests trastorns d'ansietat i només varia allò que els desencadena.
Els principals símptomes de la talassofòbia són els següents: taquicàrdia, suors, tremolors, pensaments catastròfics, calfreds, crisis d'estrès, pèrdua de control dels moviments propis i una gran sensació de perill. En sentit neurobiològic, aquest estat d'alerta injustificada implica l'activació del sistema nerviós simpàtic, el qual prepara la persona per reaccionar davant el més mínim estímul i predisposa la reacció conductual de fugir.
En el sentit conductual, la persona tendeix a reaccionar de dues maneres: fugint de manera descontrolada i quasi automàtica, i evitant l'exposició a l'estímul fòbic per prevenir l'aparició d'aquests atacs d'ansietat davant la presència real o fictícia de l'oceà.
Causes
[modifica]Com en altres tipus de fòbies, no hi ha una causa clara que provoqui la talassofòbia, sinó que més aviat són una multiplicitat de factors que poden tenir com a conseqüència la seva aparició.
Cal considerar la possibilitat d'haver viscut experiències traumàtiques. Són experiències en què una empremta emocional molt desagradable queda associada a una varietat d'estímuls. Per exemple, haver estat a punt de morir ofegat, o haver perdut algú estimat d'aquesta manera, pot predisposar a patir aquest trastorn d'ansietat.
Algunes persones poden desenvolupar aquesta por per haver presenciat alguna situació en què una altra persona es trobava en perill dins la mar o per haver vist una pel·lícula on hi havia taurons o animals en el mar que atacaven les persones.
Una altra possible causa de la talassofòbia és la falta d'informació sobre el mar o sobre el que existeix a les profunditats marines, per la qual cosa la persona es fa una idea equivocada del que s'hi pot trobar i ho generalitza. Per exemple, pot arribar a pensar que trobarà animals perillosos a la platja, fins i tot en zones de poca profunditat.
A la cultura popular
[modifica]En l'episodi «Oceans de por» de la primera temporada de la sèrie animada Hora d'Aventures, Jake tracta d'ajudar a Finn a superar la profunda por que té a l'oceà.
La pel·lícula Tauró (Jaws) de 1975 dirigida per Steven Spielberg, en la qual un enorme tauró aguaita les costes i devora a la gent d'un poblat, va ser l'origen que moltes persones sentissin por a l'aigua i especialment a l'oceà.
Referències
[modifica]- ↑ «Thalassophobia: Causes and treatments for the fear of the ocean» (en anglès). Medical News Today, 18-11-2020.