Tallers Numax
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Construcció | 1953 | |||
| Ús | oficina | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Putxet i el Farró (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça Mañé i Flaquer, 1 i Vallirana, 30 | |||
| ||||
Els Tallers Numax són una antiga fàbrica de ventiladors i altres aparells elèctrics, situada a la plaça de Mañé i Flaquer del barri del Farró de Barcelona.[1]
Història
[modifica]El 1917, els alemanys Ernst Ohliger Willmünder, Hermann Legler i Otto Streichhardt[2] van fundar la societat anònima Numax amb un capital de 25.000 pessetes i seu a la plaça de Mañé i Flaquer, 1.[3][4][5] Durant la Guerra Civil espanyola va ser col·lectivitzada: «Col·lectivitat Obrera Tallers NUMAX. Fabricació de ventiladors, electromotors, timbres, transformadors, quadres indicadors, etc. Plaça Manyé i Flaquer, 1»,[6] i després de la contesa va passar a ser una societat comanditària, amb l'enginyer sabadellenc Ramon Arqué i Brujas (1902-1971)[7] com a director.[8]
Ohliger va morir el 1946,[9] i la societat va canviar la denominació a Tallers Numax-Arqué SA,[10] que seria regentada per Arqué fins a la seva mort el 1971.[11] A la dècada del 1950, la fàbrica fou ampliada i modernitzada,[12] i també es van obrir unes noves oficines al carrer de Balmes, 310.[13][14]
El 1966, Numax es va fusionar amb Fabricaciones Eléctricas Reunidas SA (FERSA),[15] que fabricava electrodomèstics (principalment aspiradores)[16] de la marca Electrospiro[17] al carrer de la Marina, 279,[18][19] entre els del Rosselló i de Còrsega.[20] El 1977, l'empresa entrà en suspensió de pagaments i, l'any següent, els treballadors van decidir autogestionar-la.[21] Tanmateix, el boicot de la resta del sector va obligar-ne al tancament definitiu el 1979, i el director Joaquim Jordà va fer-ne la pel·lícula Numax presenta....[20]
Tot i que la fàbrica es trobava en un altre indret, el juliol del 2022, el Districte de l'Eixample va acordar batejar amb el nom de Treballadores de la Numax l'interior de l'illa de cases dels carrers de Rosselló, Sardenya, Provença i Sicília, prop de la Sagrada Família, on hi havia hagut el Cine Niza.[22][20]
Referències
[modifica]- ↑ «Parcel·la cadastral 8941824DF2884B». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Government Gazette. The United Provinces of Agra and Oudh, Parts 1-8, 22-03-1919, p. 564.
- ↑ Anuario financiero y de sociedades anónimas de España, 1922, p. 202.
- ↑ «Ernesto Ohliger. Plaça de Mañé i Flaquer 1. Instal·lar un electromotor en una fàbrica de timbres elèctrics». Q127 Foment 3294/1929. AMCB.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 573.
- ↑ Sota la bandera del federalisme. Àlbum d'homes de l'Espanya nova, 1937, p. 90.
- ↑ «Ramon Arqué Brujas». familysearch.org.
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 29-07-1941, p. 5697.
- ↑ La Vanguardia Española, 13-11-1946, p. 6.
- ↑ Bottin International, 1966, p. 1345.
- ↑ La Vanguardia Española, 26-05-1971, p. 36.
- ↑ «Talleres Numax S.A. Mañé i Flaquer 1 amb sortida a Vallirana 30. Instal·lar, substituir i canvi de nom de diversos elements industrials ressenyats a la liquidació adjuntada». Q122 Activitats 102210. AMCB, 1954.
- ↑ Destino (revista), 02-01-1960, p. 5.
- ↑ «Balmes 310. Ramon Arqué Brujas, director gerent de Talleres Numax Arqué SA. Instal·lació de muntacàrregues». Q122 Activitats 132685. AMCB, 20-09-1958.
- ↑ La Vanguardia Española, 20-09-1966, p. 10.
- ↑ «Anunci d'electrodomèstics NUMAX ELECTROSPIRO». La Vanguardia, 09-11-1968, pàg. 45.
- ↑ «Anunci d'electrodomèstics NUMAX ELECTROSPIRO». La Vanguardia, 19-09-1973, pàg. 3.
- ↑ Boletín de información industrial, núms. 116-121, abril 1945, p. 52.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 130, 1333.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Palmer, Jordi. «Numax, Niza (i nazis), una història de la Barcelona autogestionària». El Nacional, 12-02-2023.
- ↑ Destino (revista), 05-01-1978, p. 2.
- ↑ «L’interior d’illa de l’antic Cinema Niza es rebatejarà amb el nom de Treballadores de la Numax». Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona, 24-07-2022.
Bibliografia
[modifica]- Povedano Ferré, Rosa. Història de vida dels objectes. Aportacions del mètode biogràfic als estudis culturals del disseny: història de vida de la batedora elèctrica de braç. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia Social i Filosofia (tesi doctoral), 03-12-2008.
- Tatjer, Mercè «La industria de material y aparatos eléctricos en Barcelona, 1881-1970». Geocrítica. La electrificación y el territorio. Historia y futuro. Universitat de Barcelona, 2017.
Enllaços externs
[modifica]
- «El carrer Vallirana. Primera part: Vallirana de Baix». Finestres del Farró (blog), 13-03-2021.
- «Ventilador Numax». CE094011. Museo del Traje. Centro de Investigación del Patrimonio Etnológico.