Tambor de cordes
 | |
 | |
| Tipus | cítara i instrument de percussió |
|---|---|
| Data | segle I dC |
| Originari de | França, Polònia i Espanya |
El tambor de cordes o tambor gascó [1](string drum, tambourin à cordes)[2] és un instrument de corda percudida utilitzat en l'àmbit de la música tradicional en diversos territoris a banda i banda dels Pirineus, des de la Vall d'Aran fins al País Basc.
Pertany a la família de les cítares de taula amb ressonador de capsa que en la classificació de Hornbostel-Sachs reben la numeració 314.122. La caixa de ressonància té forma rectangular o lleugerament trapezoïdal, sovint amb algun ornament. Té una largada d'uns 80 cm (quasi un metre en alguns casos a Aragó), una amplada d'uns 20 i un fons de 10, ornada amb un nombre variable de rosasses. Les cordes, antigament eren de tripa i més modernament de nylon; no sobresurten de la caixa de ressonància, es disposen en un pla paral·lel a aquesta i hi són en un nombre variable, entre 3 i 9. Estan afinades en la tònica i en la dominant; un pont mòbil permet de variar-ne l'afinació. Es toquen colpejant-les amb una baqueta.
Normalment l'intèrpret es col·loca l'instrument recolzant-lo entre la cuixa i l'espatlla, si toca assegut, o bé penjat al coll amb una corda i abraçat amb el braç dret mentre es colpeja amb l'esquerre. L'instrument fa l'acompanyament -rítmic i tonal- a la melodia que fa una flauta de tres forats que toca el mateix músic amb la mà esquerra. Així, el conjunt és semblant al del flabiol i tamborí en la música catalana, només que en aquest cas s'hi afegeix la referència a un bordó en la tònica.
L'ús d'aquest instrument ja està testimoniat al Renaixement quan rebia el nom de choron. Rep diferents noms com tambor de Bearn en aquella regió occitana (tambourin à cordes en francès quan no rep un nom directament vinculat a cap regió: també tambourin de Bearn o tambourin de Gascogne),[1] txun txun al País Basc o chicotén i salterio a les valls altes de l'Aragó.
En zones rurals manté la seva presència i la seva funció ancestral en processons i festes populars, però també l'han fet seu diversos grups sobretot de música d'arrel i de música antiga.
-
Detall de la rosassa d'un chicotén aragonès -
Intèrpret de chiflo (flauta tradicional de tres forats) i chicotén -
Tambor de Bearn -
-
Roseta de tambor de Bearn construït per José Verdi -
Tambor de Bearn construït per José Verdi, flauta de tres forats i flauta sopranino
Bibliografia
[modifica]Andrés, Ramón (1995): Diccionario de instrumentos musicales. Biblograf.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Guilcher, J.-M.. La tradition de danse en Béarn et Pays Basque français. París: Editions de la Maison des sciences de l'homme, 1984. ISBN 2-901725-63-5.
- ↑ Beck, John H. Encyclopedia of Percussion (en anglès). 2a. Routledge, 2007, p. 466. ISBN 9781315795485.