Vés al contingut

Tampere

Plantilla:Infotaula geografia políticaTampere
Tampere (fi)
Tammerfors (sv) Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
(2021)
Fotomuntatge
Vista hivernal
(2022)
Imatge
(2021)
Tipusmunicipi de Finlàndia i ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 61° 29′ 53″ N, 23° 45′ 36″ E / 61.4981°N,23.76°E / 61.4981; 23.76
EstatFinlàndia
Agència administrativa regionalAgència administrativa de la regió finesa central i occidental
RegióPirkanmaa Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població255.333 (2024) Modifica el valor a Wikidata (486,45 hab./km²)
Idioma oficialfinès
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaTampere sub-region (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície524,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNäsijärvi (en) Tradueix, Pyhäjärvi (en) Tradueix i Tammerkoski (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
FundadorGustau III de Suècia Modifica el valor a Wikidata
Creació1r octubre 1779 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuConsell Municipal de Tampere , (Escó: 67) Modifica el valor a Wikidata
• Alcalde Modifica el valor a WikidataKalervo Kummola (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal33100–33900 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Kíiv (1954–)
Kaunas (1997–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtampere.fi Modifica el valor a Wikidata

Facebook: tampereenkaupunki X: Tamperekaupunki Instagram: tamperekaupunki LinkedIn: city-of-tampere Youtube: UCR_kmpGAi_oopGGWYcLbcOw GitHub: Tampere Modifica el valor a Wikidata

Tampere (Tammerfors és el nom suec) és una ciutat al sud de Finlàndia situada entre els dos llacs Näsijärvi i Pyhäjärvi. La diferència d'alçada de 18 metres entre aquests dos llacs va fer del canal que els comunica (els ràpids de Tammerkoski) tinguessin un paper decisiu en el desenvolupament de la ciutat, com a font d'energia, al principi com a motor industrial i posteriorment en generació d'electricitat.

La ciutat de Tampere té al voltant de 200.000 habitants, i més de 300.000 comptant els municipis dins de la regió de Tampere o Pirkanmaa. És la tercera ciutat més important de Finlàndia després de Hèlsinki i Espoo.

Transports

[modifica]

Amb el segon aeroport més transitat del país, Tampere és també un important nucli en comunicació. Uneix les línies ferroviàries de tot Finlàndia: des del sud (Hèlsinki), l'est (Jyväskylä), l'oest (Turku) i el nord (Oulu i Rovaniemi). El principal transport públic dins la ciutat és el servei d'autobús, format per més de 30 línies i amb una freqüència de pas adequada.

Educació

[modifica]

Actualment hi ha diversos centres universitaris importants a Tampere, dels que en destaquen: la Universitat de Tampere,[1] la Universitat Tècnica de Tampere,[2] la Universitat Politècnica de Tampere (Tampereen Ammattikorkeakoulu o TAMK) i la Universitat de Ciències Aplicades de la regió de Pirkanmaa (Pirkanmaan Ammattikorkeakoulu o PIRAMK) a més de diversos centres de formació professional, com per exemple l'Institut de Policia.

Llocs d'interès

[modifica]
Plaça del centre de Tampere
Església ortodoxa de Tampere
Església de Kaleva, o Kalevan kirkko
Catedral de Tampere

La ciutat de Tampere té un marcat perfil industrial, caracteritzat per les construccions en maó vermell, orgull de la ciutat. Molt a prop del centre de la ciutat (Keskustori o "Plaça del centre"), podem trobar el darrer vestigi d'aquesta època d'expansió de la ciutat: el complex industrial de Finlayson, l'antiga fàbrica tèxtil que va donar llocs de treball i vigor a la ciutat. Avui en dia, l'edifici principal segueix en peu i és destinat principalment a restauració (planta baixa), oficines (plantes superiors), museu de l'espionatge (soterrani) i cinema (edifici Plevna). A través del pati interior arribem al museu tèxtil[3] situat als antics apartaments dels treballadors de la fàbrica.

Molt a prop de Finlayson podem trobar el museu Vapriiki,[4] amb exposicions permanents sobre la història de la ciutat i diverses exposicions itinerants (l'any 2007 dedicat a la Xina i el 2008 al Tibet).

Al pocs minuts del centre, tocant amb el llac Näsijärvi, trobem un dels ports de la ciutat i el parc d'atraccions de Särkänniemi.[5] Tot i que el parc d'atraccions només obre a l'estiu, durant la resta de l'any podem visitar l'aquari, el Museu d'Art Modern Sara Hilden, el planetari i la torre d'observació Näsinneula, amb unes vistes excel·lents de tota la ciutat i coronada amb un dels millors restaurants de la ciutat, situat en una plataforma giratòria.

Hi ha un interessant repertori d'esglésies, principalment luteranes i ortodoxes, per tota la ciutat. Cal destacar la Kalevan Kirkko, dissenyada per l'arquitecte Reima Pietilä, l'església ortodoxa i la catedral de Tampere, o Tuomiokirkko.

Altres llocs d'interès pels amants de la natura són l'Arboretum (una petita reserva forestal a tocar de la ciutat amb centenars d'espècies de plantes, adequadament etiquetades) i el parc de Pyynikki (situat al capdamunt de l'únic turó de la ciutat, amb l'antiga torre de guaita de la ciutat). A tots dos llocs s'hi pot arribar fàcilment passejant. Evidentment, és aconsellable visitar-los a l'estiu.

Hi ha un gran nombre de museus per tota la ciutat, entre ells el museu Lenin (Lenin va conèixer Stalin en una trobada a la ciutat de Tampere, l'any 1905), el museu de Moomin, el museu de nines i vestits, etc.

Història

[modifica]

Tampere va ser fundada com una àrea de comerç al voltant del riu Tammerkoski el 1775 per Gustau III de Suècia i quatre anys després va esdevenir ciutat. Posteriorment els ràpids van caracteritzar la ciutat com a nucli industrial en ràpid desenvolupament. Durant la segona meitat del Segle XIX, Tampere concentrava la meitat de la indústria de tot Finlàndia.

L'1 de novembre de 1905, durant la Revolució Russa de 1905, es proclamà la Declaració Roja de Yrjö Mäkelin a la plaça central (Keskustori), desembocant al Sufragi Universal. Durant la Guerra Civil de Finlàndia, iniciada el 1918, Tampere fou un lloc estratègic de resistència roja.

Des de mitjans dels anys 90, el pes específic industrial de la ciutat ha anat migrant cap al sector de les noves tecnologies, principalment telecomunicacions i tecnologies de la informació.

Personatges il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]