Vés al contingut

Tango per a tres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTango per a tres
Three to Tango Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDamon Santostefano Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBruce Berman i Robert Newmyer Modifica el valor a Wikidata
GuióAline Brosh McKenna Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGraeme Revell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWalt Lloyd Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeStephen Semel Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeAmanda Terry Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVillage Roadshow Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeToronto i Chicago Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica, comèdia dramàtica i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióChicago Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0144640 FilmAffinity: 484720 Allocine: 25111 Rottentomatoes: m/three_to_tango Letterboxd: three-to-tango Mojo: threetotango Allmovie: v180768 TCM: 327791 Metacritic: movie/three-to-tango TV.com: movies/three-to-tango AFI: 61748 TMDB.org: 10563 Modifica el valor a Wikidata

Tango per a tres (títol original: Three to Tango) és una pel·lícula estatunidenco-australiana dirigida par Damon Santostefano, estrenada el 1999. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Oscar Novak i el seu soci Peter Steinberg han fundat un gabinet d'arquitectura a Chicago. Un jove llop del sector immobiliari, Charles Newman s'ha llançat a la rehabilitació d'un edifici emblemàtic. Oscar i Peter s'hi juguen tot en aquesta operació. Estan en competència amb un gran gabinet, Strauss & Decker. El dia de la presentació d'un avantprojecte a Charles Newman, després d'un malentès amb la seva secretària (provocat per Strauss & Decker), Charles Newman està persuadit que Oscar és un homosexual compromès mentre que en realitat és el seu soci Peter qui ho és.

Charles està casat amb la rica Olivia Newman però té una jove amant, Amy, que es consagra a les arts plàstiques. Amy és jove, bonica i oberta... coneix massa món als ulls del seu amant. Demana doncs a Oscar d'acompanyar Amy a una festa a la qual no pot anar amb la finalitat de vigilar-la (pensant no tenir res a témer, ja que és homosexual). Oscar no comprèn res però no pot rebutjar, tenint en compte el negoci en curs.

A la tarda, Oscar cau sota l'encant d'Amy. Aquesta, a poc a poc, fa de Oscar el seu confident i troba finalment un home qui la comprèn. Ella mateixa, creient que és homosexual, es deixa anar a confessions en el seu bany davant ell… Oscar comprèn finalment per què Charles li ha confiat aquesta missió. Explica tot al seu soci Peter que li demana de continuar la comèdia per a la subsistència de la seva empresa. Ara bé l'atenció dels mitjans de comunicació sobre la rehabilitació de l'edifici és forta. Oscar es entrevistat i es presenta com un homosexual reivindicatiu. Surt a  primera pàgina del periòdic sota el títol « Orgullós de ser gai ». Tothom al voltant d'ell s'assabenta de la notícia pel periòdic. L'afer va tan lluny que Oscar és nomenat « Empresari gai de l'any » en uns importants premis.

Sentint que la cosa se li escapa i que la comèdia cap a Amy ha durat prou, fa la seva « Sortida de l'armari » al revés durant el lliurament de premis… amb gran estupefacció de l'assemblea i d'Amy. Aquesta li dona una bufetada davant de les càmeres per haver mentit. Finalment, es reconcilien trobant-se al lloc de la seva primera tarda. Charles és obligat per la seva dona, que ha descobert la seva infidelitat i les seves estratagemes, a donar el negoci a l'empresa de Oscar.[2]

Repartiment

[modifica]

Crítica

[modifica]
  • "Encara que hi ha escenes amb evident gràcia, el conjunt es veu desmanegat per la insistència de Hollywood pel cotó dolç i els finals almivarats"[3]
  • "Simpàtica"[4]

Referències

[modifica]
  1. «Tango per a tres». esadir.cat.
  2. Scott, Janny «Flirting With the Tango» (en anglès). The New York Times, 11-06-1999. ISSN: 0362-4331.
  3. Ocaña, Javier «Tango para tres». Cinemanía.
  4. Morales, Fernando «Tango para tres». El País.