Tariácuri
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | llac de Pátzcuaro (Mèxic)  |
| Mort | llac de Pátzcuaro (Mèxic) |
 Cazonci | |
| 1350 – 1408 – Tangáxoan I → | |
| Cazonci |
|
Tariácuri (~1300–~1350) |
| Governants colonials |
| Corregidor de Michoacan
Pedro de Arellano (1530–1543) |
| Governadors de Michoacan
Francisco Taríacuri (1543–1545) |
Tariácuari (que vol dir "vent fort"[1]) és considerat el fundador de l'imperi purépetxa, el qual es va desenvolupar durant el Període postclàssic mesoamericà. Els límits de l'imperi es van estendre en la zona nord-oest de Mesoamèrica, territori que ocupa actualment l'estat mexicà de Michoacán.
Antecedents
[modifica]El territori que ocupés l'Imperi tarasco estava habitat per diferents pobles que parlaven diverses llengües des del pirinda-matlatzinca, otomí, mazahua i el purhé el majoritari. Durant el segle xiii nous grups de caçadors i recol·lectors van migrar cap a la zona del llac de Pátzcuaro. Entre aquests grups es trobava el clan dels uacúsecha, els qui eren comandats per Hireti-ticátame i procedien de Naranxan en la rodalia de Zacapu. El successor d' Hireti-ticátame va ser el seu fill Zicuirancha, qui va traslladar al clan a la zona que ocupa actualment Santa Fe de la Laguna, en el lloc es va relacionar amb els pescadors de Xarácuaro.[2][3]
Naixement i primers anys
[modifica]Tariácuri va néixer en el segle xiv, la seva mare va ser una illenca de Jarácuaro i el seu pare va ser Pauácume II qui era un axamiecha, és a dir un «enviador» o sacerdot sacrificador. Però aquest va morir quan Tariácuri era molt petit, per la qual cosa va estar a cura de tres sacerdots els noms dels quals eren Chupítani, Nuriuan i Tacaqua. Per aquest motiu, Tariácuri va ser educat des de petit per a ser curití o sacerdot al servei del déu del foc Curicaueri.[3][4]
Campanyes bèl·liques
[modifica]Sent encara jove, Tariácuri es va enfrontar a diversos pobles que el van derrotar i van obligar a abandonar Pátzcuaro. Es va refugiar a les muntanyes d'Hoata-Pexo per fugir molt aviat a Upapohuato. Es va relacionar amb Zurumban qui era el senyor de Tariaran, aquest el va enviar a un bosc des del qual va realitzar incursions a Terra Calenta. Paral·lelament els uacúsecha intentaven reprendre la possessió de Pátzcuaro, va ser llavors quan Tariácuri va aprofitar el moment i va guiar al seu poble per aconseguir l'anhelat objectiu.
Després de la reconquesta de Pátzcuaro, Tariácuri va planejar estendre el seu domini i quan el va aconseguir, va decidir dividir el seu territori. Al seu fill Hiquingare li va atorgar Pátzcuaro, al seu nebot Hiripan li va assignar Ihuatzio, i al seu nebot Tangaxoan li va correspondre Tzintzuntzan. Aquestes localitats van ser les capçaleres de l'imperi purhépetxa. Tariácuri va morir cap a 1420..[5]
Referències
[modifica]- ↑ Amerlinck, Teodoro. «The Origins of the Mexican Flag». Flag Institute. [Consulta: 2 abril 2019].
- ↑ González Torres, 1995, p. 164.
- ↑ 3,0 3,1 Evans, Susan Toby; Webster, David L. Archaeology of Ancient Mexico and Central America: An Encyclopedia. Routledge, 2000, p. 700. ISBN 978-0415873994.
- ↑ Pollard, Helen Perlstein. «Ruling “Purépecha Chichimeca” in a Tarascan World». A: Political Strategies in Pre-Columbian Mesoamerica. University Press of Colorado, 2016, p. 228–29.
- ↑ González de la Vara, 1993, p. 198-199.
Bibliografia
[modifica]- GONZÁLEZ TORRES, Yolotl (1995). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. 1era. ed. Ciudad de México: Larousse. ISBN 970-607-802-9. En el Internet Archive (préstamo o compra): [1]
- GONZÁLEZ DE LA VARA, Fernán (1993). «La zona lacustre de Michoacán en tiempos de los purépechas». En MANZANILLA, Linda, LÓPEZ LUJÁN, Leonardo; eds. (1992). Atlas Histórico de Mesoamérica. México: Larousse. ISBN 968-29-4282-9.
- GARCÍA GRANADOS, Rafael (1995). Diccionario biográfico de historia antigua de Méjico. 2da. ed. t. II, N-Z. Ciudad de México, Universidad Nacional Autónoma de México: Instituto de Investigaciones Históricas. 3 t. ISBN 968-36-4291-8. En el Instituto de Investigaciones Históricas (HTML): [2]
- Anónimo (S. M. G.) (1903). Relación de las ceremonias y ritos y población y gobernación de los indios de la provincia de Mechuacan. Morelia: Tip. Alfonso de Aragón, prendimiento 88. En la Colección Digital de la Universidad Autónoma de Nuevo León (HTML): [3]