Tarikhaneh
| |||||||
| Tipus | mesquita bé cultural  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Damghan County (Iran) (en)  | ||||||
| Localització | Damghan | ||||||
| |||||||
| Format per | |||||||
| Característiques | |||||||
| Material | maó tova guix fusta | ||||||
| Patrimoni nacional de l'Iran | |||||||
| Data | 6 gener 1932 | ||||||
| Identificador | 80 | ||||||
| Patrimoni nacional de l'Iran | |||||||
| Minaret of Tarikhaneh (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | |||||||
| Data | 6 gener 1932 | ||||||
| Història | |||||||
| Data de dissolució o abolició | 856 | ||||||
El Temple de Tarikhaneh, també anomenat Mesquita de Tarikhaneh (en àrab: مسجد تاریخانه), és un monument persa (en persa: پرستشگاه تاریخانه) de l'època sassànida, situat al sud de la ciutat de Damghan, a l'Iran.
Història
[modifica]Aquest temple es trobava en un lloc de culte preislàmic zoroastrista i l'utilitzaven com a temple de foc. Té uns 2.300 anys d'antiguitat. Aquesta estructura era un temple de foc zoroastrià durant el període sassànida, però després de la caiguda d'aquesta dinastia, es va convertir en mesquita al segle viii. El monument es coneix, per tant, com la mesquita més antiga d'Iran.[1]
Etimologia
[modifica]Tarikhaneh significa 'històric' en persa.
Arquitectura i disseny
[modifica]Abans de l'arribada de l'islam a l'Iran i a la zona de Qomes, els habitants d'aquesta ciutat feien servir aquest temple per a cerimònies religioses zoroastrianes.
La planta principal té un pati quadrat envoltat per arcades de voltes de canó sostingudes per arcs de rajola cuita lleugerament apuntats i assentats sobre pilars circulars més aviat rabassuts, típics de l'arquitectura sassànida. Els pilars tenen 3,5 m d'alçada i quasi 2 m de diàmetre.[2][3]
A certa distància de la mesquita, hi ha les restes d'una columna quadrada de data incerta, segurament del període de construcció original, i un minaret cilíndric del període seljúcida. El minaret es va construir entre el 1026 i el 1029 per a substituir-ne un altre de més antic del segle ix, i està sorprenentment dividit en sis zones d'ornamentació, cadascuna revestida de rajola, amb un patró geomètric diferent, té 4,2 m de diàmetre; la part superior n'ha caigut, devia, però, tenir més de 30 m d'alçada, amb una galeria recolzada en mènsules de mocàrabs.[4][5][6]
Galeria
[modifica]-
Vista del pòrtic de Tarikhaneh -
Vista del pati amb les arcades -
Detall de les arcades -
Vistes del minaret -
Detall de la decoració geomètrica -
Detall del minaret
Referències
[modifica]- ↑ Rezaian (رضاییان), Farzin (فرزین). The Seven Auspicious Faces of Iran (هفت رخ فرخ ایران). Green Circle (انتشارات دایره سبز), 2007, p. 126.
- ↑ Goode, Patrick. The Oxford Companion to Architecture. Oxford University Press, 2009, p. 467. ISBN 978-0-19-860568-3.
- ↑ Ernst J. Grube; Oleg Grabar; Eleanor Sims; Ronald Lewcock. George Michell. Architecture of the Islamic World. Thames and Hudson, 1978. ISBN 0-500-27847-4.
- ↑ Blair, Sheila. The monumental inscriptions from early Islamic Iran and Transoxiana. Brill Academic Publishers, 1991, p. 96. ISBN 978-90-04-09367-6.
- ↑ André Godard. Michael Rogers. The Art of Iran. Traducció: Michael Heron. Praeger, 1965.
- ↑ O'Kane, Bernard. Studies in Persian Art and Architecture. The American University in Cairo Press, 1995. ISBN 978-977-424-370-7.