Tarot 1JJ
El Tarot 1JJ és una baralla de 78 cartes que t'utilitzà per a jocs de tarot com el Troccas i el Troggu, així com per a la cartomància.
Història
[modifica]La baralla deriva del Tarot de Besançon, que a la vegada deriva del Tarot de Marsella.[1][2]És un joc italià que substitueix les cartes de El Papa i La Papessa de la versió marsellesa per Juno i Júpiterr. La versió més antiga s'elaborà entre 1831 i 1833 a la fàbrica de cartes de Johann Georg Rauch. Fou la primera baralla de tarot feta per l'empresa i tingué un èxit inesperat en el mercat americà. Fou reimpresa, sense cap alteració, pel seu successor Johannes Müller a Diessenhofen fins 1860.[3]
En 1965, l'empresa suïssa de jocs de cartes AGMüller va comercialitzar-ne una versió que es distingia per unes línies més definides. La baralla deu el seu nom a aquesta edició: l'"1" és, simplement, un número en la línia de producció i "JJ" és la substitució dels dos trumfos per Juno i Júpiter.
Cartes
[modifica]Les figures no son reversibles i tant els trumfos com les cartes pip usen numerals romans. La manca de característiques modernes, com les figures reversibles simètriques, la numeració als cantons i els numerals aràbics han fet que aquesta baralla sigui poc popular fora de les seves comunitats tradicionals. Per exemple, els suïssos francòfons prefereixen el Tarot Nouveau per a jugar al tarot francès. Tot i així continua essent la baralla oficial als torneigs de troccas.
Els jugadors de troccas utilitzen la versió francesa, però es refereixen a les cartes amb els termes amb els termes francoprovençals propis de Romandia.[4] Per la seva banda, els jugadors de troggu fan servir la versió alemanya. La versió anglesa fa servir la nomenclatura cartomàntica. Els noms dels trumfos són els següents:
| Número | Títol en Francès/alemany/anglès | Nom Rhæto-Romànic | Traducció catalana |
|---|---|---|---|
| Jo | Le Bateleur/Der Magier/The Magician/El Mag | il bagat | El Foll |
| II | Junon | la gaglina, la biua | La gallina, la gallina (paraula infantil) |
| III | L'Impératrice/Dau Herrscherin/The Empress | l'imperatura | L'emperadriu |
| IIII | L'Empéreur/Der Herrscher/The Emperor | igl imperatur | L'emperador |
| V | Jupiter | il da Cuoz, il Diu fauls | L'home de Cuoz (un suburbi de Disentis), el Déu fals |
| VI | L'Amoureux/Dau Liebenden/The Lovers | ils inamurai | Els amants |
| VII | Le Chariot/Der Wagen/The Chariot | il carr, la Catrina en crotscha | El carro, El Carro de Catalina |
| VIII | La Justice/Gerechtigkeit/Justice | la giustia, la stadera | La justicia, la balança |
| VIIII | L'Ermite/Der Eremit/The Hermit | il pader | El monjo |
| X | La Roue de Rad/de fortuna des Schicksals/Wheel of Fortune | la roda dalla fortuna, la ventira | La roda de la Fortuna, la fortuna |
| XI | La Força/Kraft/Strength | la forza | La Força |
| XII | Le Pendu/Der Gehängte/The Hanged Man | il pendiu | El Penjat |
| XIII | La Mort/Der Tod/Death | la mort | La Mort |
| XIIII | Tempérance/Dau Mässigkeit/Temperance | la tempronza, igl aunghel | La Temperança, l'àngel |
| XV | Le Diable/Der Teufel/The Devil | il giavel, il da cornas, il naucli, il bab dallas femnas | El Diable, el de les banyes, el Mal Un, el Pare de Dones |
| XVI | La Maison de Dieu/Der Turm/The Tower | la casa da Diu, il tiaratriembel, il cametg, la Cadi, la claustra barschada | La casa de Déu, el terratrèmol, el llamp, l'església, el monestir ardent |
| XVII | L'Étoile/Der Stern/The Star | las steilas | Les estrelles |
| XVIII | La Lúnula/Der Mond/The Moon | la glina | La lluna |
| XVIIII | Le Soleil/Dau Sonne/The Sun | il sulegl | El sol |
| XX | Le Jugement/Gericht/Judgement | la dertgira, ils bluts, la giuventetgna | Judici Final, els despullat, la joventut |
| XXI | Dau/de Le Monde Welt/The World | il mund, la vaca, la biala, il min, il miau, la ferma | El món, la vaca, la bellesa, el miau (paraula infantil), el gat, la bellesa |
Referències
[modifica]
- ↑ Mann, Sylvia. All Cards on the Table. Leinfelden: Deutsches Spielkarten-Museum, 1990, p. 166–168, 172.
- ↑ «Swiss Tarot». International Playing-Card Society. [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Ruh, Max (2005) Schaffhauser Spielkarten. Schweizer Pioniere der Wirtschaft und Technik. Verein für wirtschaftshistorische Studien, Zurich 2005, ISBN 3-909059-32-5, pp 27–31, 52 i 73.
- ↑ McLeod, John. Troccas A pagat.com. Recuperat 13 febrer 2018.