Tarot Rider-Waite
El Tarot Rider-Waite (publicat originàriament el 1910) és, avui dia, un dels jocs de Tarot més utilitzats del món.[1][2] També se'l coneix com Rider-Waite-Smith,[3][4] Waite-Smith,[5] o, simplement, Tarot Rider.[3] Les cartes van ser dibuixades per la il·lustradora Pamela Colman Smith segons les instruccions de l'acadèmic i místic Arthur Edward Waite, i publicades per la Rider Company.
El joc s'ha publicat en nombroses edicions i ha inspirat una àmplia gamma de variants i imitacions.[6][7] Es calcula que s'han publicat més de 100 milions de còpies de la baralla a més de 20 països.[8]
Característiques
[modifica]Si bé les imatges són senzilles, els detalls i els fons oculten un simbolisme considerable. Alguns elements es mantenen similars als que es poden trobar en les baralles més primerenques, com el Tarot de Marsella, però en general els dissenys de Waite i Smith mostren diferències bastant notables respecte dels seus predecessors. Destaca l'eliminació dels elements cristians com, per exemple, els arcans majors del Papa, que esdevé el «Hierofant» i la Papessa, que es converteix en la «Sacerdotessa». Els arcans menors, que en els primers dissenys oferien dissenys més senzills, foren convertits per Smith en escenes al·legòriques.[9]
La simbologia fou molt influenciada per l'ocultista i mag del segle XIX Eliphas Levi,[10][11] així com per les idees d'Orde Hermètic de l'Alba Daurada.[12] Adherint-se a les correspondències astrològiques establertes per l'Alba Daurada, Waite introduí varies innovacions a la baralla, intercanviant la numeració de la Força i la Justicia, perquè entenia que la primera corresponia a Lleó i la segona corresponia a Balaça.[13][14] També canvià el disseny de l'arcà major de l'Enamorat per tal de mostrar dues persones en lloc de tres, amb la intenció de reforçar la seva correspondència amb Gèminis.[13]
Publicació
[modifica]William Raider & Son, de Londres, publicaren per primer cop la baralla el 191.[9][13] L'any següent se'ls afegí una breu guia escrita per A. E. Waite titulada La Clau al Tarot, que proporcionavat un resum de les tradicions i suposada història de les cartes, textes sobre com interpretar-les i descripcions extenses sobre els símbols que contenien. L'any següent, es publicà la versió revisada i reanomenada, La clau Pictòrica al Tarot, que contenia una versió en blanc i negre de tots els arcans. Diverses versions més tardanes del joc, com el Tarot Universal Waite, hi incorporaren color. El Tarot del Centenari Smith-Waite va ser publicat el 2009 per U. S. Games Systems, Inc. en commemoració del centenari de la creació del joc. Aquesta baralla és una reproducció fidel de l'original de 1910 i utilitza els colors originals escollits per Smith.[15]
Estat de copyright
[modifica]En el Regne Unit, i per extensió la resta de la Unió Europea, els drets d'autor expiraran 70 anys després de la mort d'Smith, a finals de 2021.[16]
En els Estats Units, el joc esdevingué de domini públic el 1966, (28 anys després de la publicació + 28 anys més de renovació), de manera que ha estat disponible per l'ús d'artistes americans en diferents i nombrosos projectes. U. S. Games Systems, Inc té una reclamació de copyright sobre la versió actualitzada del joc que va publicar el 1971, però només cobreix el material nou afegit a la feina preexistent (per exemple, dissenys en els darreres de les cartes i en la caixa).
Referències
[modifica]- ↑ Giles, Cynthia. The Tarot: History, Mystery, and Lore. New York: Simon & Schuster, 1994, p. 46. ISBN 0671891014.
- ↑ Visions and Prophecies. Alexandria, Virginia: Time-Life Books, 1988, p. 142.
- ↑ 3,0 3,1 Michelsen, Teresa. The Complete Tarot Reader: Everything You Need to Know from Start to Finish. Llewellyn Publications, 2005, p. 105. ISBN 0738704342.
- ↑ Graham, Sasha. Llewellyn's Complete Book of the Rider-Waite-Smith Tarot. Llewellyn Publications, 2018. ISBN 073875319X.
- ↑ Katz, Marcus; Goodwin, Tali. Secrets of the Waite-Smith Tarot. Llewellyn Publications, 2015. ISBN 0738741191.
- ↑ Kaplan, Stuart R.. Pamela Colman Smith: The Untold Story. Stamford, Connecticut: U.S. Game Systems, 2018, p. 371. ISBN 9781572819122.
- ↑ Dean, Liz. The Ultimate Guide to Tarot: A Beginner's Guide to the Cards, Spreads, and Revealing the Mystery of the Tarot. Beverly, Massachusetts: Fair Winds Press, 2015, p. 9. ISBN 1592336574.
- ↑ «Reviving a Forgotten Artist of the Occult», 23-03-2019.
- ↑ 9,0 9,1 Kaplan, Stuart R.. Pamela Colman Smith: The Untold Story. Stamford, Connecticut: U.S. Game Systems, 2018, p. 74–76. ISBN 9781572819122.
- ↑ «Levi’s Chariot and Smith’s Chariot Versus Waite’s Chariot» (en anglès), 14-05-2015.
- ↑ «Smith, Waite, Levi, and the Devil» (en anglès), 07-08-2015.
- ↑ Decker, Ronald; Dummett, Michael. A History of the Occult Tarot. London: Duckworth, 2019, p. 139–141. ISBN 9780715645727.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Jensen, K. Frank «The Early Waite-Smith Tarot Editions». The Playing-Card. The International Playing Card Society, 34, 1, 2005, pàg. 26–50.
- ↑ Decker, Ronald; Dummett, Michael. A History of the Occult Tarot. London: Duckworth, 2019, p. 82–84. ISBN 9780715645727.
- ↑ «Smith-Waite Centennial Tarot Deck». U.S. Games Systems, Inc.. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «Ownership of copyright works - Detailed guidance». GOV.UK, 19-08-2014. [Consulta: 28 setembre 2016].