Vés al contingut

Tarquinio Merula

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTarquinio Merula

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1595 Modifica el valor a Wikidata
Busseto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1665 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, violinista, organista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1628 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí i orgue Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm14363047 TMDB.org: 4378134
Spotify: 43ekgJi2ru1CjXyLUzxkpV Musicbrainz: 62201c84-57c2-4cc6-b4ed-f6e54ae0bc91 Lieder.net: 21399 Discogs: 1044096 IMSLP: Category:Merula,_Tarquinio Allmusic: mn0001800444 Modifica el valor a Wikidata

Tarquinio Merula (Busseto, 1594 o 159510 de desembre de 1665) fou un compositor, organista i violinista italià de l'època del Barroc.

Primerament fou mestre de capella de la catedral i organista de l'església de Santa Àgata de Cremona, càrrecs que desenvolupà fins al 1628, en què va ser cridat a la seva ciutat natal per desenvolupar les funcions de mestre de capella i organista de la catedral. Va pertànyer a la Societat filharmònica de Bolonya i va ser molt aficionat a abusar de les formes d'adornament, desterrant quasi de les seves composicions el contrapunt verdader per substituir-lo per un altre tan monòton com poc artístic.

Se li deuen: Motetti a due e tre voci (Venècia, 1626); Concerti spirituali (Venècia, 1626); Concerti spirituali, con alcune sonate, a 2, 3, 4, e 5 voci (Venècia, 1628); Messe e salmi a 2, 3, 4-12 voci (Venècia, 1631); Musiche concertate ed altri madrigali a 5 voci (Venècia, 1633-35); Canzoni (Venècia, 1637), Curzio precipitato, cantata burlesca (Venècia, 1638); Missa e salmi, Il Pegaso musicale, i Arpa Davidica, salmi e messes concertate a 3 e 4 voci (Venècia, 1640).

En les seves funcions de pedagog musical va tenir entre molts alumnes a G. B. Mazzaferrata.[1]

Bibliografia

[modifica]