Tarsonèmids
Tarsonemidae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Trombidiformes |
| Família | Tarsonemidae |
.svg){kind=icon}
Els tarsonèmids (Tarsonemidae) són una família d'àcars, també anomenats àcars blancs.
Només es coneix un nombre limitat de gèneres (Steneotarsonemus, Polyphagotarsonemus, Phytonemus, Floridotarsonemus i Tarsonemus) que s'alimenten de plantes vasculars mentre que la majoria d'espècies d'aquesta família s'alimenten dels micelis de parets primes de fongs o possiblement d'algues. Fins i tot entre els àcars tarsonèmids que s'alimenten de plantes, la majoria es limiten a zones de nou creixement on les parets cel·lulars són primes i, per tant, fàcilment perforables. Tanmateix, dues espècies (l'aranya blanca dels hivernacles Polyphagotarsonemus latus i l'aranya del ciclamen Steneotarsonemus pallidus)[1] són capaços d'alimentar-se de fulles més velles a causa de la seua capacitat d'injectar toxines durant l'alimentació (presumiblement d'origen glàndula salival) provocant un augment de cèl·lules de parets primes, és a dir, els llocs d'alimentació circumdants. Aquesta proliferació de nou creixement sovint dona lloc a fulles que apareixen caragolades, arrufades i retorçades.[2]
Taxonomia
[modifica]- Subfamília Pseudotarsonemoidinae
- Tribu Tarsonemellini
- Tribu Pseudotarsonemoidini
- Subfamília Acarapinae
- Tribu Coreitarsonemini
- Subfamília Tarsoneminae
- Tribu Hemitarsonemini
- Tribu Steneotarsonemini
- Tribu Tarsonemini
- Tribu Pseudacarapin
Gèneres destacats
[modifica]Control
[modifica]Tot i que s'ha fet poca investigació sobre la gestió de plagues sobre la majoria d'espècies tarsonèmides, s'han fet estudis exhaustius sobre el control biològic i químic de l'aranya del ciclamen i l'aranya blanca dels hivernacles. Els assajos químics van demostrar que l'endosulfan i el dicofol van reduir constantment les densitats de P. latus i S. pallidus,[4] i el material de plantació es pot descontaminar de manera efectiva mitjançant la fumigació amb bromur de metil o 1,2-dibromoetà.[2] Tres fongs entomopatògens; Beauveria bassiana, Metarhizium anisopliae i Paecilomyces fumosoroseus, poden gestionar eficaçment les infestacions de l'aranya blanca dels hivernacles, obtenint-se amb B. bassiana la major reducció poblacional.[5] Els àcars depredadors fitosièids, del gènere Neoseiulus, també poden controlar amb èxit P. latus i S. pallidus en condicions d'hivernacle i de camp.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ «Àcars». BIOAcció. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 L. R. Jeppson; Hartford H. Keifer; Edward William Baker. «The Tarsonemidae Kramer». A: University of California Press. Mites injurious to economic plants, 1975, p. 285–306. ISBN 978-0-520-02381-9.
- ↑ JIANZHEN LIN & ZHI-QIANG ZHANG. Tarsonemidae of the World. 2002
- ↑ G. Sterk; G. E. Bal; W. Goossens; D. Bylemans Parasitica, 53, 1, 1997, pàg. 25–33.
- ↑ I. Nugroho; Y. Ibrahim Journal of Agricultural Biology, 6, 2, 2004, pàg. 223 225.
- ↑ B. A. Croft; P. D. Pratt; G. Koskela; D. Kaufman Journal of Economic Entomology, 91, 6, 1998, pàg. 1307 1314.
- ↑ P. G. Weintraub; E. Palevsky IOBC/WPRS Bulletin, 26, 2003, pàg. 89–94.
Enllaços externs
[modifica]- Catàleg de biologia de Joel Hallan: Tarsonemidae
- ciclamen àcars, Phytonemus pallidus a la Universitat de Florida / Institut d'Aliments i Ciències Agrícoles pàgina web destacats criatures
- Dr. Eddie Ueckermann. TAXONOMIA DE TARSONEMIDAE. ARC