Tarutinoïta
 Tarutinoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ag₃Pb₇Bi₇S₁₉ |
| Localitat tipus | dipòsit de Tarutinskoe, districte de Chesmensky, Óblast de Txeliàbinsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.40a  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,545(1) Å; b = 4,1027(3) Å; c = 32,481(4) Å; β = 96,433(9)° |
| Grup espacial | b2/m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2023-122 |
| Any d'aprovació | 2024 |
| Símbol | Trtn |
| Referències | [1] |
La tarutinoïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la lillianita.
Característiques
[modifica]La tarutinoïta és una sulfosal de fórmula química Ag₃Pb₇Bi₇S₁₉. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes d’abril de l'any 2024,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 6088/1.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al jaciment de Tarutinskoe, situat uns 9,5 km al sud del poble de Tarutino, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia),[2] sent aquest indret l'únic de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Tarutinoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 79». European Journal of Mineralogy, 36, 3, 25-06-2024, pàg. 525–528. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-525-2024 [Consulta: 26 juny 2024].