Vés al contingut

Tasmin Little

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTasmin Little
Biografia
Naixement13 maig 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióGuildhall School of Music and Drama
Yehudi Menuhin School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora de música, música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webtasminlittle.org.uk Modifica el valor a Wikidata
Facebook: TasminLittleViolin X: tasminlittle Instagram: tasminlittle Spotify: 0yB2SgzCCYb9uhjd4BG4pP Apple Music: 13703932 Musicbrainz: e24be060-b525-4502-bd5b-e3ae8ab39c63 Songkick: 556295 Discogs: 374007 Deezer: 235442 Modifica el valor a Wikidata

Tasmin Little (Londres, 13 de maig de 1965) és una violinista clàssica anglesa. És solista de concerts[1][2][3] malgrat que també a format duo diverses vegades amb el pianista Andrey Gugnin i, també actua com a recitalista i músic de cambra.[1] Ha publicat nombrosos àlbums, guanyant el premi de la crítica als "Classic Brit Awards" el 2011 per la seva gravació del Concert per a violí d'Elgar.[4]

Joventut i educació

[modifica]

Little va néixer a Londres i és filla de l'actor George Little, nascut a Bradford, més conegut pel seu paper a Emmerdale Farm.[5][6] Va aprendre a llegir música per primera vegada als sis anys mentre aprenia a tocar una flauta de bec que li havia regalat la seva mare.[7] Va créixer al nord-oest de Londres, assistint a la "Yehudi Menuhin School" amb una beca com a pensionista setmanal entre els 8 i els 18 anys; entre els seus companys d'alumnes hi havia el violinista Nigel Kennedy.[8]

El 1982 va ser finalista de la secció de corda de la "BBC Young Musician of the Year".[9] Després de deixar l'escola, va passar a la "Guildhall School of Music and Drama", on va obtenir un diploma d'espectacle[10] i va guanyar la Medalla d'Or al concurs de música anual de l'escola el 1986.[10][11]

Carrera

[modifica]

La primera actuació professional de Little com a solista va ser el 1988 amb The Hallé.[9] Va fer la seva primera aparició a la BBC Proms el 1990,[8] i ha aparegut regularment des de llavors.[12] Al llarg de la seva carrera, Little ha actuat amb la Royal Philharmonic Orchestra, la London Symphony Orchestra, la Royal Liverpool Philharmonic, la New York Philharmonic i altres orquestres importants,[10]

Little ha estat un exponent de les obres del compositor Frederick Delius al llarg de la seva carrera,[13][14] i va ser el director artístic de "Delius Inspired", un festival de vuit dies celebrat a Bradford el juliol del 2006 celebrant la seva obra que es va emetre a BBC Radio 3.[15] També ha realitzat un documental sobre Delius per a BBC Two.[1][5]

El 2008 Little va llançar un enregistrament de tres pistes, The Naked Violin, com a descàrrega gratuïta del seu lloc web, amb l'objectiu de fer més accessible la música clàssica.[2][3] L'enregistrament presentava la Partita núm. 3 de mi major de Bach, la sonata núm. 3 en re menor d'Eugène Ysaÿe i Luslawice de Paul Patterson, totes interpretades sense acompanyament.[3] El projecte va guanyar el premi "Gramophone / Classic FM 2008" a la innovació del públic,[16] i va aparèixer en un episodi de The South Bank Show.[17]

Little va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de Bradford el 1996,[18] i l'escola de música de la Universitat, el Tasmin Little Music Center, porta el seu nom.[15] El 2009 va rebre l'Acadèmia Britànica d'Escriptors de Cançons, Compositors i Autors d'Or Badge Award,[19] i el 2011 el seu àlbum Elgar: Violin Concerto va guanyar el Premi de la Crítica als Classic Brit Awards.[4] Va ser nomenada Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) en la celebració dels honors d'aniversari del 2012 per serveis musicals.[20][21]

El 24 de gener de 2020, Tasmin Little va anunciar la seva retirada de la plataforma de concerts per a l'estiu de 2020, que es va ajornar a finals de 2020 a causa de la pandèmia del coronavirus.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Schrott, Allen. "Tasmin Little". AllMusic. Consultat 19 desembre 2011
  2. ↑ 2,0 2,1 Brown, Mark (8 gener 2008). "Top violinist's free digital download targets classical elitism". The Guardian. Consultat 16 juny 2012
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Cleland, Gary (8 gener 2008). "Violinist offers free download to reach masses". The Daily Telegraph. London. Consultat 18 juny 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 Otter, Charlotte (13 maig 2011). "Il Divo, Tasmin Little and Andre Rieu honoured at Classic Brits". Music Week. Consultat 16 juny 2012
  5. ↑ 5,0 5,1 Hewett, Ivan (15 juny 2006). "Culture: Sorry, but Delius isn't soothing". The Daily Telegraph. London. Consultat 19 desembre 2011.
  6. ↑ "Born into show business". Classic FM. Consultat 17 Novembre 2020.
  7. ↑ As recounted during an appearance on BBC Radio 3's In Tune program (10 abril 2013)
  8. ↑ 8,0 8,1 White, Michael (27 agost 2003). "Little goes a long way". The Daily Telegraph. London. Consultat 16 Juny 2012.
  9. ↑ 9,0 9,1 "Top violinist to play in Mansfield". Mansfield and Ashfield Chad. Johnston Publishing Ltd. 8 octubre 2010. Consultat 19 desembre 2011.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 "Top Violinist Becomes Honorary President". Rochdale Online. 17 març 2004. Consultat 16 Juny 2012.
  11. ↑ "The Gold Medal". Guildhall School of Music and Drama. Consultat 16 Juny 2012
  12. ↑ "BBC Proms". BBC Online. Archived from the original on 25 març 2013. Consultat 18 Juny 2012.
  13. ↑ Taite, Lawson (5 juliol 1998). "Delius sonatas perfectly match artist, music". The Dallas Morning News. Consultat 18 juny 2012. "Tasmin Little has championed Frederick Delius' music for her instrument since the beginning of her career"
  14. ↑ Greenhalf, Jim (30 gener 2012). "Devotee Tasmin Little on why Delius swings". Telegraph & Argus. Bradford: Newsquest. Consultat 23 Juny 2012.
  15. ↑ 15,0 15,1 "Delius comes home!". BBC Bradford and West Yorkshire. 29 juny 2006. Consultat 16 juny 2012.
  16. ↑ "Classic FM Award for Audience Innovation". Gramophone. Consultat 16 Juny 2012.
  17. ↑ Thomas, Matt (8 juny 2010). "Music preview: Tasmin Little". Western Mail. Consultat 16 Juny 2012.
  18. ↑ Izbicki, John (11 setembre 1997). "Word of Mouth". The Independent. Consultat 16 Juny 2012.
  19. ↑ Sexton, Paul (28 octubre 2009). "Robert Wyatt, Hank Marvin Honored at Gold Badge Awards". Billboard. Consultat 18 Juny 2012
  20. ↑ "No. 60173". The London Gazette (Supplement). 16 juny 2012. p. 11
  21. ↑ "Queen's birthday honours list 2012: OBE". The Guardian. 16 juny 2012. Consultat 16 Juny 2012
  22. ↑ "Tasmin Little announces retirement from the concert platform". thestrad.com. 25 gener 2020. Consultat 11 Març 2020.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tasmin_Little&oldid=33117509»