Tatakoto
Tipus | atol | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 20 km² | ||||
Mesura | 35 () × 14 () km | ||||
Banyat per | oceà Pacífic | ||||
Sup. llacuna | 20 km² | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Tatakoto és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat a l'est de l'arxipèlag, a 1.182 km de Tahití.
Geografia
[modifica]De 14 km de llarg i 3,5 km d'ample, l'atol està format per una illa llarga i 65 illots que tanquen la llacuna sense cap pas practicable, però amb nombrosos canals (hoas) al sud.
La vila principal és Tumukuru, i la població total era de 255 habitants al cens del 2002. En ser un atol molt aïllat, administrativament forma una comuna. Disposa d'un aeròdrom.
Història
[modifica]Va ser descobert el mateix dia per dos espanyols. En la segona expedició de l'Águila els dos capitans, Domingo de Boenechea y José Andía y Varela, es van separar al sortir del Perú i no es van tornar a trobar fins a Tahití. El 30 d'octubre del 1774, l'endemà del dia de Sant Narcís, tots dos van desembarcar a Tatakoto sense trobar-se. Històricament també s'ha conegut com a San Narciso i d'Augier.
José Andía el descrivia com «summament agradable a la vista per estar molt poblada d'arboredes».[1] A principis del segle XX s'hi va establir un colon francès i el va replantar de cocoters que avui cobreixen tot l'atol.
Referències
[modifica]- ↑ José de Andía y Varela, Relación del viaje hecho a la isla de Amat, por otro nombre Otahiti y descubrimiento de otras adyacentes, José Porter ed., Barcelona:1947