Tatuatges cristians a Bòsnia i Hercegovina
El tatuatge cristià a Bòsnia i Hercegovina (o sicanje en serbocroata) va ser un costum generalitzat entre els catòlics romans durant el domini otomà sobre Bòsnia i Hercegovina (1463–1878)[1] i fins al segle xx. Els catòlics es tatuaven els seus fills per salvar-los del devsirme, mentre que les dones eren tatuades amb l'esperança d’evitar l'esclavitud.
Es creu que el costum és anterior a la migració eslava als Balcans i fins i tot al cristianisme. Al segle i aC, l'historiador grec Estrabó va esmentar el tatuatge entre els habitants d'aquesta zona,[2] juntament amb un altre costum il·liri.[3] Les femelles vlaques de Grècia, Macedònia i Hercegovina també van utilitzar tatuatges.[4] L’arqueòleg Ćiro Truhelka va investigar aquest tipus de tatuatges a finals del segle xix, convertint-se en un dels primers a escriure sobre ells i a il·lustrar-los.[5][6]
Les dones bosnianes en algunes parts del país es tatuen les mans i altres parts visibles del cos (com el front, les galtes, el canell o per sota del coll) amb símbols cristians i ornaments stećak. Això es pot veure avui, no només a Bòsnia i Hercegovina, sinó entre les dones bosnianes que viuen a l'estranger.[7][8]
Referències
[modifica]- ↑ The Early Age of Greece; Cambridge University Press, p493-496
- ↑ Ćiro Truhelka:Die Tätowirung bei den Katholiken Bosniens und der Hercegovina (published in Wissenschaftliche Mittheilungen Aus Bosnien und der Hercegovina, herausgegeben vom Bosnisch-Hercegovinischen Landesmuseum in Sarajevo, redigiert von Dr. Moriz Hoernes, Vierter Band, Wien 1896)
- ↑ Albania and the Albanians: selected articles and letters 1903-1944, by M. Edith Durham, Harry Hodgkinson, Bejtullah D. Destani
- ↑ «Oldest Tattoo Shop in Greece by Lars Krutak». The Vanishing Tattoo. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Truhelka, Ciro. Wissenschaftliche Mittheilungen Aus Bosnien und der Hercegovina: "Die Tätowirung bei den Katholiken Bosniens und der Hercegovina." Sarajevo; Bosnian National Museum, 1896.
- ↑ Lipa, Aida Kakanien Revisited, 26-05-2006 [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Croats in Bosnia and Herzegovina». www.croatianhistory.net. CROATIA - overview of. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Herzl Gaster, Theodor. Customs and folkways of Jewish life. W. Sloane Associates, 1 gener 1955, p. 256.