Vés al contingut

Tau2 de Capricorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicTau2 de Capricorn
Tipusestrella múltiple, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B7III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCapricorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)6,6 (banda R)[2]
5,2188 (banda G)[3]
5,462 (banda J)[4]
5,516 (banda H)[4]
5,548 (banda K)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva15.439 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,87 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−19,46 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,62 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar170 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−4,1 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8.000 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 39m 16.3178s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-15° 2' 42.8648''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,14[5] Modifica el valor a Wikidata
Format per
14 Cap A (en) Tradueix
14 Cap B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Tau² de Capricorn (τ² Capricorni) és un estel múltiple situat a la constel·lació de Capricorn.[9]magnitud aparent +5,24 i s'hi troba, d'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 1.136 anys llum del sistema solar. També és coneguda simplement com a Tau de Capricorn (τ Cap) i no ha de ser confosa amb Tau¹ de Capricorn (τ¹ Cap).

En primera instància, Tau² Capricorni és un estel binari les components del qual són estels blanc-blavencs de la seqüència principal. La més brillant, de tipus espectral B4V, té magnitud +5,38.[10] La temperatura mesurada conjuntament, 13.200 K, així com la velocitat de rotació projectada, 170 km/s, probablement corresponen a aquest estel.[11][12] Posseeix una massa 5,85 vegades major que la massa solar.[11] L'estel acompanyant, de magnitud +7,31, té tipus espectral B6V.[13] La seva massa és 5,76 vegades major que la del Sol.[11] El període orbital d'aquesta binària no és ben conegut: mentre que per a un estudi és de 200 anys, un altre diferent assenyala un període de 424 anys.[14][15]

Un tercer estel, descobert en una ocultació lunar, completa el sistema estel·lar. Està separat 0,052 segons d'arc de l'estrella B4V i té magnitud +9,3. La seva massa estimada és de 1,91 masses solars i completa una òrbita al voltant de l'estrella B4 cada 18 anys. En conjunt, la lluminositat del sistema és 1.893 vegades superior a la lluminositat solar.[16] La seva cinemàtica correspon a població estel·lar del disc fi.[17]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Nancy Houk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
  2. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  3. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2-2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  7. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  8. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  9. «CCDM J20392-1457AB -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 desembre 2020].
  10. «BD-15 5743A -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 desembre 2020].
  11. 11,0 11,1 11,2 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  12. Abt, Helmut A.; Levato, Hugo; Grosso, Monica «Rotational Velocities of B Stars». The Astrophysical Journal, 573, 1, 2002. pp. 359-365.
  13. «BD-15 5743B -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 desembre 2020].
  14. «Tau Capricorni (Alcyone)». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 15 desembre 2020].
  15. Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.
  16. Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  17. Bartkevičius, A.; Gudas, A. «Kinematics of Hipparcos Visual Binaries. II. Stars with Ground-Based Orbital Solutions». Baltic Astronomy, 11, 2002. pp. 153-203.